Pseudo Plutarc

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPseudo Plutarc
Activitat
Ocupació Escriptor
Modifica les dades a Wikidata

Pseudo Plutarc és el nom convencional donat actualment a un o diversos autors de diverses obres que en l'antiguitat van ser atribuïdes a Plutarc, però que se sap ara que no va ser aquest qui les va escriure. Encara que són textos originalment escrits en grec, alguns ens són coneguts per la seva traducció llatina.

Algunes d'aquestes obres van estar incloses en la Moralia de Plutarc i són:

  • Vitae Decem Oratorum, biografies de deu oradors que van viure a l'antiga Atenes. Podria estar basat en una obra anterior de Cecili Calactí o que tots dos es van inspirar en una mateixa obra, les Vitae de Foci.
  • Placita Philosophorum (en grec: Περὶ τῶν ἀρεσκόντων φιλοσόφοις φυσικῶν δογμάτων, «Les doctrines del filòsofs»). L'autor d'aquesta obra es va basar en els escrits, ara perduts, del filòsof Aetius.[1]
  • De Musica, («Sobre la música»)
  • Parallela Minora, («Històries paral·leles menors»). Breus relats sobre personatges històrics: Datis de Pèrsia, Xerxes, Porsena rei dels etruscs, etc. Un dels motius pels que es va excloure que fos una obra original de Plutarc és el seu llenguatge inepte.[2]
  • Pro Nobilitate («En defensa de la noblesa»)
  • De Flumina, («Sobre els rius»)
  • De Homero, («Sobre Homer»)
  • De Unius in Re Publica Dominatione (d'autoria encara poc clara)

Aquestes obres daten de poc després a l'època de Plutarc de Queronea, pel tipus de llenguatge se sap que van ser escrits a finals de l'antiguitat (segles III o IV dC).

  • Stromateis, (Στρωματεῖς, "Fragments"), va ser un important recurs per l'estudi dels presocràtics i també va ser atribuït a Plutarc.[3]

Altres treballs atribuïts a Plutarch probablement siguin posteriors a ell, d'origen medieval com ara l' "Epístola a Trajà."

Referències[modifica]

  1. John Burnet, "Early Greek Philosophy", (3a edició, 1920), secció B
  2. "Parallela Graeca et Romana purported to be by Plutarch", ed.Loeb Classical Library edition, volum IV, 1936, p.253
  3. Don E. Marietta, "Introduction to Ancient Philosophy", M.E. Sharpe, 1998, p. 190 nota 11

Bibliografia[modifica]

  • Aalders, G. J. D. «"Plutarch or Pseudo-Plutarch? The authorship of De unius in re publica dominatione"». Mnemosyne, XXXV, 1982, pàg. 72-83.
  • Boscherini, S «"A proposito della tradizione del Pro nobilitate pseudo-plutarcheo" en: R. Cardini, E. Garin, L. C. Martinelli, G. Pascucci, eds., Tradizione classica e letteratura umanistica. Per Alessandro Perosa. Vol.I. II». Humanistica, 3.4, 1985, pàg. 651-660.
  • Conti Bizzarro, Ferruccio. "Note a Ps.-Plutarch. de musica". MCr 29, 1994, p. 259-261. 
  • Hillgruber, Michael. "Die pseudoplutarchische Schrift De Homero", 1994. 
  • Ramos Jurado, Enrique Angel. "Pseudo Plutarco, Sobre la vida y poesía de Homero". Madrid: Gredos, 1989. ISBN 84-249-1405-8. 
  • Seeliger, Friedrich Konrad. "De Dionysio Halicarnassensi Plutarchi qui vulgo fertur in vitis decem oratorum auctore. Dissertation", 1874. 
  • Tieleman, Tiens «"Diogenes of Babylon and Stoic embryology: Ps. Plutarch, Plac. V 15.4 reconsidered"». Mnemosyne, XLIV, 1991, pàg. 106-125.