Psicologia forense

La psicologia forense és una branca de la psicologia jurídica que recolza i assessora jutges i magistrats del poder judicial i que ofereix un diagnòstic sobre la forma de ser i actuar dels individus amb relació a uns fets i d'acord amb les exigències del dret. La psicologia forense s'aplica en els processos judicials per a aportar coneixements sobre el comportament humà que ajudin a resoldre els casos.

La paraula «forense» té el seu origen en la paraula llatina forum, que era l'espai públic en el qual se celebraven els judicis públics a l'època dels romans.

Història de la psicologia forense

La psicologia forense no és una ciència nova. Els seus orígens es poden remuntar als segles XVII i XVIII, en tractats sobre psiquiatria legal i criminologia, però com a ciència moderna, va sorgir a Europa entre mitjans del segle XIX i principis del XX, impulsada per l'italià C. Lombroso, fundador de la primera escola d'antropologia criminal i autor de L'uomo delinquente (1876); el francès A. Binet, que va publicar el llibre La suggestibilité (1900), que reuneix les primeres obres aplicades a la psicologia del testimoni; i els alemanys H. Gross, autor del llibre Kriminalpsychologie (1897); H. Münsterberg, que va publicar el primer manual específic de psicologia forense titulat On the Witness Stand (1908); i L. W. Stern, que va editar la primera revista especialitzada en aquest camp titulada Beitrage zur Psychologie der Aussage (1903-1906).

La disciplina de la psicologia forense va ser proposada per professionals de la medicina, la psicologia, el dret i la psiquiatria, ja que, com a ciències humanes i del comportament, s'uneixen per implementar una millor col·laboració de manera pràctica i satisfer la necessitat que els psicòlegs intervinguin en diferents procediments legals.

A Espanya, Pedro Mata (1811-1877) podria considerar-se el primer gran promotor de les especialitats forenses (medicina i psiquiatria) i el primer catedràtic de Medicina Legal, així com el primer a interessar-se per la Psicologia Forense, tot i que des d'una perspectiva fonamentalment organicista. També cal destacar el seu deixeble José María Esquerdo (1842-1912), que va estudiar casos tan famosos com el de Francisco Otero (que va intentar assassinar el rei Alfons XII) i el d'El Sacamantecas (que el va portar a defensar davant la Comissió de Reforma del Codi Penal del Senat la manca de responsabilitat penal dels malalts mentals).

Des d'un punt de vista formal, els Psicòlegs Forenses comencen el seu camí amb la Llei de Sanitat Espanyola del 1885 que crea el cos de Facultatius Forenses, organitzat en tres seccions: 1) Secció de Medicina i Cirurgia, 2) Secció de Toxicologia i Psicologia, i 3) Secció de Medicina Mental i Antropologia.

El desenvolupament segons Marín M., Espacia A.. (2009) va anar creixent en 4 etapes:

• Als anys 1930 la psicologia forense va ser orientada només cap a l'àrea de testificació.
• De 1930-1950 es va veure motivada per la diversificació i va patir un canvi definint com a “psicologisme jurídic” per fonamentar un formalisme legal
• 1950-1970, comença a sorgir la necessitat de tenir psicòlegs qualificats i experts per establir responsabilitats sobre les qüestions criminals.
• A partir dels setanta s'incrementa un gran impuls de demandes convertint-se el nom a psicologia Forense i a partir del 1981 l'American Psychology Association va crear la divisió 41 (psicologia jurídica) en què es va implementar com a branca la psicologia forense.

Ja avançat el segle XX, algunes fites marcaran la situació actual de la psicologia jurídica espanyola, fonamentalment la creació el 1965 del primer Gabinet Psicològic de la Presó de Madrid i el 1968 de la Central d'Observació Penitenciària. Durant la dècada dels setanta, es funda la Secció de Sociologia i Psicologia Jurídica del Col·legi d'Advocats de Barcelona el 1971, i es publica la reglamentació penitenciària que recull la figura del Psicòleg com a tècnic en rehabilitació social el 1979. I als vuitanta el recent fundat Col·legi Oficial de Psicòlegs crea les diferents divisions de Pisologia Juridica.

A Barcelona Emilio Mira i López publiquen el "Manual de Psicologia Jurídica" amb el qual podia oferir un objectiu d'informar i proporcionar coneixements que a la psicologia els semblaria més efectiva en la seva tasca. El 1962 als EUA es considerarà error judicial rebutjar el peritatge d'un psicòleg respecte de la seva àrea d'especialització, L'Associació Psiquiàtrica Americana va elevar la seva protesta en forma i la seva oposició a la no admissió del psicòleg com a pèrit.

Als setanta es van introduir tòpics a la psicologia forense com: testificació, jurats, conducta legal i magistrats, dissuasió i sentència juvenil, justícia, negociació, sistemes judiquen legal, negociació, sistemes judicials justícia civil.

Àmbits d'actuació

• Assessorament tècnic en l'àmbit penal: Tenen la funció d'informar els òrgans judicials, de les característiques psicològiques dels encausats, les víctimes i els penats a través del diagnòstic i l'avaluació. Amb aquesta informació intenten ajudar a jutges i magistrats a prendre decisions amb major exactitud respecte a aspectes del Dret penal. Aquesta tasca es fa mitjançant protocols específics d'avaluació i intervenció professional dissenyats per a respondre a les mesures judicials o atendre a les persones objecte de l'informe.
• Assessorament tècnic en l'àmbit civil: Tenen la funció d'informar els òrgans judicials de la jurisdicció civil, perquè puguin prendre decisions sobre temes relacionats amb el dret civil i l'àmbit civil i que poden tenir importància en sentències relatives a contractes, etc.
• Assessorament tècnic en l'àmbit de menors: Tenen la funció d'informar els òrgans judicials de la jurisdicció de menors sobre la situació psicològica, educativa o familiar del jove avaluat, normalment lligat a situacions anòmales.
• Assessorament en l'àmbit de família: Tenen la funció d'informar els òrgans judicials d'aquells aspectes que afecten la dinàmica familiar amb relació al Dret de família i que poden tenir importància en sentències relatives a règim de visites, etc.

Institut de Medicina Legal de Catalunya

Article principal: Institut de Medecina Legal de Catalunya

Dins del servei de Clínica Medicoforense, existeix una secció de Psiquiatria de la qual és subordinada una unitat de psicologia forense.

Àmbits d'Intervenció

• Ordre jurisdiccional penal: En l'ordenament espanyol és qui s'encarrega de jutjar delictes i faltes excepte sobre la jurisdicció militar. L'actuació dels psicòlegs en aquest cas consistirà en:
  • Analitzar les capacitats cognitives (coneixedor dels actes) o volitives (voluntat o capacitat per controlar-los).
  • Valorar perillositat.
  • Valorar seqüeles en la víctima.
  • Valorar la credibilitat de testimonis, mitjançant l'anàlisi de declaracions.
  • Valorar qualsevol extrem psicològic que serveixi com a element probatori de les tesis de les parts.

• Ordre jurisdiccional civil: És qui s'encarrega, a l'estat espanyol, de temes civils (filiació, matrimoni, etc.). La tasca del psicòleg consistirà en:
  • Valorar la capacitat d'obrar de les persones, i saber si seran capaces d'assumir-ne les conseqüències.
  • Valorar el grau d'incapacitació de les persones per a la seva vida diària.
  • Valorar el dany psicològic de persones que han sofert accidents o malalties.

• Ordre jurisdiccional contenciós administratiu: És l'encarregat de l'actuació de jutjar l'actuació de les administracions públiques i la responsabilitat patrimonial. El psicòleg, en aquest cas, avaluarà a aquelles persones avaluades per administracions públiques, però que han estat objecte d'algun recurs per alguna de les parts implicades en el procés.

Avaluació psicològica forense

La metodologia de l'exploració psicològica forense es regeix pels principis generals de l'avaluació psicològica adaptats a l'àmbit judicial. Això implica que el dictamen psicològic pot ser rebatut en un judici oral, per tant el psicòleg forense ha de minimitzar la subjectivitat.

Fases del procés

• 1. Anàlisi de la demanda i viabilitat d'aquesta.
• 2. Anàlisi i revisió de l'expedient judicial.
• 3. Selecció de tècniques i instruments d'exploració.
• 4. Aplicació de tècniques i instruments d'exploració.
• 5. Anàlisi de dades i interpretació de resultats.
• 6. Elaboració de conclusions que donin resposta a la demanda judicial.
• 7. Realització d'un informe on es plasmi tot el procés d'avaluació.

Principals tècniques d'exploració

• Història clínica forense
• Proves psicodiagnòstiques com per exemple el Million Clinical Multiaxial Inventory (MCMI-III), el MMPI-2, WAIS-III, etc.

Avaluació de l'engany

La situació legal de la persona avaluada influeix molt en com afronta (motivació) l'administració de les proves, ja que existeix el risc que el subjecte distorsioni el seu estil de resposta. Podem distingir entre els següents estils:

• Simulació (Malingering): Es fabriquen o s'exageren els símptomes físics i/o psíquics amb la idea d'obtenir un benefici.
• Dissimulació (Defensiveness): El subjecte oculta, nega o minimitza els símptomes amb la idea d'obtenir un benefici.
• Apàtic i desmotivat: No està motivat per l'avaluació pel que contesta de forma atzarosa.
• Inexacte o d'error: Tot i estar motivat, la seva manca de capacitat fa que no contesti adequadament.
• Mixt o híbrid: Combina dos o més estils de resposta.

En l'actualitat hi ha proves que detecten l'engany, de la mateixa manera que hi ha escales dels qüestionaris que també detecten aquests estils.

Informe pericial

És on es detalla tot el procés d'avaluació. Aquest té una doble naturalesa, ja que per una banda és un document científic i per altre una prova judicial i ha de complir els criteris de tots dos. A pesar que existeixen múltiples models, tot informe pericial ha de tenir els següents punts:

• Descripció de la persona, mitjançant la història clínica forense.
• Metodologia emprada.
• Conclusions psicolegals on es dona resposta a les qüestions plantejades en la demanda judicial.

L'informe, ha de ser, escrit amb un llenguatge tècnic però comprensible, ja que pot ser llegit per persones no professionals de la psicologia, i posteriorment pot ser que hagi de ser defensat davant un tribunal que no posseeix l'informe.

Enllaços externs

• Model D'Informe Psicològic Forense - Colegio Oficial de Psicólogos (castellà)  PDF
• Guia d'actuació en Psicologia Forense - Colegio Oficial de Psicólogos (castellà)