Psicologia humanista

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La psicologia humanista és una perspectiva psicològica popular a mitjans del segle XX basada en el treball de pioners com ara Carl Rogers i en la filòsofs existencialistes i fenomenològics. Adopta una visió holística de l'existència humana des de la investigació del sentit, valors, llibertat, dol, responsabilitat personal, potencials, espiritualitat i auto-realització de les persones.[1][2]

Orígens conceptuals[modifica | modifica el codi]

L'escola humanista té les seves arrels en la fenomenologia i l'existencialisme a través d'autors com Kierkegaard, Nietzsche, Heidegger i Sartre.[3] La filosofia oriental i la psicologia també tenen un rol central en la psicologia humanista amb les seves respostes sobre la consciència i l'existència humana.[2]

Des d'un punt de vista psicològic se la considera la "3a força", després de la psicoanàlisi i el conductisme. Fou Abraham Maslow qui anomenà al conductisme, difós àmpliament pels treballs de John B. Watson i B.F. Skinner, com la "segona força" després de la "primera força" de la psicoanàlisi de Freud i els seus successors.

El naixement d'aquesta escola es pot traçar a finals de la dècada de 1950 a Estats Units en dues convencions celebrades a Detroit, Michigan, que reuniren als psicòlegs dels moments preocupats per avançar cap a una visió més holística de la psicologia (que englobés el desenvolupament i creixement personal entre altres aspectes). Alguns dels psicòlegs més destacats que s'hi reuniren foren Abraham Maslow, Carl Rogers i Clark Moustakas interessats a fundar una associació professional dedicada a una psicologia enfocada només ens aspectes "humans" com l'individualisme, l'auto-realització,la individualitat i, en general, a entendre i millorar l'existència de les persones.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "humanistic psychology n." A Dictionary of Psychology. Edited by Andrew M. Colman. Oxford University Press 2009. Oxford Reference Online. Oxford University Press. 25 de maig de 2010 [1]
  2. 2,0 2,1 Aanstoos, C. Serlin, I., & Greening, T. (2000). A History of Division 32 (Humanistic Psychology) of the American Psychological Association. In D. Dewsbury (Ed.), Unification through division: Histories of the divisions of the American Psychological Association, Vol. V. Washington, DC: American Psychological Association.
  3. Humanistic Psychology, APA