Punica
 Magraner  | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | baia |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Myrtales |
| Família | Lythraceae |
| Gènere | Punica L., 1753 Punica |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Granatum
|
| Tipus | Punica granatum |
.svg){kind=icon}
Punica és un gènere de plantes angiospermes de la família de les litràcies (Lythraceae). Són plantes natives de la zona que va des del Caucas i el nord-est de Turquia fins els Pakistan a més l'illa de Socotora.[1]
Descripció
[modifica]Són arbusts o arbres caducifolis, de vegades amb espines. Les fulles són simples, amb el marge enter, peciolades, sense estípules i disposades de manera oposada. Les flors són terminals, hermafrodites, amb un calze persistent de sèpals carnosos i una corol·la de pètals imbricats. Al gineceu] l'ovari és ínfer, multilocular amb dues sèries superposades, la superior amb placentació parietal i axil·lar en el cas de la inferior. L'androceu és format per un gran nombre d'estams. El fruit és una baia esfèrica amb un epicarpi coriaci i nombroses llavors embolcallades per un episperma translúcid comestible.[2]
Taxonomia
[modifica]Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al primer volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[3][4]
A les classificacions antigues havia format part d'una família monotípica pròpia, les punicàcies (Punicaceae), però els estudis filogenètics van demostrar que s'havia d'ubicar dins la família de les litràcies (Lythraceae), el primer sistema APG (1998) ja recollia aquest canvi.[5]
Espècies
[modifica]Dins del gènere Punica es reconeixen les dues espècies següents:[1]
- Punica granatum L.
- Punica protopunica Balf.f. (endèmica de l'illa de Socotora)[6]
Sinònims
[modifica]Els següents noms científics són sinònims heterotípics de Punica:[1]
- Granatum St.-Lag.
- Rhoea St.-Lag.
- Socotria G.M.Levin
Referències
[modifica]- 1 2 3 «Punica L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1 abril 2025].
- ↑ Tutin et alii, 1968, p. 305.
- ↑ «Punica L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 1 abril 2025].
- ↑ Linné, 1753, p. 472.
- ↑ The Angiosperm Phylogeny Group, 1998, p. 552.
- ↑ «Punica protopunica Balf.f.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1 abril 2025].
Bibliografia
[modifica]
- Tutin, T.G.; Heywood, V.H.; Burges, N.A.; Moore, D.M.; Valentine, D.H.; Walters, S.M.; Webb, D.A.. Flora Europaea. Alismataceae to Orchidaceae (en anglès). vol. 4. Cambridge University Press, 1968. ISBN 052106662X.
- von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). vol. 1. Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.
- The Angiosperm Phylogeny Group «An Ordinal Classification for the Families of Flowering Plants.». Annals of the Missouri Botanical Garden, vol. 85, n. 4, 1998, p. 531-552. DOI: 10.2307/2992015.
- Graham, S. A., Thorne & Reveal «Validation of subfamily names in Lythraceae». Taxon, vol. 47, 2, May 1998, p. 435–436. DOI: 10.2307/1223775.
- Graham, S. A., Hall, J., Sytsma, K., & Shi, S. (2005). Phylogenetic analysis of the Lythraceae based on four gene regions and morphology. Int. J. Pl. Sci. 166: 995–1017.
- Little S. A., Stockey R. A., and Keating, R. C. «Duabanga-like leaves from the Middle Eocene Princeton chert and comparative leaf histology of Lythraceae sensu lato». American Journal of Botany, vol. 91, 2004, p. 1126–1139. DOI: 10.3732/ajb.91.7.1126.