Purisme (pintura francesa)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Portada del primer número de L'Esprit nouveau (octubre del 1920)

El purisme fou un moviment dins la pintura francesa relacionat amb la nova estètica de l'art mecànic.[1]

Característiques[modifica]

Fou vigent aproximadament entre el 1918 i el 1925, i els seus fundadors i exponents més destacats foren Amédée Ozenfant i Le Corbusier: en adonar-se que el cubisme havia perdut la seua orientació i que estava degenerant en un art decoratiu,[2] van considerar que el fet d'associar-se era com una campanya per a la reconstitució d'un art sa. El seu propòsit era inocular l'esperit de l'època en els artistes. Donaren molt importància a les lliçons inherents a la precisió de la maquinària i van afirmar que l'emoció i l'expressió havien d'ésser excloses rigorosament del lirisme matemàtic, el qual és la resposta adequada a una pintura ben composta.[1][3]

Les pintures més característiques dels puristes són les natures mortes: fredes, nítides i acabades d'una manera impersonal. Malgrat l'antisentimentalisme d'aquesta orientació funcionalista, el purisme fou defensat fervorosament per Ozenfant. L'estètica purista fou exposada en els llibres Après le cubisme (1918) i La peinture moderne (1925),[4] obres conjuntes d'Ozenfant i Le Corbusier, i en la revista L'Esprit nouveau, que dirigiren entre el 1920 i el 1925. Tot i que va rebre un suport considerable d'artistes i escriptors pertanyents a moviments molt diversos, el purisme no esdevingué una tendència pictòrica amb continuïtat.[1]

Llegat[modifica]

Cal anar a cercar el llegat més important d'aquest moviment en les teories arquitectòniques i les realitzacions de Le Corbusier i, d'una manera més general, en el camp del disseny. El purisme també és significatiu pel fet que va donar expressió a idees estètiques que començaven a consolidar-se arreu (com ara el neoplasticisme, el constructivisme europeu i la Bauhaus), tot i que d'altra banda no tingué gaire suport a París.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàgs. 658-659.
  2. Ana María Preckler, 2003. Historia del arte universal de los siglos XIX y XX. Editorial Complutense. ISBN 8474917077, pàg. 109. [1]
  3. Ball, Susan, 1981. Ozenfant and Purism: The Evolution of a Style 1915–1930. Ann Arbor, Michigan: UMI Research Press. Pàg. 213.
  4. Amédée Ozenfant i Le Corbusier, 1994. Acerca del purismo: escritos 1918-1926. Volumen 4 de Biblioteca de arquitectura. Ed. El Croquis (Antonio Pizza, ed.). ISBN 9788488386069. [2]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Purisme Modifica l'enllaç a Wikidata