Purisme (pintura francesa)

De Viquipèdia
Portada del primer número de L'Esprit nouveau (octubre del 1920)

El purisme fou un moviment dins la pintura francesa relacionat amb la nova estètica de l'art mecànic.[1]

Característiques[modifica]

Fou vigent aproximadament entre el 1918 i el 1925, i els seus fundadors i exponents més destacats foren Amédée Ozenfant i Le Corbusier: en adonar-se que el cubisme havia perdut la seua orientació i que estava degenerant en un art decoratiu,[2] van considerar que el fet d'associar-se era com una campanya per a la reconstitució d'un art sa. El seu propòsit era inocular l'esperit de l'època en els artistes. Donaren molt importància a les lliçons inherents a la precisió de la maquinària i van afirmar que l'emoció i l'expressió havien d'ésser excloses rigorosament del lirisme matemàtic, el qual és la resposta adequada a una pintura ben composta.[1][3]

Les pintures més característiques dels puristes són les natures mortes: fredes, nítides i acabades d'una manera impersonal. Malgrat l'antisentimentalisme d'aquesta orientació funcionalista, el purisme fou defensat fervorosament per Ozenfant. L'estètica purista fou exposada en els llibres Après le cubisme (1918) i La peinture moderne (1925),[4] obres conjuntes d'Ozenfant i Le Corbusier, i en la revista L'Esprit nouveau, que dirigiren entre el 1920 i el 1925. Tot i que va rebre un suport considerable d'artistes i escriptors pertanyents a moviments molt diversos, el purisme no esdevingué una tendència pictòrica amb continuïtat.[1]

Llegat[modifica]

Cal anar a cercar el llegat més important d'aquest moviment en les teories arquitectòniques i les realitzacions de Le Corbusier i, d'una manera més general, en el camp del disseny. El purisme també és significatiu pel fet que va donar expressió a idees estètiques que començaven a consolidar-se arreu (com ara el neoplasticisme, el constructivisme europeu i la Bauhaus), tot i que d'altra banda no tingué gaire suport a París.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàgs. 658-659.
  2. Ana María Preckler, 2003. Historia del arte universal de los siglos XIX y XX. Editorial Complutense. ISBN 8474917077, pàg. 109. [1]
  3. Ball, Susan, 1981. Ozenfant and Purism: The Evolution of a Style 1915–1930. Ann Arbor, Michigan: UMI Research Press. Pàg. 213.
  4. Amédée Ozenfant i Le Corbusier, 1994. Acerca del purismo: escritos 1918-1926. Volumen 4 de Biblioteca de arquitectura. Ed. El Croquis (Antonio Pizza, ed.). ISBN 9788488386069. [2]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Purisme