Quartets milanesos (Mozart)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els sis Quartets milanesos, K. 155-160, foren compostos per Wolfgang Amadeus Mozart a finals de 1772 i principis de 1773, durant el seu tercer viatge a Itàlia. El seu sobrenom es deu al fet que van ser compostos a Milà, mentre Mozart estava treballant en la seva òpera Lucio Silla.

Abans d'escriure aquesta sèrie de quartets, Mozart havia compost un primer quartet de corda (K. 80) l'any 1770; de manera que aquests quartets es numeren en general del núm. 2 al núm. 7. La sisena edició del Catàleg Köchel, publicat el 1964, va modificar els números de catàleg dels dos primers quartets i els identifica com a K. 134a i 134b, respectivament.

Els quartets estan compostos dins un disseny planificat de tonalitats: re-sol-do-fa-si♭-mi♭, seguint el cercle de quintes. Tots aquests quartets presenten només tres moviments. Quatre dels quartets (K. 156-159) tenen moviments lents en mode menor. Els moviments finals són generalment lleugers, i són minuets o rondós.[1]

Els sis quartets[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Heartz, Daniel, Haydn, Mozart, and the Viennese School, 1740-1780. W.W. Norton & Company (ISBN 0393965333), p. 561-562 (1995).