Rèquiem (Saint-Saëns)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióRèquiem
Forma musical Rèquiem
Compositor Camille Saint-Saëns
Més informació
IMSLP Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

El Rèquiem, op. 48, per a solistes, cor, orgue i orquestra, de Camille Saint-Saëns fou compost el 1878.

Origen i context[modifica]

Durant molts anys, Saint-Saëns es guanyà la vida com a organista de l'església de la Madeleine, a París. Ell no era un home religiós, i de fet va parlar de la seva "repugnància cerimonial religiosa". A finals de maig, Saint-Saëns de retorn d'una gira de concerts es va trobar que Albert Libon, director general de correus de París, amic admirador i ric de Saint-Saëns i al qual ja havia dedicat diverses obres, havia mort i que li havia deixat 100.000 francs. El testament, datat diversos anys abans, deia que el llegat estava destinat a "alliberar" Saint-Saëns del seu nomenament a la Madeleine.[1] Libon havia inclòs també la condició que Saint-Saëns havia de compondre un rèquiem que s'estrenaria en l'aniversari de la seva mort.[2] Encara que Libon havia suprimit finalment aquesta condició,[1] Saint-Saëns es va sentir en deute i en gratitud i li va compondre el Rèquiem l'abril de 1878 en vuit setmanes a Berna. El text és, com la majoria de Rèquiems en llatí.

Representacions[modifica]

Saint-Saëns va dirigir l'estrena del seu Rèquiem el matí del 22 de maig de 1878 a l'església de Saint-Sulpice, l'endemà passat de l'aniversari de la mort Libon, amb Charles-Marie Widor com a organista i els solistes vocals de l'Òpera de París.[2] Sis dies abans, Andreu, el fill gran de dos anys i mig de Saint-Saëns, s'havia mort quan va caure de la finestra. L'estrena no va ser anunciada ni comentada per la premsa del moment.[3] El seu altre fill, un nadó de només sis mesos, va morir només unes setmanes més tard per malaltia. El matrimoni Saint-Saëns no va sobreviure a la devastació. Ell es va separar de la seva dona, que es va retirar del país i només va tornar dècades més tard, embolicada de negre, per al grandiós funeral del mateix Saint-Saëns, que així tornava a la Madeleine.[2]

L'any següent en la mateixa data es va repetir el funeral amb el rèquiem.[1]

Moviments[modifica]

L'obra consta de vuit moviments:

  1. Kyrie
  2. Dies Irae
  3. Rex Tremendae
  4. Oro Supplex
  5. Hostias (Offertoire)
  6. Sanctus
  7. Benedictus
  8. Agnus Dei

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Smith, Rollin. Saint-Saëns and the Organ. Pendragon Press, 1992. ISBN 9780945193142. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Detalls a chandos.net
  3. Michael Stegemann. Camille Saint-Saëns avec des témoignages personnels et des documents d'image Rowohlt, 1988