R-60
Tipus | míssil aire-aire |
---|---|
País d'origen | URSS |
Història de servei | |
En servei | Des de 1974 - present |
Història de producció | |
Fabricant | Vímpel |
Especificacions | |
Pes | 43,5 kg |
Longitud | 2.090 mm |
Amplada | 390 mm (amb aletes) |
Diàmetre | 120 mm |
Abast efectiu | 8 km |
Pes de l'explosiu | 3 kg |
Detonació | de proximitat |
Propulsor | Coet de combustible sòlid |
Altitud | 20.000 m |
Velocitat màxima | 2,7 Mach |
Sistema de guiatge | infraroig |
Plataforma de llançament | MiG-21, MiG-23, MiG-25, MiG-27, MiG-29, MiG-31, Su-15, Su-17, Su-20, Su-22, Su-24, Su-25, Yak-28, Yak-38, Yak-141, Mi-24, BAE Hawk |
El Mólnia (actualment Vímpel) R-60 (denominació OTAN AA-8 'Aphid') és un míssil aire-aire lleuger dissenyat per als caces soviètics. Ha estat àmpliament exportat a tots els països de l'òrbita soviètica i encara es manté operatius en molts països.
Història
[modifica]L'R-60 va ser desenvolupat originalment pel MiG-23. Els treballs en aquest míssil començaren amb el codi K-60 (izdeliye 62) a finals de la dècada de 1960. La producció en sèrie va començar el 1973 amb la denominació oficial R-60 ('Aphid-A' per a l'OTAN). Quan es va introduir l'R-60 era un dels míssils aire-aire més petits del món, amb un pes de llançament de només 44 kg. El cap de cerca amb guiatge infraroig Komar (mosquit) no estava refrigerat i controlava la trajectòria amb les aletes posteriors. Els canards frontals, coneguts com a "desastabilitzadors", permetien millora la maniobrabilitat a angles d'atac elevats. La càrrega explosiva és de només 3 kg i de tipus anular. Hi disponibles dos tipus de detonador de proximitat: òptic (anomenat Strizh) i l'actiu amb radar (anomenat Kolibri). Les variants amb guia per radar es denominen R-60K.[1]
Una versió actualitzada, R-60M (nom OTAN 'Aphid-B'), va ser introduïda el 1982. Utilitzava un cercador òptic refrigerat amb nitrogen que ampliava l'angle de visió en ±20°. Tot i aquesta millora la capacitat d'utilització en condicions climàtiques adverses era limitada. Una altra millora és la disminució de la distància mínima de llançament es reduí fins a només 200 m.[2] L'R-60M és 42 mm més llarg que l'original i el pes de llançament s'incrementa fins als 45 kg. D'aquest 3,5 corresponen a una càrrega explosiva major, que en algunes versions es combina amb una 1,6 kg d'urani empobrit per millorar la seva capacitat de penetració[3] El detonador també té millorada la resistència a les contramesures electròniques (ECM).
Història operativa
[modifica]URSS
[modifica]El 21 de juny de 1978 un MiG-23M de la PVO soviètica pilotat pel capità V. Shkinder va abatre dos helicòpters CH-47 Chinook iranians. Aquests havien penetrat l'espai aeri soviètic. Un va ser destruït mitjançant 2 míssils R-60 i un altre a trets del canó.
Síria
[modifica]Diversos informes soviètics afirmen que l'R-60 va ser àmpliament utilitzat en combats aeris per part de Síria l'any 1982 pel conflicte Israel-Líban. Alguns informes mencionen que diversos F-4 Phantom II, F-16 i IAI Kfir van ser destruïts mitjançant míssils R-60. Tot i que diversos F-4 i Kfirs israelians van ser abatuts el 1982 segons fonts israelianes aquestes baixes van ser degues a bateries de míssils antiaeris i no pas a combats aeris amb altres caces.
Operadors
[modifica]Actuals
[modifica]- Abkhazia[4] Amb el suport de Rússia durant la guerra russo-georgiana.
- Armènia
- Croàcia
- Cuba
- Bulgària
- Geòrgia[5]
- Índia
- Iran
- Malàisia
- Corea del Nord
- Perú
- Polònia[6]
- Eslovàquia
- Sèrbia
- Síria
- Rússia
- Vietnam
Passats
[modifica]- Iraq Durant el domini de Saddam Hussein.
- Unió Soviètica Heretats pels estats successors.
- Iugoslàvia Heretats pels estats successors.
Referències
[modifica]Bibliografia:
- Gordon, Yefim. Soviet/Russian Aircraft Weapons Since World War Two. Hinckley, England: Midland Publishing, 2004. ISBN 1-85780-188-1.
Notes:
- ↑ Gordon, Yefim, Soviet/Russian Aircraft Weapons Since World War Two (Hinckley, England: Midland Publishing, 2004), pp. 29-32.
- ↑ Mladenov, Alexander, "Air-to-air missiles for the fighter 'Flogger,' International Air Power Review vol. 14, 2004, pp. 90-91.
- ↑ «"Health Risks of Using Depleted Uranium," Venik's Aviation, 2001.». Arxivat de l'original el 2001-11-23. [Consulta: 6 desembre 2011].
- ↑ http://s54.radikal.ru/i143/0904/02/b55c9a23f6c8.jpg Arxivat 2012-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ http://geo-army.ge/index.php?option=com_content&view=article&id=39&Itemid=9&lang=en
- ↑ http://altair.com.pl/files/news/2010/09/i-i10-09-010orlik.jpg Arxivat 2012-03-13 a Wayback Machine.