Rafael Alemany Ferrer

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRafael Alemany Ferrer
Biografia
Naixement 1952 (66/67 anys)
Educació Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat
Ocupació Filòleg i professor
Ocupador Universitat Autònoma de Barcelona
Modifica les dades a Wikidata

Rafael Alemany Ferrer (Benidorm, 1952) és un filòleg valencià, catedràtic de Filologia Catalana (literatura medieval) de la Universitat d'Alacant.

Biografia[modifica]

És llicenciat i doctor en Filosofia i Lletres (secció de Filologia Hispànica) per la Universitat Autònoma de Barcelona (1975) i per la d'Alacant (1981), respectivament, amb sengles premis extraordinaris. Ocupa la primera càtedra de Filologia Catalana (literatura medieval) de la Universitat d'Alacant, on desenvolupa la seua activitat docent i investigadora des de 1976, després d'haver-ho fet en la Universitat Autònoma de Barcelona (1975-76). Ha estat, així mateix, catedràtic de Llengua i Literatura Espanyoles d'Ensenyament Mitjà.

Especialista en literatura catalana medieval, ha publicat diversos estudis sobre aquesta matèria i, especialment, sobre els clàssics valencians del segle XV (Tirant lo Blanc, Ausiàs March, sor Isabel de Villena i Joan Roís de Corella). Actualment és director del Grup de Recerca de Literatura Catalana Medieval de la Universitat d'Alacant. Ha estat fundador i primer director del Departament de Filologia Catalana i del Secretariat de Normalització Lingüística de la Universitat d'Alacant, així com director de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) de les Universitats de València, d'Alacant i Jaume I de Castelló de la Plana, a més de vicepresident de l'Asociación Hispánica de Literatura Medieval (AHLM), de la qual és actualmente membre d'honor; vicesecretari de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC) i vocal de la Sociedad Española de Literatura General y Comparada (SELGYC), de les quals és membre. Pertany també a la North-American Catalan Society i a la Sociedad de Estudios Medievales y Renacentistas. Ha dirigit publicacions com Caplletra. Revista Internacional de Filologia[1] i la sèrie en CD-ROM "Concordances dels Clàssics Valencians", de l'IIFV, o la col·lecció de monografies "Biblioteca de Filologia Catalana" del Departament homònim de la Universitat d'Alacant, de la qual va ser fundador. Finalment, ha estat membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (2001-16), en la qual ha presidit la Secció Tècnica de Lexicografia i Gramàtica (2014-16) i ha exercit la secretaria de la Comissió del Diccionari.

Obra[modifica]

1. LLIBRES

  • Alfonso de Palencia: Epístolas latinas (1984) [amb Robert B. Tate; estudi, edició i traducció castellana]
  • Carta de poblament de Benidorm (1988) [amb altres autors; estudi, edició i traducció valenciana]
  • Adolf Salvà: De la marina i muntanya (1988) [estudi i edició]
  • Guia bibliogràfica de la literatura catalana medieval (1995; reed corregida i augmentada 1997)
  • Introducció al 'Tirant lo Blanc' (2007)
  • Diccionari del lèxic de les poesies d'Ausiàs March (2008) [director i coautor]

2. CD Rom

  • Concordança de la 'Vita Christi' de sor Isabel de Villena (1996) [amb altres col·laboradors]

3. WEBS

  • Corpus bibliogràfic digital de la literatura catalana de l'edat mitjana (des de 2008) [director]
  • Biblioteca d'autor dedicada a Ausiàs March dins la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes (àrea: Biblioteca Joan Lluís Vives) (2009) [director]
  • Concordances lematitzades de les poesies d'Ausiàs March (2011)[amb altres col·laboradors]
  • Biblioteca d'autor dedicada a Joan Roís de Corella dins la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes (àrea: Biblioteca Lluís Vives) (2013) [director]

4. DIVERSOS ARTICLES CIENTÍFICS (publicats en revistes com Cultura Neolatina, Reinardus, Catalan Review, Caplletra, Revista de Filologia Románica...) I CAPÍTOLS DE LLIBRES, fonamentalment sobre:

  • Anselm Turmeda
  • Tirant lo Blanc
  • Ausiàs March
  • Isabel de Villena
  • Joan Roís de Corella

Referències[modifica]

  1. «Rafael Alemany Ferrer». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 8 gener 2014].