Rafael Alemany Ferrer

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRafael Alemany Ferrer
Biografia
Naixement 1952 (66/67 anys)
Formació Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat
Ocupació Filòleg i catedràtic
Ocupador Universitat Autònoma de Barcelona
Modifica les dades a Wikidata

Rafael Alemany Ferrer (Benidorm, 1952) és un filòleg valencià, catedràtic de Filologia Catalana (literatura medieval) de la Universitat d'Alacant.

Biografia[modifica]

És llicenciat i doctor en Filosofia i Lletres (secció de Filologia Hispànica) per la Universitat Autònoma de Barcelona (1975) i per la d'Alacant (1981), respectivament, amb sengles premis extraordinaris. Ocupa la primera càtedra de Filologia Catalana (literatura medieval) de la Universitat d'Alacant, on desenvolupa la seua activitat docent i investigadora des de 1976, després d'haver-ho fet en la Universitat Autònoma de Barcelona (1975-76). Ha estat, així mateix, catedràtic de Llengua i Literatura Espanyoles d'Ensenyament Mitjà.

Especialista en literatura catalana medieval, ha publicat diversos estudis sobre aquesta matèria i, especialment, sobre els clàssics valencians del segle XV (Tirant lo Blanc, Ausiàs March, sor Isabel de Villena i Joan Roís de Corella). Actualment és director del Grup de Recerca de Literatura Catalana Medieval de la Universitat d'Alacant. Ha estat fundador i primer director del Departament de Filologia Catalana i del Secretariat de Normalització Lingüística de la Universitat d'Alacant, així com director de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) de les Universitats de València, d'Alacant i Jaume I de Castelló de la Plana, a més de vicepresident de l'Asociación Hispánica de Literatura Medieval (AHLM), de la qual és actualmente membre d'honor, i vicesecretari de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC). Des del 2018 és vicepresident de la Sociedad Española de Literatura General y Comparada (SELGyC). Pertany també a l'Asociación Internacional de Hispanistas, la North-American Catalan Society, a la Sociedad de Estudios Medievales y Renacentistas i a la Société Internationale Renardienne. Ha dirigit publicacions com Caplletra. Revista Internacional de Filologia,[1] o la col·lecció de monografies "Biblioteca de Filologia Catalana, que porta el seu nom des del 2019 i de la qual va ser fundador. Finalment, ha estat membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (2001-16), en la qual va presidir la Secció Tècnica de Lexicografia i Gramàtica (2014-16) i exercí la secretaria de la Comissió del Diccionar Normatiu Valencià.

Obra[modifica]

1. LLIBRES

  • [Amb altres autors] Diccionari del lèxic de les poesies d'Ausiàs March, València, Denes, 2008.
  • Introducció al 'Tirant lo Blanc', Alzira, Bromera, 2007.
  • Guia bibliogràfica de la literatura catalana medieval, Alacant, Universitat d'Alacant, 1995; reed corregida i augmentada 1997.
  • Carta de poblament de Benidorm, Alcoi, Ajuntament de Benidorm, 1988.
  • Adolf Salvà: De la marina i muntanya, Alacant, Institut de Cultura Juan Gil-Albert,1988.
  • [Amb Robert B. Tate] Alfonso de Palencia: Epístolas latinas, Barcelona, Universidad Autónoma de Barcelona, 1984.

2. PUBLICACIONS INDIVIDUALS EN LLIBRES MISCEL·LANIS (SELECCIÓ)

  • «Joan Roís de Corella: ¿Una propuesta antibelicista en la literatura catalana medieval?», dins Fernando Carmona Fernández y José Miguel García Cano (eds.), Guerra y violència en la literatura y en la historia, Murcia, Universidad de Murcia, 2018, pp. 45-54.
  • “El léxico médico de las poesías de Ausiàs March y su dimensión literaria”, dins Gema Vallín (ed.), Enfermedades, médicos y pacientes en la literatura, Vigo, Editorial Academia del Hispanismo, 2018, pp. 155-174.
  • “Guerra, amor y muerte en las narraciones mitológicas de Joan Rois de Corella”, dins Constance Carta, Sarah Finci & Dora Mancheva (eds.), Antes se agotan la mano y la pluma que su historia / Magis deficit manus et calamus quam eius historia. Homenaje a Carlos Alvar, I: Edad Media, San Millán de la Cogolla, Cilengua, 2016, pp. 433-446.
  • “Els elements d’articulació interna de les proses mitològiques de Joan Roís de Corella”, dins Lola Badia, Emili Casanova i Albert Hauf (eds.), Studia mediaevalia Curt Wittlin dicata / Mediaeval Studies in Honour Curt Wittlin / Estudis medievals en homenatge a Curt Wittlin, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (Symposia Philologica, 25), 2015, pp. 33-50.
  • [En col·laboració amb Magdalena Llorca Serrano], “Utopia i cavalleria en el Tirant i en el Quijote”, en Àlex Martín Escribà, Adolf Piquer Vidal i Fernando Sánchez Miret (eds.), Actes del XVI Col·loqui  Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Salamanca, 2012), II, Barcelona, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes,Universitat de Salamanca i  Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2015, pp. 27-37.
  • “Los perfiles diversos de la seducción en el Tirant lo Blanc”, en Patricia Cifre Wibrow i Manuel González de Ávila (eds.), Culturas de la seducción, Salamanca, Ediciones Universidad Salamanca, 2014, pp. 141-148.
  • “Las reescrituras de un franciscano islamizado: Anselm Turmeda”, en Cesc Esteve (ed.), El texto infinito. Tradición y reescritura en la Edad Media y el Renacimiento, Salamanca, Publicaciones del SEMYR, 2014, pp. 229-242.
  • “La parodia en la Disputa de l’ase de Anselm Turmeda”, en Mercedes Brea, Esther Corral i Miguel A. Pousada (eds.), Parodia y debate metaliterarios en la Edad Media,
  • Alessandria, Edizioni dell'Orso, 2013, pp. 335-348.
  • "La interacción de lo humano y lo divino en la Vita Christi de sor Isabel de Villena", en Antonia Martínez Pérez y Ana Luisa Baquero Escudero (eds.), Estudios de Literatura medieval. 25 Años de la AHLM, Murcia, Universidad de Murcia, 2012, pp. 131-140.
  • Rex est hoc tempore nummus: un motiu goliardesc reciclat per l’Arcipreste de Hita i per Anselm Turmeda”, en Rafael Alemany Ferrer & Francisco Chico Rico (eds.), Literatures ibèriques medievals comparades / Literaturas ibéricas medievales comparadas, Alacant, Universitat d’Alacant / Sociedad Española de Literatura General y Comparada (SELGYC), 2012, pp. 39-51.

3. ARTICLES CIENTÍFICS (SELECCIÓ)

  • "L’anomenat ‘Cant espiritual’ d’Ausiàs March en els testimonis antics de l’obra del poeta", Revista Valenciana de Filologia, 1 (2017) pp. 13-33.
  • "La intensificació retòrica dels elements morbosos en les faules mitològiques de Joan Roís de Corella: de la imitatio a la innovació estètica", Revista de Literatura Medieval, XXVIII (2016), pp. 55-97.
  • “Insectes perspicaces dans une parodie des débats scolastiques”, Reinardus. Yearbook of the International Reynard Society, 25 (2012-2013), pp. 1-10.
  • “Una visión filógina de Eva y María Magdalena”, Cultura Neolatina, LXXII, 3-4 (2012), pp. 199-223.
  • [Amb Francesc Xavier Llorca Ibi] “El lèxic mariner de les poesies d’Ausiàs March i la seua dimensión poètica”, Catalan Review, XXIV (2010), pp. 121-138.
  • “Els amors dels parents de Tirant amb les parentes de Carmesina”, Tirant, 11 (2008), pp. 5-18.
  • “La diversitat polifònica del discurs amorós en el Tirant lo Blanc”, Estudi General (=Miscel·lània d’homenatge a Modest Prats, II), 22 (2002), ps. 393-408.

4. CD Rom

  • Concordança de la 'Vita Christi' de sor Isabel de Villena (1996) [amb altres col·laboradors]

5. WEBS

  • Corpus bibliogràfic digital de la literatura catalana de l'edat mitjana (des de 2008) [director]
  • Biblioteca d'autor dedicada a Ausiàs March dins la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes (àrea: Biblioteca Joan Lluís Vives) (2009) [director]
  • Concordances lematitzades de les poesies d'Ausiàs March (2011) [amb altres col·laboradors]
  • Biblioteca d'autor dedicada a Joan Roís de Corella dins la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes (àrea: Biblioteca Lluís Vives) (2013) [director]

 

Referències[modifica]

  1. «Rafael Alemany Ferrer». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 8 gener 2014].