Rafael Argullol Murgadas

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaRafael Argullol Murgadas
Rafael Argullol.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1949 (67/68 anys)
Barcelona
Alma mater Universitat Pompeu Fabra
Activitat professional
Ocupació Filòsof, professor, escriptor i poeta
Gènere Poesia i novel·la
Premis i reconeixements

Lloc web Lloc web oficial
Twitter: a10487062
Modifica dades a Wikidata

Rafael Argullol Murgadas (Barcelona, 1949) és narrador, filòsof, poeta i assagista català. Actualment és catedràtic d'Estètica i Teoria de les Arts a la Facultat d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. És autor de més de trenta llibres en diferents àmbits literaris, entre ells: poesia (Disturbios del conocimientoDuelo en el Valle de la Muerte, El afilador de cuchillos), narrativa (Lampedusa, El asalto del cielo, Desciende, río invisible, La razón del mal,  Transeuropa, Davalú o el dolor, Pasión del dios que quiso ser hombre, Mi Gaudí espectral. Una narración) i assaig (La atracción del abismoEl Héroe y el Único, El fin del mundo como obra de arte, Aventura: Una filosofía nómada, Manifiesto contra la servidumbre). Com escriptura transversal, més enllà dels gèneres literaris, ha publicat: El cazador de instantesEl puente del fuego, Enciclopedia del crepúsculo, Breviario de la aurora, Visión desde el fondo del mar. Recentment, ha publicat els llibres Poema (2017).[1]

Ha estudiat Filosofia, Economia i Ciències de la Informació a la Universitat de Barcelona. Va estudiar també a la Universitat de Roma, al Warburg Institute de Londres i a la Universitat Lliure de Berlín, doctorant-se en Filosofia (1979) a la seva ciutat natal. Va ser professor visitant a la Universitat de Berkeley. Ha impartit docència a universitat europees i americanes i ha donat conferències a ciutats d'Europa, Amèrica i Àsia. Col·laborador habitual de diaris i revistes, ha vinculat amb freqüència la seva faceta de viatger i la seva estètica literària. Ha intervingut en diversos projectes teatrals i cinematogràfics. Ha guanyat el Premi Nadal amb la seva novel·la La razón del mal (1993), el Premio Ensayo de Fondo de Cultura Económica amb Una educación sensorial (2002), i els Premis Cálamo 2010 i Premi Ciutat de Barcelona 2010 amb Visión desde el fondo del mar.

Durant tres anys va escriure un poema diari. Des de l'1 de gener del 2012 fins a l'1 de gener del 2015. El resultat han estat els 1095 poemes de Poema (Acantilado). Com escriu a la seva nota introductòria: "Hi han quedat registrats els pensaments, les sensacions i els records dominants en cada jornada de la meva vida i de la vida que passava al meu voltant, tant pel que fal al present com al passat".[2]

Obres[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • Disturbios del conocimiento. Barcelona: Icaria Editorial, 1980. 
  • Rafael Argullol.jpg
    Duelo en el Valle de la Muerte. Madrid: Editorial Ayuso, 1986. 
  • L'esmolador de ganivets. Barcelona: Quaderns Crema, 1998. 
  • El afilador de cuchillos. Barcelona: El Acantilado. Quaderns Crema, 1999.
  • El poema de la serpiente. Badajoz: Asociación Cultural Littera Villanueva, 2010. 
  • Cantos del Naumon. Libros del Aire. Colección Jardín Cerrado, núm. 5, 2010.

Narrativa[modifica | modifica el codi]

  • Lampedusa. Barcelona: Editorial Montesinos, 1981. 
  • El asalto del cielo. Barcelona: Editorial Plaza & Janés, 1986.  
  • Desciende, río invisible. Barcelona: Editorial Destino, 1989. 
  • La razón del mal. Premi Nadal 1993. Barcelona: Ed. Destino, 1994. Editorial Acantilado, 2015.
  • Transeuropa. Madrid: Alfaguara Ediciones, 1998. 
  • Davalú o el dolor. Barcelona: Quaderns Crema, 2001.
  • Pasión del dios que quiso ser hombre. Barcelona: Editorial Acantilado, 2014.
  • Mi Gaudí espectral. Una narración. Barcelona: Editorial Acantilado, 2015.
  • Poema. Barcelona: El Acantilado, 2017.

Assaig[modifica | modifica el codi]

  • El Quattrocento. Barcelona: Editorial Montesinos, 1982. 
  • La atracción del abismo. Barcelona: Editorial Bruguera, 1983. Reeditat 2006. 
  • El Héroe y el Único. Madrid: Taurus Editorial, 1984. 
  • Tres miradas sobre el arte. Barcelona: Icaria Editorial, 1985. 
  • Leopardi. Infelicidad y titanismo. Barcelona, 1986 
  • Territorio del nómada. Barcelona: Ediciones Destino, 1986. 
  • El fin del mundo como obra de arte. Barcelona: Ediciones Destino, 1990. Reeditat 2007. 
  • Sabiduría de la ilusión. Madrid: Taurus Editorial, 1994. 
  • Aventura. Una filosofía nómada. Barcelona: Nuevas Ediciones Debolsillo, 2000. 
  • Una educación sensorial. Historia personal del desnudo femenino en la pintura. Madrid-México: Fondo de Cultura Económica, 2002. 
  • Manifiesto contra la servidumbre. Escritos frente a la guerra. Barcelona: Ediciones Destino, 2003. 
  • Maldita perfección. Escritos sobre el sacrificio y la celebración de la belleza. Barcelona: Editorial Acantilado, 2013.

Escriptura transversal[modifica | modifica el codi]

  • El cazador de instantes. Barcelona: Ediciones Destino, 1996. Reeditat 2007. 
  • El caçador d'instants. Barcelona: Edicions Destino, 1996.
  • El puente de fuego. Cuaderno de travesía, 1996-2002. Barcelona: Ediciones Destino, 2004. 
  • El pont de foc. Quadern de travessia, 1996-2002. Barcelona: Ediciones Destino, 2004.
  • Enciclopedia del crepúsculo. Madrid: El Acantilado, 2006. 
  • Breviario de la aurora. Barcelona: El Acantilado, 2006. 
  • Visión desde el fondo del mar.[3] Barcelona: Editorial Acantilado, 2010. Premi Cálamo 2010. Premi Ciutat de Barcelona 2010.

Diàlegs[modifica | modifica el codi]

  • El cansancio de Occidente (en col·laboració amb Eugenio Trías). Barcelona: Ediciones Destino, 1994. 
  • Del Ganges al Mediterráneo: un diálogo entre las culturas de India y Europa (en col·laboració amb Vidya Nivas Mishra). Madrid: Siruela, 2004.
  • Moisès Broggi, cirurgià, l'any 104 de la seva vida. Barcelona: Quaderns Crema, 2013.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Rafael Argullol Murgadas». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 febrer 2016].
  2. Massot, Josep «Ni un sol dia sense escriure un poema». La Vanguardia [Barcelona], núm. 48787, 16-07-2017, pàg. Cultura/51 [Consulta: 16 juliol 2017].
  3. «Visión desde el fondo del mar».

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]