Rafael Chirbes Magraner

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:56, 28 abr 2016 amb l'última edició de Mas del tio usico (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaRafael Chirbes

Rafael Chirbes, el 2008
Biografia
Naixement27 juny 1949 Modifica el valor a Wikidata
Tavernes de la Valldigna (la Safor) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 agost 2015 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Beniarbeig (la Marina Alta) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Camp de treballLiteratura i crítica literària Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, crític literari Modifica el valor a Wikidata
GènereNovel·la i assaig Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm2986381 Modifica el valor a Wikidata

Rafael Chirbes Magraner (Tavernes de la Valldigna, 27 de juny de 1949 - Beniarbeig, 15 d'agost de 2015)[1] fou un escriptor en castellà i crític literari valencià, guanyador en dues ocasions del Premi de la Crítica de narrativa castellana, els anys 2007 i 2013 per El Crematorio (2006) i En la orilla (2012), respectivament.

Biografia

Des dels vuit anys va estudiar a col·legis d'orfes de ferroviaris. Als 16 se'n va anar a Madrid, on va estudiar història moderna i contemporània. Va viure al Marroc (on va ser professor d'espanyol), París, Barcelona, A Coruña, Extremadura, i en l'any 2000 va tornar a València. Es va dedicar a la crítica literària durant un temps i posteriorment a altres activitats periodístiques, com les ressenyes gastronòmiques (en la revista Sobremesa) i els relats de viatges. La seua primera novel·la, Mimoun (1988), va resultar finalista del Premi Herralde i la seua obra La larga marcha (1996) va ser guardonada a Alemanya amb el Premi SWR-Bestenliste. Amb aquesta novel·la va iniciar una trilogia sobre la societat espanyola que abraça des de la postguerra fins a la Transició democràtica espanyola, que es completa amb La caída de Madrid (2000) i Los viejos amigos (2003). Amb Crematorio (2007), un retrat de l'especulació immobiliària, va rebre el Premi Nacional de la Crítica i el V Premi Dulce Chacón. La seua última novel·la, "En la orilla", 2013 també va rebre el Premi Nacional de la Crítica, així com el Premio Nacional de Narrativa. El jurat va considerar que era "una novel·la d'extraordinària construcció literària, que tractant de la realitat actual, no es limita al realisme, mostrant una riquesa formal i recursos poètics que el transcendeixen."[2]

En moltes obres de l'autor es tracta obertament el tema de l'homosexualitat, encara que més que el sexe el que interessa és la necessitat d'afecte i de fugir de la solitud. Un testament significatiu en què aborda aquest tema, és el seu últim manuscrit "Paris-Austerlitz" que va lliurar a l'editor Jorge Herralde pocs mesos abans de la seva mort.[3]

Adaptació televisiva

Crematorio va estar portada a la pantalla petita el 2011 en una minisèrie de 8 capítols de Canal Plus, amb Pepe Sancho com a protagonista: el constructor «Rubén Bertomeu». Va rebre crítiques excel·lents.[4]

Obres

Novel·les

  • Mimoun (1988)
  • En la lucha final (1991)
  • La buena letra (1992)
  • Los disparos del cazador (1994)
  • La larga marcha (1996)
  • La caída de Madrid (2000)
  • Los viejos amigos (2003)
  • Crematorio (2007)
  • En la orilla (2013)
  • Paris-Austerlitz (2016)

Assaigs

  • Mediterráneos (1997)
  • El novelista perplejo (2002)
  • El viajero sedentario (2004)
  • Por cuenta propia (2010)

Premis

  • 1988: Finalista del Premi Herralde amb Mimoun
  • 1999: Premi alemany SWR-Bestenliste per La larga marcha
  • 2003: Premi Cálamo "Libro del Año 2003" per Los viejos amigos
  • 2007: Premi Cálamo "Libro del Año 2007" per Crematorio
  • 2007: Premi Nacional de la Crítica per Crematorio
  • 2008: Premi Dulce Chacón per Crematorio

Referències

  1. «Mor Rafael Chirbes». El Punt Avui. Hermes Comunicacions. [Consulta: 16 agost 2015].
  2. [1].
  3. Culturals La Vanguardia, Dissabte, 30 gener 2016.
  4. [2].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rafael Chirbes Magraner