Ramon Comaplà i Casamitjana

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRamon Comaplà i Casamitjana
Biografia
Naixement15 maig 1849 Modifica el valor a Wikidata
Batet de la Serra (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 desembre 1917 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Olot (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPedagog Modifica el valor a Wikidata

Ramon Comaplà i Casamitjana (Batet de la Serra, Garrotxa, 15 de maig del 1849Olot, 31 de desembre del 1917). Sacerdot escolapi, matemàtic i pedagog català.[1][2]f

Va ser alumne de l'Escola Pia d'Olot. Entrà a aquest orde a Sabadell el 2 de febrer de 1865 i hi professà el 17 de gener de 1867. Cursà la carrera eclesiàstica a Moià; les assignatures examinades foren: el 1868 d'indústria i comerç i tenidoria de llibres, matemàtiques, filosofia (psicologia, teodicea i ètica); 1869 de química, física, teologia, francès, història natural; el 1870 de teologia moral, grec i història natural. En veure la seva capacitat per a les ciències, els superiors l'enviaren a la Universitat de Barcelona on es llicencià en ciències exactes; el pare Bernat Collasso —provincial de 1869 a 1875— es proposà fer treure títols oficials als religiosos i el pare Comaplà va ser-ne un d'ells.

Anà de professor de matemàtiques al juniorat de Moià (1876-1879) i després de passar pels col·legis d'Igualada i de Sant Antoni de Barcelona, el 1879 va ser enviat a Lleó, a la casa central d'estudis de San Marcos, com a professor de matemàtiques i de pedagogia dels joves escolapis. Tornà a Catalunya el 1885 i poc després va ser nomenat rector del col·legi de Vilanova i la Geltrú (1887-1899). Adequà la sala de dibuix en un espai ampli al sotateulada central i convertí l'espai anterior —sobre la capella— en sala d'actes on se celebraren les vetllades de la diada de Sant Tomàs d'Aquino, de la Puríssima, del Carnestoltes.[2] Cancel·là tots els préstecs del col·legi. Decorà la capella amb pintures de Sugrañes i el 1893 per primera vegada s'hi celebrà la festa solemne de la primera comunió. Com a rector de Sant Antoni de Barcelona (1899-1902) amb el pare Jaume Català com a prefecte, emprengué la introducció de millores pedagògiques com el Pla d'Estudis de Comerç, l'esport i la gimnàstica.[2] En fundar-se la casa d'estudis a Terrassa els superiors l'hi enviaren el 1902 com a professor de ciències i de matemàtiques. Va ser rector d'aquesta casa de 1909 a 1912. Després va ser nomenat assistent general i el pare general Tomàs Viñas li recomanà inscriure's a la Unió Internacional d'Obres Catòliques de l'Educació Física i li delegà tot el referent a educació física, esports i jocs escolars seguint les normes d'aquesta entitat: va ser com un delegat d'esports per a l'orde. La guerra europea que esclatà el 1914 trencà aquesta relació. El 1917 renuncià el càrrec per malalt i passà a residir a la comunitat escolàpia de Sarrià. Anà uns dies a Olot, la seva terra, buscant refer-se dels mals que patia, s'agreujà i l'hi va sobrevenir la mort.[2]

Va ser un religiós que a més d'excel·lir en el coneixement de les matemàtiques, ciències naturals i pedagogia, fomentà l'esport, el dibuix i la música. El ventall de matèries que impulsà el pare Comaplà a finals del segle xix mostren que era un pedagog avançat en el seu temps.[2]

Obres[modifica]

  • Programa y pedagogía dictados de viva voz por el P. Ramón Comaplà en el Colegio de León y escritos por uno de sus alumnos. Manuscrit. Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya. APEPC: 08-03 / caixa 197, núm. 7; 101 pàg.; 21'5 cm.

Referències[modifica]

  1. Catalogus Religiosorum Scholarum Piarum Hispaniae et Ultra Maria qui pie in Domino obierunt anno 1917 (en llatí). Madrid: Imp. San Francisco de Sales, 1918, p. 27-31. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Ramon Comaplà i Casamitjana». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica]

  • Alonso y Marañon, Pedro Manuel «La Iglesia docente en el siglo XIX. Escuelas Pías en España y en América. Formación del profesorado y expansión educativa» (en castellà). Boletín Americanista, 1997.
  • «El M. R. P. Ramón Comaplá», en La Academia Calasancia (Barcelona 25 gener 1918), núm. 698, pàg. 23-24.
  • Escuelas Pías de Sarriá. Memoria perteneciente al curso 1917-1918. Barcelona: Imp. Elzeviriana, [1918], pàg. 41-43.
  • Sántha, György. Aportación del Rmo. P. Tomás Viñas a los estudios de los neoprofesos y a la pedagogía escolapia (en castellà). Roma: s.n., 1979, p. 507-508 (Ephemerides Calasanctianae). 
  • Serra, Lluís «Salutación al Rdmo. P. Tomás Viñas, Prepósito General de las Escuelas Pías». El Calasancio [Vilanova i la Geltrú], núm. 56, 27-10-1912. sobre el pare Comaplà vegeu pàg. 1085-1086.