Ramon Cunill i Bastús

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRamon Cunill i Bastús
Biografia
Naixement1900 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1976 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
Activitat
Ocupacióempresari, jurista, advocat Modifica el valor a Wikidata

Ramon Cunill i Bastús (Barcelona 1900-1976) fou un advocat i empresari català, gendre de Josep Puig i Cadafalch.[1]

Biografia[modifica]

A les seves activitats en el món de l'advocacia des de 1921 va unir les seves incursions en el món empresarial, des de la comercialització de la fusta amb empreses al Pallars fins a la construcció d'hotels i pisos en diversos indrets. El 1936 era cap de negociat de cèdules personals de la Generalitat de Catalunya, càrrec que continuà exercint després de la guerra civil en la Diputació de Barcelona. Es casà amb Pilar Puig i Macià el 1925 i administrà l'herència de la seva esposa després del decés de Josep Puig i Cadafalch amb patrimoni a Argentona, Barcelona i Mataró.[1]

Paral·lelament administrà i explotà l'herència familiar llegada per la seva tia Anna Cunill i Blanc amb finques a Gelida, Granera, Santa Maria d'Oló i Rubí. Cal afegir l'herència Salom-Metzger amb diverses finques a Sant Pere de Premià i Premià de Mar i l'explotació de Villa Harris a Tànger.[1]

Ramon Cunill i Bastús va estar vinculat a la creació i consolidació de diverses empreses relacionades amb l'aprofitament forestal a la zona dels Pirineus, en concret al Pallars Jussà i la Vall d'Aran. Sobre la base de la nova Reglamentación Nacional de Trabajo para la Industria Maderera aprovada per l'estat franquista, Ramon Cunill organitzà l'explotació dels boscos de Seuba i Casteret i Coma i Palàs al Pallars (1941-1948) i de Bossost a la Vall d'Aran (1947-1948). Al llarg de la seva trajectòria professional en el sector de la fusta va estar implicat en les empreses Maderas del Noguera Pallaresa (constituïda el 1944 a la Pobla de Segur i dissolta sis anys més tard), Maderas Lés i Maderas Ramon Cunill entre d'altres. La darrera actuà com a centre de distribució dels seus productes amb seu a Barcelona (1946-1950).[1]

Fons personal[modifica]

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació produïda i aplegada per Ramon Cunill i Bastús en el decurs de les seves activitats. Inclou l'arxiu familiar Bastús i Cunill, amb documentació des del segle xviii, documentació acadèmica, expedients judicials, administració i explotació dels diferents patrimonis, documentació d'empreses relacionades, correspondència rebuda i entre tercers i dossiers de documentació diversa. El fons conté la documentació aplegada i generada com a resultat de l'activitat empresarial duta a terme pel productor en el sector de l'aprofitament forestal: actes de constitució, canvis de propietat i dissolució de diverses empreses; documentació dels administradors; disposicions oficials sobre l'activitat de la indústria de la fusta; pressupostos d'obres, lloguers de locals comercials i proveïment d'elements exteriors; utillatge i material d'explotació; comptabilitat general (Llibres de Major, de Diari, inventaris i balanços) i auxiliar (liquidacions mensuals i moviments de caixa); gestió i control de l'aprofitament forestal i els estocs de magatzem; transport i comercialització de la fusta; plantilla de treballadors, assegurances socials i previsió laboral. El fons inclou també correspondència.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Ramon Cunill». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juliol 2013].

 Enllaços externs[modifica]