Ramon Masferrer i Arquimbau

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaRamon Masferrer i Arquimbau
Ramon Masferrer i Arquimbau.JPG
Ramon Masferrer i Arquimbau
Dades biogràfiques
Naixement 1850
Vic (Osona)
Mort 1884
Cottabato (Filipines
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat professional
Ocupació Botànic i metge
Obra
IPNI abrev. Masf.
Modifica dades a Wikidata

Ramón Masferrer i Arquimbau (Vic 1850 – Cottabato Filipines 1894) Estudià medicina i ciències naturals i es llicencià en ambdues disciplines a la Universitat de Barcelona. Va col·laborar a l’Esbart de Vic i en el Cercle Literari. Ingressà en el cos de sanitat militar. Exercí a Tenerife i a Cottabato. Publicà Recuerdos botánicos de Vich i Estudio de la flora de la Plana de Vich. Col·leccionà un complet herbari que donà al Cercle.

Biografia[modifica]

Va ser el tercer de quatre germans, tots amb dedicació intel·lectual. Josep va ser doctor en teologia i professor del Seminari de Vic; Francesc d’Assís va treballar en el camp de la filosofia, i Francesc de Paula va destacar en el dret i en la política.

Va fer els estudis de primer i segon ensenyament al Seminari de Vic, i a la Universitat de Barcelona va cursar les carreres de medicina i ciències naturals. Acabats aquests estudis va decidir emprendre la carrera militar, en la qual va ingressar com a metge del Cos Sanitari, i arribà al grau de metge primer.

El primer destí que va tenir va ser Vic, però de seguida va haver de marxar a les illes Canàries on residí durant dos anys. Després de tornar a Vic, el 1883 va marxar a petició pròpia a les Filipines, atret per la possibilitat d’explorar l’aleshores encara desconeguda vegetació de l’arxipèlag i alhora per millorar la seva situació en l’escalafó militar.

Va ser precisament en aquesta darrera destinació on, víctima del còlera, el va sorprendre la mort el 1884, quan només tenia 34 anys. Deixeble d’Antoni Cebrià Costa i Cuxart, catedràtic de botànica de la Universitat de Barcelona, va formar part de la generació de botànics que va renovar la botànica catalana del segle XIX.

Obra[modifica]

Botànic vocacional, com ell mateix confessava, es va caracteritzar per una gran capacitat de treball que el va portar a desenvolupar una intensa activitat científica. El 1877 va publicar als Anales de la Sociedad Española de Historia Natural els <Recuerdos botánicos de Vich, o sea Apuntes para el estudia de la comarca de Cataluña, llamada Plana de Vich>.

En el pròleg d’aquest treball Masferrer indicava que els materials que conformaven el treball eren insuficients, ja que a causa de la seva professió i als canvis de destinació que comportava havia hagut de recopilar les dades en diferents períodes i no sempre en les condicions que ell hauria desitjat. Malgrat tot, creia que pagava la pena de donar a conèixer la feina feta fins aleshores, esperant que el que ell publicava fos el nucli de futurs treballs més desenvolupats.

El treball s’inicia amb un bloc introductori amb interessants observacions geogràfiques, geològiques i climàtiques. També s’hi fa una descripció general de la flora de la Plana, comparant-la amb la d’altres comarques veïnes. El catàleg contenia 620 espècies, 180 de les quals corresponien a plantes cultivades. L’autor assenyalava cada espècie com a rara o comuna, però oblidava esmentar la localitat, cosa que desllueix el treball, ja que en redueix la seva utilitat.

Amb tot, aquest treball va representar un important avenç en el coneixement florístic del nostre país. La flora de la plana de Vic esdevenia la primera monografia florística amb rigor de la comarca d’Osona.

L’estada de Masferrer a les illes Canàries va representar la seva entrada en contacte amb una realitat botànica desconeguda. De seguida es va abocar al seu estudi col·laborant estretament amb el personal del Jardí d’Aclimatació de l’Orotava (Tenerife). Fruit d’aquest interès va ser la publicació de diversos treballs, tots els quals ressalten la singularitats florístiques de l’arxipèlag.

En aquest sentit, el treball més ambiciós de Masferrer va ser els <Recuerdos botánicos de Tenerife o sea Datos para el estudio de la Flora Canaria>. (1880). En aquesta treball, a diferència del que havia fet amb la flora de la plana de Vic, a més d’incloure-hi les plantes que ell mateix havia recollit, hi va reunir també les dades publicades per altres autors, i l’obra esdevingué així un veritable compendi de la flora de les Canàries. Hi afegia també referències de les plantes de les illes Madeira, Açores i del Cap Verd, cosa que convertia l’obra en un referent per a l’estudi dels arxipèlags atlàntics. L’obra, però, va quedar incompleta. Se’n van arribar a publicar tres fascicles amb un total de 246 pàgines. El destí a les Filipines i la seva mort sobtada van impedir que el quart i últim volum veiés la llum.

A banda d’aquesta important flora de Canàries, Masferrer va escriure moltes monografies sobre la vegetació d’aquestes illes. En destaquem una descripció molt detallada de la flora del Teide i un treball molt documentat i de gran erudició científica sobre els llorers de les Canàries.

Masferrer va estar molt vinculat amb els botànics que aleshores treballaven en estreta relació amb el Jardí d’Aclimatació de l’Orotava, del qual fins i tot va escriure’n la història. En aquesta institució va conèixer el botànic alemany Wilhelm B. Hillebrand, que en descobrir una nova espècia vegetal pròpia de les illes li donà el nom de Sempervivum masferreri, com a reconeixement a l’amistat que havia establert amb el nostre home.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramon Masferrer i Arquimbau Modifica l'enllaç a Wikidata
  • BARRAU I ANDREU, Josep. <Flora de la plana de Vic i els botànics que l’han estudiada>. Ausa. Vol. 8, núm. 89-90 (1979), p. 312-320.
  • BERNAT, Pasqual. <Científics>. Vicgrafies. Revista de Biodrafies Vigatanes. Núm. 4 (2006).
  • BERNAT, Pasqual. <Naturalistes osonencs del segle XIX>. Ausa. Vol. 24, núm. 163 (2009), p. 85-112.
  • CALBET CAMARASA, Josep Maria; CORBELLA, Jacint. Diccionari biogràfic de metges catalans. Barcelona: Rafael Dalmau, 1981-1984.
  • DE BOLÓS, Antoni. <Ramón Masferrer>. Ausa. Vol. 1, núm. 4 (1953), P.159-164.
  • ELIAS DE MOLINS, Antonio. Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del sigo XIX: apuntes y datos. Barcelona: Impr. Fidel Giró, 1889.
  • <Necrológica. Ramón Masferrer y Arquimbau>. Gaceta Sanidad Militar. Vol. X (1884), p. 350-352.
  • ALARICH I TORRENTS, Miquel. S. Siluetes Vigatanes.