Ramon Pujol i Llanes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRamon Pujol i Llanes
Biografia
Naixement1882 Modifica el valor a Wikidata
Solsona Modifica el valor a Wikidata
Mort1949 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Solsona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot, compositor, organista, mestre de capella Modifica el valor a Wikidata
OcupadorBasílica del Pilar, mestre de capella (1919–1923)
Catedral de Valladolid, mestre de capella (1917–1919) Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata

Ramon Pujol i Llanes (Solsona, 1882 - 1949), segons les fonts Ramon Pujol i Llanas, prevere, organista i compositor català, professor de piano, i organista titular de la catedral de Solsona.[1]

Biografia[modifica]

Va néixer l'any 1882 a Solsona, a Cal Folia, fet que li va valdre el sobrenom de Mossèn Folia.

El 1907 va ser ordenat prevere. Va ser organista de l'Església Parroquial de Berga entre 1906 i 1909.[2] Entre els anys 1910 i 1922, exercí la responsabilitat de mestre director de l'Escolania de la Mare de Déu del Claustre de Solsona i el 1922 va guanyar les oposicions d'organista de la catedral de Solsona, càrrec que ocupà fins al 1947, any en què es retirà degut al seu delicat estat de salut.

Va compondre diverses obres d'àmbit religiós, entre les quals destaca la marxa pontifical que compongué el 1946 i que dedicà a Vicent Enrique i Tarancón, aleshores bisbe de Solsona. També va escriure obres d'estil popular com ara caramelles, cançons, sardanes, música pels Pastorets, entre d'altres. A més, va realitzar una tasca etnològica i folklorista a l'entorn de les festes populars de Solsona vinculades a la Mare de Déu del Claustre i fou el primer músic que recollí i inventarià les melodies populars dels gegants i altres elements del Corpus i la Festa Major de la ciutat i les harmonitzà per a petita banda.[3]

Era oncle del poeta solsoní Ramon Valls i Pujol.

Morí a la seva ciutat natal l'any 1949.

Obra[modifica]

Algunes de les obres del compositor són les següents.

Obres vocals religioses[modifica]

  • Dios de mi vida (?).[4]

Obres per orgue[modifica]

Sardanes[modifica]

  • Maria (?), per a piano.[5]
  • Guissona (?), per a cor.[6]
  • Els Gegants de Solsona (1948), per a piano. Versió per a cobla d'Albert Fontelles i Ramonet (2011).[7]

Caramelles[modifica]

  • Americana, cançó de caramelles (1903).[8]

Goigs[modifica]

  • Goigs de Sant Julià: patró dels caçadors de Solsona i comarca (?).[9]

Música escènica[modifica]

  • Els Pastorets (?).[3]

Música popular[modifica]

  • Música per les danses del ball de bastons, cavallets i gegants (1935), per a petita banda.[10]
  • La Festa Major de Solsona, pasdoble (dècada de 1930), instrumentat per a banda pel músic Albert Fontelles i Ramonet (2010).[11]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Solsona redescobreix els seus grans mestres organistes». NacióSolsona, 20-08-2014. [Consulta: 18 setembre 2018].
  2. Badal, Ferran «L'orgue de Sant Pere: un romàntic a punt de solfa». L'Erol, núm. 27, 1989, pàg. 43.
  3. 3,0 3,1 Sánchez, Clàudia. «"El pasdoble, amb molt regust català, trasllada a temps pretèrits de la festa"». Regió 7, 08-09-2010. [Consulta: 18 setembre 2018].
  4. «Repertori de partitures de l'Orquestra». Cors i Orquestra dels amics de la Catedral de Tarragona, 04-04-2017. [Consulta: 18 setembre 2018].
  5. Colomés i Serra, Conxita; Clotet i Caraballo, Yolanda. Tresors del Claustre. Història gràfica de l'Escolania del Claustre 1898-2006 amb altres aprotacions de la vida social i literària del Claustre.. Setembre de 2006. Solsona: Conxita Colomés i Yolanda Clotet. 
  6. «A Pere Castelló». Blog de les Tres Torres. [Consulta: 18 setembre 2018].
  7. «Obres compostes per Pujol i Llanas, Ramon». Portal Sardanista. [Consulta: 18 setembre 2018].
  8. «Les Caramelles de Solsona recuperen una partitura del solsoní Ramon Pujol». Regió 7, 01-04-2015. [Consulta: 18 setembre 2018].
  9. «Goigs de Sant Julià : patró dels caçadors de Solsona i comarca». Biblioteca Nacional de España. [Consulta: 18 setembre 2018].
  10. Cuadrench i Bertran, Jaume. Gegants i demés improperis de Solsona de les diades de Corpus i Festa Major. Solsona: Solsona Comunicacions, Agost 1998, p. 129-169. 
  11. «La Festa Major de Solsona arrenca amb empenta». Ajuntament de Solsona. [Consulta: 18 setembre 2018].