Ramona Peralba Sala
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1904  Gironella (Berguedà) |
| Mort | 16 maig 1939 (34/35 anys) el Camp de la Bota (Barcelonès) |
| Causa de mort | ferida per arma de foc |
| Activitat | |
| Ocupació | activista |
Ramona Peralba Sala (Gironella, Berguedà, 1904 - Sant Adrià de Besòs, Barcelonès 16 de maig de 1939) (també coneguda com a Cambrilsa)[1] era una activista republicana, obrera tèxtil i militant de la CNT. Era la delegada de la CNT a la fàbrica tèxtil de Cal Monegal, a Gironella.
Fou una de les dotze dones de la Presó de les Corts executades al Camp de la Bota pel règim franquista.[2] Tenia 35 anys i fou l'única dona entre els 62 afusellats per judici militar de la comarca del Berguedà.[3]
Acabada la Guerra Civil amb la desfeta del Bàndol Republicà, s'inicià la Dictadura del General Franco amb una dura repressió contra els vençuts, aplicant metodologies específiques envers les dones, que van perdre tots els drets i llibertats adquirits durant la República.[4] S'obrí una Causa General i s'encoratjaren les delacions de particulars.
Ramona Peralba va ser destinguda el març del 1939, arrel de la denúncia d'unes veïnes, que l'acusaven d'haver delatat un home emboscat a casa de la germana d'una d'elles, que posteriorment fou detingut i trobat mort a Puig-Reig. El 27 de març del 1939 ingressa a la presó de Les Corts de Barcelona. El 18 d'abril va comparèixer davant d'un Consell de Guerra Sumaríssim amb un grup de 14 persones de les quals cinc foren sentenciades a mort, essent ella l'única dona.[5] En la sentència que la condemnava a mort, Ramona Peralba fou assenyalada com a Propagandista del desnudismo y de las ideas marxistas. Els informes de La Falange local i la Guàrdia Civil afirmaven que era delegada de la FAI a la secció tèxtil de la Colònia Monegal i afiliada a la CNT. L'acusació principal era la de rebel·lió.[6]
Ramona Peralba fou afusellada al Camp de la Bota la matinada del 16 de maig de 1939[7] juntament amb Salvador Serralta Llorens i Vicens Camprubí Torber, dos alcaldes d'ERC.[8][9] El seu cadàver va ser inhumat al fossar de la pedrera, a Montjuïc.
Referències
[modifica]- ↑ Hierro, Ignacio La desmemòria històrica. La Guerra Civil, el primer franquisme i la repressió al Berguedà (1936-1945), pàg. 124 - 125.
- ↑ «Els consells de guerra: Les onze afusellades del Camp de la Bota - PDF». [Consulta: 22 abril 2019].
- ↑ NacióBerguedà. «72 berguedans van ser executats per judici militar entre 1938 i 1980 | NacióBerguedà». [Consulta: 22 abril 2019].
- ↑ «"Perilloses i roges": la història de disset dones afusellades», 18-11-2016. [Consulta: 22 abril 2019].
- ↑ «[Llista de reparació jurídica de les víctimes del Franquisme. Consell de Guerra Sumaríssim - Causa 002281 contra Ramona Peralba Sala, Ref.98]» (en castellà). Arxiu Tribunal Militar tercer (Barcelona), 1939. [Consulta: 22 gener 2021].
- ↑ Valverde, Roser «Ramona Peralba Sala. En memòria de les dones reprimides pel franquisme al Berguedà». L'Erol. Revista cultural del Berguedà, 145/146, 2020.
- ↑ «El Cost Humà de la Guerra Civil». [Consulta: 2 març 2024].
- ↑ Bella, Emili. «Revenja d'estat contra les dones - 10 des 2016». [Consulta: 22 abril 2019].
- ↑ Barcelona, Helena López /. «El Camp de la Bota recordará els noms dels 1.706 ejecutats» (en català i castellà). El Periódico, 19-02-2014. [Consulta: 22 abril 2019].