Rapa mosquera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Helicodiceros muscivorus
Helicodiceros muscivorus
Helicodiceros muscivorus

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Liliopsida
Ordre: Alismatales
Família: Araceae
Subfamília: Aroideae
Tribu: Areae
Gènere: ''Helicodiceros''
Schott
Espècie: H. muscivorus
Nom binomial
Helicodiceros muscivorus
(L.f.)

La rapa mosquera, rapa pudenta o orella de porc (Helicodiceros muscivorus) és l'única espècie del génere monotípic de plantes amb flors Helicodiceros pertanyent a la familia Araceae. És endèmica de les Illes Balears, Còrsega i Sardenya. Creix normalment prop de la costa, a llocs pedregosos.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'una planta herbàcia amb fulles de color verd fosc, que surten d'un tubercle de fins a 15 centímetres de longitud. La part més destacable de la planta és la flor, que reprodueix l'olor de la carn en descomposició per tal d'atreure les mosques que actuaran com a pol·linitzadors.

És una de les poques plantes termogèniques, és a dir, que pot elevar la seva temperatura, independentment de la temperatura ambiental. Aquest fet l'ajuda a atreure els insectes pol·linitzadors.[1]

Flor de rapa mosquera

Ecologia[modifica | modifica el codi]

A les Gimnèsies, i especialment a l'illa de l'Aire (Menorca), la rapa mosquera presenta una forta interacció amb la sargantana gimnèsica, que s'alimenta de les mosques atretes per les flors de la planta. La rapa mosquera no obté cap benefici de la presència dels rèptils durant la floració, ja que aquests es mengen els seus pol·linitzadors. Quan els fruits són madurs, en canvi, les sargantanes s'els menjen, encarregant-se així de dispersar les llavors. L'enorme densitat de rapa mosquera a l'illa de l'Aire, i probablement a altres illots de les Balears, es deu a l'activitat dispersora de les sargantanes. [2]

Sinonímia[modifica | modifica el codi]

  • Arum muscivorum L.f., Suppl. Pl.: 410 (1782).
  • Dracunculus muscivorus (L.f.) Parl., Fl. Ital. 2: 252 (1857).
  • Arum crinitum Aiton, Hort. Kew. 3: 314 (1789).
  • Arum spirale Salisb., Prodr. Stirp. Chap. Allerton: 259 (1796).
  • Dracunculus crinitus Schott in H.W.Schott & Endl., Melet. Bot.: 17 (1832), nom. illeg.
  • Megotigea crinita Raf., Fl. Tellur. 3: 64 (1837).
  • Helicodiceros crinitus (Raf.) Schott, Oesterr. Bot. Wochenbl. 3: 369 (1853), nom. illeg.
  • Dracunculus muscivorus var. caprariensis Romo, Fl. Silvestres Baleares: 393 (1994)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Angjoy, A.M. et al. "Function of the heater: the dead horse arum revisited", Proceedings. Biological sciences / The Royal Society, February 7, 2004.
  2. Pérez-Mellado, V.; Riera, N.;Hernández-Estévez, J. A.; Piccolo, V. i Potter C. (2006) "A complex case of interaction between lizards and plants. The dead horse arum (Dracunculus muscivorus) and the Balearic lizard (Podarcis lilfordi)" a C. Corti, P. Lo Cascio, M. Biaggini: Mainland and insular lacertid lizards: a mediterranean perspective, Firenze. ISBN 978-88-8453-523-8 (online), ISBN 978-88-8453-524-5 (imprès). Consultable a http://air.unimi.it/bitstream/2434/63424/1/Dracunculus%2520Lipari.pdf