Recinte emmurallat de Salardú
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Muralla urbana  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Naut Aran (Vall d'Aran) | |||
| Localització | al costat de l'església de Sant Andreu | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1265-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0006238 | |||
| Id. IPAC | 1425 | |||
| Id. IPAPC | 8956 | |||
El recinte emmurallat de Salardú constitueix un conjunt de muralles defensives medievals en runes, situades a Salardú, municipi de Naut Aran, a la Vall d'Aran, declarades bé cultural d'interès nacional.
Descripció[modifica]
El castell de Salardú amb l'església de Sant Andreu se situa damunt del puig que domina la confluència de l'Unhòla amb la Garona, i per tant al Camin Reiau a l'entrada de la Vall d'Aran pel port del Pallars o Bonaigua, o bé per altres ports. Aquesta situació estratègica explica que des de temps remots el lloc fos fortificat i residència d'un batlle reial. Així i tot només conserva la torre campanar de l'església que, igual que a Arties, Vielha i Vila, feia funcions de torre mestra o d'homenatge, i el contramur amb la base d'una bestorre de l'absis adossat al talús septentrional que anivella el terreny del recinte.[1]
El castell de Salardú[modifica]
El recinte del castell era de planta quadrada, tenia muralla i contramuralla, la primera amb un portal a l'est i l'altra amb un portal vers el sud. Aquests estaven defensats per dues torres de defensa i la torre de l'homenatge al pati d'armes —actual campanar de l'església de sant Andreu segons descripció de Francisco de Gracia—;[2] així com els flancs de la muralla, dels quals només es conserven els enderrocs corresponents a l'extrem nord-est, que és de planta semicircular i està a tocar de l'absis de l'església.[3]
L'església de Sant Andrèu[modifica]
L'església parroquial de Sant Andrèu, situada en la part alta de la vila, està precedida per una terrassa regular tancada per un mur que forma una plaça,[3] l'antic pati d'armes del castell.[4]
Història[modifica]
Antigament la vila de Salardú estava fortificada. En el seu front, per la part de llevant, presentava una gruixuda muralla amb baluards i torrasses de defensa que protegien la porta anomenada del Pallars, petit portalet del segle xiii d'arc apuntat, desaparegut. En la part alta s'aixecaven el castell i l'església en el caire dels espadats que reclouen la fonda ribera del riu Unyola.[4]
Els mesos de juliol i agost de 1987, es portaren a terme unes excavacions motivades pel perill en què es posaven les restes arqueològiques a l'efectuar un drenatge per la humitat al voltant de l'església. Aquesta excavació se centrà en diferents sectors: al costat de la porta, entre els dos contraforts, entre el contrafort de ponent i el campanar, entre la sagristia i el contrafort de llevant, al costat de l'absis, a la paret nord del temple i al nord-est de l'edifici, en la torre del castell. Els sectors segon, tercer i cinquè foren abandonats i s'obrí un altre en la paret de tanca que, cap al sud, delimita el recinte parroquial. Entre la porta i el contrafort de llevant i també a la zona absidial, es va descobrir una necròpolis amb tombes de cista excavades a la roca del segle xii i XIII, formada per sepultures excavades a la roca i per caixes de lloses disposades paral·lelament al tall de la roca. Alguns enterraments corresponien a individus infantils. L'aparició de tombes mixtes és anecdòtica, no se sap si es tractaria d'una novetat tipològica o seria, simplement, una solució pràctica. També es netejaren i es delimitaren les restes de la torre situada al nord-est de l'església i part del parament de la muralla feta de carreus força irregulars. Es confirmà la planta quadrangular del castell i que les seves dimensions coincidien amb les de la plaça de l'església.[4]
També es posà al descobert un paviment fet a base de petites peces de granit i pissarra, formant un dibuix d'espiga, en el sector comprès entre la porta d'accés i el contrafort de llevant, i restes d'estructures aproximadament del segle xv.[4]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Recinte emmurallat de Salardú |
- ↑ «Recinte emmurallat de Salardú». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 setembre 2016].
- ↑ «Castell de Salardú». Pobles i ciutats. festacatalunya. [Consulta: 13 setembre 2016].
- ↑ 3,0 3,1 «ESGLÉSIA DE SANT ANDRÈU I CASTELL DE SALARDÚ». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 setembre 2016].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «ESGLÉSIA DE SANT ANDRÈU I CASTELL DE SALARDÚ». pat.mapa. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 setembre 2016].