Recursos, descripció i accés

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Logotip de la norma RDA.

Recursos, descripció i accés, més coneguda com a RDA (en anglès Resource Description and Access) és la nova norma de catalogació que es va donar a conèixer el juny de 2010,[1] que proporciona instruccions i directrius sobre la formulació de les dades bibliogràfiques. Previst per a l'ús de les biblioteques i organitzacions culturals afins, com museus i arxius, RDA substituirà les Regles angloamericanes de catalogació 2a edició (AACR2), l'estàndard vigent per a les biblioteques anglosaxones des de 1978.

La Biblioteca de Catalunya tradueix RDA Resource description and access com a RDA Recursos, descripció i accés.[2]

Antecedents[modifica]

La RDA sorgeix de la "Conferència Internacional sobre Principis i Desenvolupament Futur de les AACR" celebrada a Toronto el 1997.[3] On es va fer palès que era necessari una revisió substancial de les AACR2, creant una nova norma, en comptes de fer els canvis per obtenir les AACR3.

La RDA es publica conjuntament per l'American Library Association, la Canadian Library Association i el Chartered Institute of Library and Information Professionals (CILIP) del Regne Unit. Les instruccions i pautes de la RDA estan disponibles al RDA Toolkit, en un lloc web de subscripció o en format imprès. El manteniment de la RDA és responsiailitat del Joint Steering Committee for the Development of RDA (JSC). El JSC està format per representants de les entitats que la publiquen, i també l'Australian Committee on Cataloguing, la Biblioteca Britànica, el Canadian Committee on Cataloguing, la Biblioteca Nacional d'Alemanya i la Biblioteca del Congrés.[4]

Característiques[modifica]

La diferència principal entre RDA i AACR és d'estructura. La RDA s'organitza sobre la base dels "Requisits funcionals dels registres bibliogràfics" (FRBR). Aquests principis haurien de fer possible que un catàleg de biblioteca fos completament entenedor per l'usuari i estableix una jerarquia de relacions entre les dades bibliogràfiques.[5] Les descripcions produïdes utilitzant les instruccions de la RDA estan destinades a ser compatibles amb qualsevol esquema de codificació, incloent els entorns de dades utilitzats pels registres ja existents creats amb les regles AACR2.[5]

Inicis[modifica]

La Biblioteca del Congrés va anunciar al març de 2012,que aplicaria plenament RDA catalogació a finals de març de 2013. La Library and Archives Canada aplica plenament la norma des del setembre de 2013. Altres biblioteques nacionals, incloent la Biblioteca Britànica, la Biblioteca Nacional d'Austràlia i la Biblioteca Nacional d'Alemanya també planeja implementar RDA el 2013.[6]

Oposició[modifica]

Als Estats Units d'Amèrica, la comunitat catalogadora va expressar les seves reserves sobre el nou estàndard per l'aspecte econòmic, pel temps de crisi que es viu.[7] Michael Gorman (bibliotecari), un dels autors de l'AACR2, es va convertir en la cara visible d'aquesta oposició, al·legant que RDA està mal escrit i mal organitzat, i que abandona innecessàriament pràctiques de catalogació establertes.[8] Per contra, altres van considerar que RDA estava massa arrelada a les pràctiques del passat i per tant no tenia una visió de futur.[9] Een resposta a aquestes preocupacions, les tres biblioteques nacionals nord-americanes (Biblioteca del Congrés, Biblioteca Nacional de Medicina i Biblioteca Nacional d'Agricultura varen organitzar una prova a nivell nacional de la nova norma.

Resultats de la prova RDA als Estats Units[modifica]

El 13 de juny de 2011, la Biblioteca del Congrés, la Biblioteca Nacional d'Agricultura, i la Biblioteca Nacional de Medicina varen donar a conèixer els resultats de les seves proves.[10] La prova va concloure que la RDA complia amb la majoria dels seus objectius. El Comitè Coordinador va admetre que calia un bon programa d'implementació de RDA, però recomana que ls tres biblioteques nacionals l'adoptin tot i les millores que queden pendents.[10] La data més possible que es va donar per a la seva aplicació fou el gener de 2013. I a partir de l'anàlisi de les dades de la prova va quedar demostrat que si bé hi ha beneficis perceptibles amb la implementació de la RDA, també va quedar clar que calen canvis en les pràctiques de catalogació actuals, incloent el desenvolupament d'un successor del format MARC[10][11]

Altres institucions van participar en la prova RDA. Moltes d'aquestes institucions van documentar els seus resultats en una edició especial de Cataloging & Classification Quarterly][12]

Recepció internacional[modifica]

RDA va ser desenvolupat per ser una norma internacional i està d'acord amb la "Declaració de principis internacionals de catalogació" publicats per l'IFLA el 2009. RDA també està en el marc establert d'estàndards de codificació.[5] El sorgiment de l'European RDA Interest Group (EURIG) i l'adhesió de la Deutsche Nationalbibliothek com a membre de la Comissió Mixta Permanent [13] denoten l'interès de la RDA més enllà de la comunitat bibliotecària de parla anglesa.

Vocabularis RDA[modifica]

El primer conjunt de Vocabularis RDA es va publicar en el Registre de metadades obert a l'agost de 2011. La creació i publicació de formes estables d'elements RDA i de vocabularis/conceptes controlats fa que les dades vinculades siguin accessibles per als constructors d'aplicacions RDA-creat. Alan Danskin, President del Comitè Directiu Conjunt en 2011, va assenyalar: "Els vocabularis RDA són un component fonamental de la RDA, faciliten una descripció coherent i obren els recursos bibliogràfics al món. La Comissió s'ha compromès a publicar i mantenir el contingut dels vocabularis RDA, sincronitzat amb el text de la RDA, per tal de donar suport al seu ús per la comunitat de descripció de recursos i pels desenvolupadors d'aplicacions de webs."[14]

Recursos d'aprenentatge[modifica]

Diversos autors han assenyalat que Internet ha facilitat l'intercanvi de materials de formació RDA i informació amb altres institucions.[15][16] No obstant això, aquesta participació és una mica complicada per qüestions de drets d'autor.[17]

Catalogadors -principalment els professionals Adam Schiff i Robert Maxwell-i institucions -en particular la Universitat de Chicago, la Universitat Estatal de Carolina del Nord, i la Biblioteca del Congrés, han produït materials de capacitació en línia que han estat àmpliament utilitzats dins de la comunitat de catalogació.[18]

Blog RDA[modifica]

El 2011 Salman Haider,un bibliotecari catalogador i expert en metadades, crea un blog sobre la norma.[19] El blog és un intent de reunir la "informació, regles, referències, notícies i enllaços a Resource Description and Access, FRBR, FRAD, FRSAD, normes MARC, AACR2, BIBFRAME, i altres articles relacionats amb la situació actual i les tendències en la pràctica de catalogació de la biblioteca."[20]

El blog té una col·lecció de missatges curts sobre les millors pautes LC-PCC.[21] Hi ha una comunitat Google+ per RDA Catalogació amb més de 300 membres, que analitza els missatges del blog RDA.[22][23]

A Catalunya[modifica]

L'any 2014 la Comissió de Assessora de Catalogació, que és l'òrgan consultiu de la Biblioteca de Catalunya en matèria de catalogació bibliogràfica, establí el calendari de transició a RDA. L'any 2014 es creà la Subcomissió Tècnica per al canvi a RDA,[24] que té com a missió per al 2015 la difusió i planificació de tot el procés de canvi, i per al 2016 la implementació d'RDA en el sistema bibliotecari català de forma gradual i d'acord amb les necessitats de cada institució. El punt de partida és la traducció al català d'RDA per facilitar el canvi de normativa a tots els professionals. Amb aquesta traducció es continua la línia de traducció dels nous estàndards en què es basa RDA, els FRBR,[25] els FRAD[26] i la Declaració de principis internacionals de catalogació (ICP)[27] publicats per la IFLA el 2009.

Les institucions que han iniciat el canvi a RDA el 2016 han estat la Biblioteca de Catalunya i la Universitat de Barcelona.[28]

Referències[modifica]

  1. Joint Steering Committee for Development of RDA. «RDA: Resource Description and Access», 19-05-2014. [Consulta: 1r gener 2015].
  2. «RDA, Resource Description and Access (tríptic)». Biblioteca de Catalunya (2010). [Consulta: 5 març 2015].
  3. Joint Steering Committee for the Development of RDA. «International Conference on the Principles and Future Development of AACR», 1 juliol 2009. [Consulta: 26 juny 2014].
  4. Joint Steering Committee for Development of RDA. «Joint Steering Committee for Development of RDA», 04-05-2014. [Consulta: 1r gener 2015].
  5. 5,0 5,1 5,2 Oliver, Chris. Introducing RDA: a guide to the basics. ALA Editions, 2010, p. 128. ISBN 978-0-8389-3594-1. 
  6. Library of Congress (2 març 2012). "Library of Congress Announces Its Long-Range RDA Training Plan". Nota de premsa.
  7. Library of Congress Working Group on the Future of Bibliographic Control. «Testing Resource Description and Access (RDA)». [Consulta: 31 gener 2011].
  8. Gorman, Michael. «RDA: The coming cataloguing debacle». [Consulta: 31 gener 2011].
  9. Coyle, Karen and Diane Hillmann. Resource Description and Access (RDA): Cataloging rules for the 20th century. D-Lib Magazine, Jan./Feb. 2007, v. 13, no. 1/2.
  10. 10,0 10,1 10,2 «Report and Recommendations of the U.S. RDA Test Coordinating Committee on the implementation of RDA—Resource Description & Access». [Consulta: 15 juny 2011].
  11. Library of Congress. "A Bibliographic Framework for the Digital Age". 31 October 2011. Retrieved 28 March 2012.
  12. «Special Issue: RDA Testing: Lessons Learned and Challenges Revealed». Cataloging & Classification Quarterly, 49, 7-8, 2011.
  13. JSC de la RDA. "Outcomes of the Meeting of the Joint Steering Committee Held in Glasgow, Scotland, 1-4 November 2011". Retrieved 28 March 2012.
  14. Joint Steering Committee for Development of RDA. "First RDA Vocabularies Published." 1 August 2011. Retrieved 28 March 2012.
  15. Bloss, Marjorie E. «Testing RDA at Dominican University's Graduate School of Library and Information Science: The Students' Perspectives». Cataloging & Classification Quarterly, 49, 7-8, pàg. 593. DOI: 10.1080/01639374.2011.616264.
  16. Taylor, Arlene G. «Implementing AACR and AACR2: A Personal Perspective and Lessons Learned». Library Resources & Technical Services, 56, 3, 01-07-2012, pàg. 125. DOI: 10.5860/lrts.56n3.122.publicació d'accés obert
  17. Welsh, Anne; Carty, Celine; Williams, Helen «"Mind the [Trans-Atlantic] Gap, Please": Awareness and Training Needs of UK Catalogers». Journal of Library Metadata, 12, 2-3, pàg. 250. DOI: 10.1080/19386389.2012.699854.
  18. Jin, Qiang; Sandberg, Jane A. «Implementing RDA at the University of Illinois at Urbana-Champaign Library». Technical Services Quarterly, 31, 3, 13-06-2014, pàg. 219. DOI: 10.1080/07317131.2014.908585.(subscripció necessària)
  19. Wong, Elise Y. «Tech Services on the Web: RESOURCE DESCRIPTION AND ACCESS (RDA) BLOG http://resourcedescriptionandaccess.blogspot.com/».+Technical Services Quarterly, 31, 3, 13-06-2014, pàg. 299–300. DOI: 10.1080/07317131.2014.908641.
  20. «About this blog». [Consulta: 26 juny 2014].
  21. Library Resources & Access. "RDA Blog: LC-PCC Best Practices Guidelines" Arxivat 2015-09-19 a Wayback Machine.. Retrieved 7 August 2013.
  22. Catalogablog. "RDA Cataloging on Google+". Retrieved 27 July 2013.
  23. RDA Cataloging. "RDA Cataloging on Google+". Retrieved 27 July 2013.
  24. «Cap a RDA» (en català). Biblioteca de Catalunya. [Consulta: gener 2016].
  25. Requisits funcionals de les dades d'autoritats: un model conceptual. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2010 [Consulta: 27 març 2015]. 
  26. Requisits funcionals de les dades d'autoritats: un model conceptual. Barcelona: Biblioteca de Catalunya : Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 20010 [Consulta: 27 març 2015]. 
  27. Declaració de principis internacionals de catalogació. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2009 [Consulta: 27 març 2015]. 
  28. «Implementació d'RDA». Biblioteca de Catalunya. [Consulta: 15 gener 2020].

Enllaços externs[modifica]