Referèndum sobre la República Islàmica d'Iran de 1979

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentReferèndum sobre la República Islàmica d'Iran de 1979
Map
 32° N, 53° E / 32°N,53°E / 32; 53
Tipusreferèndum Modifica el valor a Wikidata
Data1979 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióIran Modifica el valor a Wikidata
EstatIran Modifica el valor a Wikidata

Els dies 30 i 31 de març de 1979, poc després de la victòria de la Revolució, es va celebrar a l'Iran un referèndum sobre la creació d'una República Islàmica . L'aiatol·là Khomeini no va permetre un referèndum obert, insistint que la població iraniana ja havia mostrat la seva voluntat d'establir una "república islàmica" manifestant-se contra el xa. Com a resposta, partits polítics com el Front Democràtic Nacional i el Fadaiyan Khalgh van boicotejar el referèndum.

Vots %
Sí 20.147.855 98,57
No 140.996 0,69
Invàlids 151.257 0,74
Total 20.440.108 100 %

Font: Ministeri de l'Interior[1]

Els Mojahedin-e-Khalqh, el Partit Tudeh, el Moviment d'Alliberament, el Front Nacional i el Partit Republicà Popular Islàmic, també "es van oposar a la imposició de l'elecció de Khomeini".[2] Segons els resultats oficials, el referèndum va ser aprovat pel 98,2% dels ciutadans elegibles.[3]

Per tal d'incloure la joventut iraniana que va participar en la revolució, l'edat per votar es va reduir de 18 a 16 anys

Arran d'això, la constitució de 1906 va ser declarada invàlida i es va adoptar una nova constitució que va ser ratificada per un altre referèndum el desembre de 1979.

Partits polítics[modifica]

Posició Organitzacions Ref
Sí
Islamic Republican Party [2]
National Front [2][4]
Freedom Movement [2][4]
Tudeh Party [2][4]
People's Mojahedin Organization [2]
Muslim People's Republic Party [2]
Toilers Party [5]
Iran Party [cal citació]
Pan-Iranist Party [cal citació]
Nation Party [cal citació]
Boicot
 National Democratic Front [2]
Organization of People's Fedai Guerrillas [6]
People's Fedai Guerrillas [7]
Peykar [cal citació]
Democratic Party of Iranian Kurdistan [8]
Komala Party of Iranian Kurdistan [8]

Votació[modifica]

Dona votant

El govern provisional de l'Iran va convidar una delegació de quatre juristes internacionals de l'Associació Internacional d'Advocats Demòcrates a supervisar la votació.[9] Segons The Washington Post, els llocs de votació no tenien cabines de votació i els observadors podien veure clarament les paperetes de colors. Segons el cap de la delegació "aquesta no és la nostra manera de fer les coses a Occident, i no compleix els nostres criteris de democràcia"..[10] Per la seva banda, Sadegh Zibakalam qualificà el referèndum de "lliure i just".[11] Finalment, Michael Axworthy afirmà que "pot haver-hi hagut algunes irregularitats en el referèndum, però la majoria d'observadors equilibrats d'aleshores i des de llavors han acceptat que fossin les condicions, un referèndum en aquell moment amb aquesta pregunta sempre hauria donat una majoria massiva pel mateix resultat".[12]

Es va registrar una gran participació de votants a tot el país, excepte a la Sahra turcomana i al Kurdistan iranià, on el referèndum no es va poder celebrar en la seva totalitat a causa dels conflictes armats en curs.[13]

Resultats[modifica]

Elecció Vots %
A favor 20.147.855 99.3
En contra 140.996 0,7
Vots Vàlids 20.288.851 100
Font: Nohlen et al[14]
Elecció Vots
Nombre de votants elegibles 20.857.391
Nombre de votants reals 20.440.108
Participació electoral 98%
Font: Iran Social Science Data Portal [15]

Resultats per província[modifica]

Província Vots Proporció de vots
Sí No Sí No
East Azerbaijan Province 2,001,628 5,354 99.73% 0.27%
West Azerbaijan Province 640,323 5,547 99.14% 0.86%
Isfahan Province 1,357,605 4,470 99.67% 0.33%
Ilam Province 161,942 16 99.99% 0.01%
Bakhtaran Province 612,830 6,159 99.00% 1.00%
Bushehr Province 200,023 333 99.83% 0.17%
Tehran Province 3,462,449 72,980 97.94% 2.06%
Chaharmahal and Bakhtiari Province 210,936 885 99.58% 0.42%
Khorasan Province 1,983,458 6,712 99.66% 0.34%
Khuzestan Province 1,248,591 8,557 99.32% 0.68%
Zanjan Province 765,786 875 99.89% 0.11%
Semnan Province 185,674 424 99.77% 0.23%
Sistan and Baluchestan Province 314,319 1,052 99.67% 0.33%
Fars Province 1,224,821 5,281 99.57% 0.43%
Kordestan Province 318,360 2,570 99.20% 0.80%
Kerman Province 651,011 1,507 99.77% 0.23%
Kohgiluyeh and Boyer-Ahmad Province 159,463 254 99.84% 0.16%
Gilan Province 810,708 7,539 99.08% 0.92%
Lorestan Province 643,216 821 99.87% 0.13%
Mazandaran Province 1,205,501 3,871 99.68% 0.32%
Markazi Province 771,189 1,052 99.86% 0.14%
Hormozgan Province 252,791 3,842 98.50% 1.50%
Hamedan Province 744,636 1,023 99.86% 0.14%
Yazd Province 241,024 187 99.92% 0.08%
Abroad 118,069 12,444 90.47% 9.53%
Total 20,286,353 153,755 99.25% 0.75%
Font: Ministeri de l'Interior[Enllaç no actiu]

Referències[modifica]

  1. ↑ Font: Ministeri del Interior
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Paydar, Parvin. Women and the Political Process in Twentieth-Century Iran. Cambridge University Press, 1995, p. 226. ISBN 978-0-521-59572-8. 
  3. ↑ (Tesi), 1986. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Baktiari, Bahman. Parliamentary Politics in Revolutionary Iran: The Institutionalization of Factional Politics. University Press of Florida, 1996, p. 55. ISBN 978-0-8130-1461-6. 
  5. ↑ Haddad Adel, Gholamali. Political Parties: Selected Entries from Encyclopaedia of the World of Islam. EWI Press, p. 209–215. ISBN 9781908433022. 
  6. ↑ Hiro, Dilip. Iran Under the Ayatollahs (Routledge Revivals). Routledge, 2013, p. 128. ISBN 978-1135043810. 
  7. ↑ Maziar, Behrooz. Rebels With A Cause: The Failure of the Left in Iran. I.B.Tauris, 2000, p. 109. ISBN 1860646301. 
  8. ↑ 8,0 8,1 Romano, David. The Kurdish Nationalist Movement: Opportunity, Mobilization and Identity. Cambridge University Press, 2006, p. 236 (Cambridge Middle East studies, 22.). ISBN 978-0-521-85041-4. OCLC 61425259. 
  9. ↑ Albala, Nuri, Commission internationale d'enquete en Iran sur la preparation et le deroulement du referendum des 30 et 31 mars, la situation actuelle des droits de Phomme et la mise en place des nouvelles institutions, les crimes du regime Pahlavi, Association Internationale des Juristes Démocrates
  10. ↑ Ronald Koven «Khomeini Decrees Islamic Republic After Vote in Iran». , 02-04-1979.
  11. ↑ Sadegh Zibakalam. «To Rule or Not to Rule? An Alternative Look at the Political Life of Ayatollah Khomeini between 1960 and 1980». A: Arshin Adib-Moghaddam. A Critical Introduction to Khomeini. Cambridge University Press, 2014, p. 272. ISBN 978-1-107-72906-3. 
  12. ↑ Axworthy, Michael (2013), Revolutionary Iran: A History of the Islamic Republic, Oxford University Press
  13. ↑ «Landslide Victory for Khomeini Reported in Voting». The New York Times, 02-04-1979. [Consulta: 25 gener 2017].
  14. ↑ Nohlen, Dieter; Grotz, Florian; Hartmann, Christof. «Iran». A: Elections in Asia: A Data Handbook. I. Oxford University Press, 2001, p. 68. ISBN 0-19-924958-X. 
  15. ↑ Referenda, Princeton University, <http://irandataportal.syr.edu/referenda>. Consulta: 10 agost 2016
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Referèndum_sobre_la_República_Islàmica_d%27Iran_de_1979&oldid=33376192»