Vés al contingut

Refugi d'Amitges

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Refugi d'Amitges
Imatge
Dades
TipusRefugi de muntanya Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Modifica el valor a Wikidata
Construcció25 setembre 1966 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud2.365 m Modifica el valor a Wikidata
Hi passaCarros de foc (travessa) Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaEspot (Pallars Sobirà) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióvall de Ratera Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 35′ 48″ N, 0° 59′ 04″ E / 42.59679°N,0.98444°E / 42.59679; 0.98444
Activitat
Propietat deCentre Excursionista de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Capacitat màxima74 Modifica el valor a Wikidata
GuardaSi (part lliure: 12 persones)
Lloc webamitges.com Modifica el valor a Wikidata

El Refugi d'Amitges és un refugi d'alta muntanya dels Pirineus catalans propietat del Centre Excursionista de Catalunya (CEC),[1] que està situat a 2.365 m d'altitud,[2] al sud-oest de l'estany Gran d'Amitges, a la Vall de Ratera, dins del terme municipal d'Espot, a la comarca del Pallars Sobirà de la província de LLeida i dins dels límits del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.[1][3] El refugi, inaugurat l’any 1966 i reformat el 1984,[4] està guardat tot l'any i té capacitat per a 74 places per a dormir, cal fer una reserva prèvia.[5]

El refugi, de dues plantes i golfes, disposa de dos dormitoris compartits de gran cabuda amb llitera correguda, un per a 44 persones i un altre per 22 persones. També disposa de servei de menjars i begudes, aigua corrent, lavabos, tres WC, dutxes d’aigua calenta, telèfon públic, wifi gratuït, sabatilles de descans, llum elèctrica produïda per plaques solars amb el suport d'un grup electrogen, connexió amb el servei de taxis del Parc Nacional i amb els refugis de la zona, així com d'una emissora de ràdio connectada amb el Grup de Rescat de Muntanya dels Bombers de la Generalitat.[5][4]

Quan la part guardada del refugi és tancada, queda obert el refugi d’emergència amb capacitat per a 12 places per dormir.[6] Aquest està equipat amb matalassos i mantes, una estufa de gas, així com una emissora SOS.[5]

És punt de pas de la travessa dels refugis del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici coneguda com Carros de Foc i serveix de base per fer excursions a peu, esqui de muntanya, raquetes de neu i escalada a les Agulles d’Amitges i les Agulles de Bassiero, així com ascensions als cims del Gran Tuc de Colomers (2.933 m), Tuc de Ratera (2.861 m), Pic de Saboredo (2.827 m) i Pic de Bassiero (2.898 m).[3]

Accés

[modifica]

A l’estiu s’arriba amb cotxe particular fins a l’aparcament de l’entrada del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ubicat als Prats de Pierró. Des d’aquí cal seguir a peu durant poc més d'una hora fins a l’Estany de Sant Maurici per un sender ben indicat anomenat "La ruta de l’isard” i, des Sant Maurici cal continuar per una pista, també ben indicada, que havent passat per l'Estany de Ratera, l'Estanyola de Ratera, l'Estany de la Bassa i el Pí d'Amitges, s'arriba en poc menys de dues hores. al refugi.[5]

Per aquells que no volen pujar caminant, també hi ha l’opció d’arribar amb el servei de Taxis 4x4 que passant per l'Estany de Sant Maurici i l’Estany de Ratera ens deixa davant del refugi.[5][7]

De l’1 de desembre fins a Setmana Santa, no es pot pujar amb cotxe fins l’aparcament degut a la neu i al gel que poden cobrir la carretera. Tan sols els taxis 4x4 i vehicles autoritzats poden pujar. Cal deixar el cotxe a Espot.[5]

Història

[modifica]

El Refugi de Amitges s'inaugurà el 25 de setembre de 1966, després de les obres de rehabilitació realitzades pel Centre Excursionista de Catalunya, durant l'estiu de 1966, sobre un antic barracó construït quan es van fer les obres de la presa de l'Estany Gran d'Amitges. La reformà consistí en la construcció d'un nou teulat (fustes i planxes de zinc), la col·locació de portes i finestres, de la construcció de dues llars de foc, així com la construcció i instal·lació de lliteres, taules, prestatges i bancs d'obra.[4]

En aquesta primera època, el refugi tenia una zona guardada per a ús exclusiu dels socis, amb una capacitat per a dormir de 16-18 places, i una zona lliure amb capacitat per a dormir de 35-40 places. L'estiu de 1974 el refugi es convertir en refugi guardat i es modificà la distribució original, la part tancada exclusiva per als socis del CEC es va convertir en el refugi lliure d'hivern, amb dues lliteres amb capacitat per a 16 persones per a dormir, una llar de foc, taula, bancs i prestatges. I l'antiga zona lliure, més llarg i allargassada, passà a transformar-se en el refugi guardat, amb una part privada pels guardes amb cuina, lavabo, dutxa rebost i dormitori.[4]

Al setembre de 1982, es tirà a terra la teulada de l'antic refugi i es comença a construir un de nou sobre el vell, aprofitant fonaments i parets interiors. El nou edifici, al qual s'aporta aigua corrent mitjançant un sistema de canonades des del torrent que alimenta l'Estany Gran d'Amitges, es va inaugurar el 13 d'octubre de 1984. A l'estiu de 1986 es realitzaren noves reformes amb la construcció d'un entresolat de fusta que creà unes noves golfes per a ús dels guardes i es tancà i aïllà el menjador, i també, es climatitzà amb una estufa de central de llenya. L'estiu de 1993 es dotà al refugi de plaques solars.[4]

Ascensions i travessies

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Véron, Georges; Jolis, Agustí; Simó, Mª Antònia. Parc Nacional d'Aigüestortes i de Sant Maurici. Barcelona: Montblanc-Martín, 1991, p. 31. ISBN 84-85135-48-2. 
  2. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
  3. 3,0 3,1 «refugi d’Amitges». enciclopedia.cat Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 30 desembre 2022].
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 Garcia i Quera, Núria. Refugi d'Amitges. Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, juny 1996. ISBN 84-7826-735-2. 
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 «Refugi d'Amitges». Refugi d'Amitges. [Consulta: 31 desembre 2022].
  6. Broch, Manuel; Gregori, Francesc X. Aigüestortes i Sant Maurici : el parc nacional i el seu entorn. Barcelona: Montblanc-Martín, 1994, p. 70-72. ISBN 84-85135-63-6. 
  7. «Com accedir-hi». Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Parcs naturals de Catalunya. Generalitat de Catalunya.. [Consulta: 2 gener 2023].

Enllaços externs

[modifica]