Relacions entre el Kirguizistan i Rússia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Relacions Rússia - Kirguizistan
Map indicating locations of Rússia and Kirguizistan

Rússia

Kirguizistan

Les relacions entre el Kirguizistan i Rússia és la relació entre els dos països, la República del Kirguizistan i la Federació Russa. Rússia té una ambaixada a la capital, Bixkek, i un consolat a l'Oix, i el Kirguizistan té una ambaixada a la capital, Moscou, un consolat a Iekaterinburg i un viceconsulat a Novossibirsk.

Història[modifica]

El president rus Borís Ieltsin va fer el seu primer viatge internacional al Kirguizistan després de que hagués sigut elegit president en 1991.[1]

Mentre que les altres exrepúbliques soviètiques d'Àsia Central s'han queixat a vegades de la ingerència russa, el Kirguizistan ha volgut sovint rebre més atenció i suport de Moscou del que ha pogut obtenir. A principis de 1995, Askar Akayev, el llavors president del Kirguizistan, va intentar vendre a les empreses russes que controlaven les accions de les vint-i-nou plantes industrials més grans d'aquesta república, oferta que Rússia va rebutjar.[2]

L'Akayev es va mostrar molt entusiasmat amb formes més directes de reintegració, com la Unió Econòmica Eurasiàtica que el President del Kazakhstan, Nursultan Nazarbàiev, va proposar al juny de 1994. Atès que el Kirguizistan presumiblement rebria molt més del que aportaria, Rússia i altres estats que hi participarien en aquesta Unio no hi estaven gaire interessats. La invitació d'Akayev als guàrdies fronterers russos perquè es fessin càrrec de la frontera xinesa del Kirguizistan, va ser una important revisió de la seva política de neutralitat convertint-se així en un altre pas cap a la reintegració.[2]

El govern de Kirguizistan també es va sentir obligat a sol·licitar la protecció econòmica de Rússia. La dura realitat de la situació econòmica del Kirguizistan significa que la nació és un inevitable estat client internacional, almenys en el futur previsible. Malgrat els esforços concertats per a buscar "patrocinadors" internacionals, Akayev no va rebre gaire cosa més que bona voluntat internacional.[2]

El president kirguís a la capital russa va fer una visita a la capital russa en el febrer de 1994 on va signar diversos acords econòmics en que Rússia es comprometia a una línia de crèdit de 75.000 milions de rubles i uns 65 milions de dòlars en acords comercials, i també va prometre estendre l'estatus de nació més afavorida del Kirguizistan per comprar petroli i altres combustibles.[2] A canvi, el Kirguizistan va acceptar la creació d'una empresa d'inversions kirguís-russa, que compraria fàbriques inactives relacionades amb la defensa en la república per a donar feina a la població russa del Kirguizistan que cada vegada està més insatisfeta.[2] A principis de 1995, el Primer Ministre kirguís Apas Jumagulov i el Primer Ministre rus Viktor Chernomyrdin van signar una sèrie d'acords pels quals s'establia la coordinació bilateral de la reforma econòmica en els dos Estats, vinculant encara més el Kirguizistan a Rússia. Després d'exercir una forta pressió per a la seva inclusió, el país kirguís es va convertir en membre de la unió duanera amb Rússia, Bielorússia i el Kazakhstan van establir al febrer de 1996.[2]

Al febrer de 2009 el Govern rus va prometre cancel·lar el deute del Kirguizistan de 180 milions de dòlars, així com prestar altres 2.000 milions de dòlars, donar 150 milions de dòlars en ajuda directa i subvencionar la construcció de la central hidroelèctrica Kambarata-1 en la presa de Kambaratinsk. Poc després, el president kirguís Kurmanbek Bakiev va anunciar els plans de tancar la base aèria dels Estats Units en Manas, un lloc estratègicament important en el subministrament a les forces estatunidenques a l'Afganistan sense litoral. L'anunci va deixar als Estats Units lluitant per trobar rutes de subministrament alternatives a través d'altres parts d'Àsia Central. Rússia, que també té la seva pròpia base militar al Kirguizistan, va negar rotundament qualsevol vincle entre el seu paquet d'ajuda i la decisió de tancar Manas.[3]

Al març de 2019, el Govern rus va anunciar que donaria al Kirguizistan una ajuda econòmica i militar de 30 milions de dòlars.[4]

Cooperació militar[modifica]

Des de 2003, les unitats de la Força Aèria Russa han estat estacionades en la Base Aèria de Kant, a l'est de Bixkek. El 20 de setembre de 2012, Rússia i el Kirguizistan van signar un acord en el qual es permetria a Rússia tenir una base militar conjunta al Kirguizistan durant 15 anys a partir de 2017. L'acord es va signar en Bixkek entre Vladímir Putin i Almazbek Atambàiev. Putin va declarar que la base militar conjunta serà un factor significatiu que afegirà estabilitat al país i a tota la regió.[5]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. «'Great Deeds, Serious Errors'» (en anglès).
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Martha Brill Olcott. "Russia". Kyrgyzstan: a country study (Glenn E. Curtis, editor). Library of Congress Federal Research Division (March 1996). This article incorporates text from this source, which is in the public domain.
  3. «Russia to finance Kyrgyzstan's 1,900-MW Kambarata 1» (en anglès), 09-02-2009. [Consulta: 2 novembre 2020].
  4. https://www.themoscowtimes.com/2019/03/28/russia-gives-kyrgyzstan-30m-grant-as-putin-visits-ally-a64986
  5. «Russia, Kyrgyzstan seal military base agreement». RT, 20-09-2012 [Consulta: 20 setembre 2012].