Relleu

Relleu
	Escut de Relleu
	Vista de Relleu
Localització
; 38° 35′ 14″ N, 0° 18′ 41″ O / 38.587222222222°N,0.31138888888889°O
Estat	Espanya
Autonomia	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	Marina Baixa
Municipi	la Vila Joiosa
Municipis	1
Població
Total	1.258 (2016)
• Densitat	16,37 hab/km²
Gentilici	Relleuer, Relleuera
Predomini lingüístic	Valencià
Geografia
Superfície	76,87 km²
Altitud	429 m
Limita amb	Aigües Alacant; Busot; Orxeta; Penàguila; Sella; la Torre de les Maçanes; Xixona
Partit judicial	La Vila Joiosa
Organització i govern
• Alcalde	Santiago Cantó Pérez
Indicatius
Codi postal	03578
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	03112
Codi ARGOS	03112
Altres dades
Web	www.relleu.es

Aquest article es refereix a la població de Marina Baixa. Per altres usos, vegeu Relleu (desambiguació)

Relleu és un municipi valencià de la comarca de la Marina Baixa, tradicionalment anomenada Relleu de la Marina.

La seva població ha passat dels 3.342 habitants de les primeries del segle XX, als 1.258 de 2014, a causa de l'emigració dels seus habitants. El seu terme abasta els 76,9 km².

Geografia[modifica | modifica el codi]

Relleu és al centre d'una vall envoltada de muntanyes com el Cabeçó d'Or (1.207 m), la serra de la Grana (1.112 m), i la serra de l'Aguilar, de 889 metres d'altitud.

La millor forma d'accedir a Relleu és, eixint des de la Vila Joiosa, agafar la carretera que comunica Sella amb Orxeta (CV-770).

Límits[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Relleu limita amb els municipis d'Aigües, Alacant, Busot, Xixona, Orxeta, Penàguila, Sella i la Torre de les Maçanes.

Història[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'una població d'origen musulmà, els habitants de la qual aixecaren el castell de Relleu. Després de la conquesta de la comarca per les tropes de Jaume I, va ser donat en propietat a Bernat de Sarrià. Eclesiàsticament, va dependre de la parròquia de Finestrat fins a l'any 1535.

Fou lloc de moriscos, constituït el 1609 per 170 cases, segons el Cens de Caracena d'aquell any, dependents de Cocentaina. Després de l'expulsió, es refugiaren a la muntanya i s'amotinaren en contra d'aquesta ordre. A la població únicament romangueren 15 famílies de cristians vells. Posteriorment, estigué sota la jurisdicció dels comtes d'Anna i, per últim dels de Cervelló.

Demografia[modifica | modifica el codi]

La població va passar dels 3.342 habitants censats el 1900 a 717 en el 2000, a causa de l'emigració dels seus habitants. En els últims anys, s'ha convertit en una destinació de turisme d'interior per (principalment) ciutadans britànics, amb la qual cosa s'ha invertit el fenomen de despoblament, de manera que inclou 1.279 habitants en el 2010, un 41,2% dels seus habitants el 2010 era de nacionalitat estrangera.^[1]

Evolució demogràfica de Relleu^[2]
	1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2001	2006	2007	2009	2010
Població	2.521	3.018	3.342	3.080	2.690	2.242	2.001	1.813	1.539	1.307	1.009	717	795	1.046	1.090	1.262	1.279

Economia[modifica | modifica el codi]

Encara que l'agricultura (principalment d'ametllers i oliveres) s'hi continua practicant, no té la importància que va tenir en el segle passat i avui dia la font econòmica de Relleu depèn, majoritàriament, del sector serveis.

Política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Nom de l'alcalde/-essa	Partit polític	Data de possessió
1979 - 1983	Antonio Gosálvez Llorens	Independent	19/04/1979
1983 - 1987	Vicente García Gosálvez	PSPV-PSOE	28/05/1983
1987 - 1991	Vicente García Gosálvez	PSPV-PSOE	30/06/1987
1991 - 1995	Vicente García Gosálvez	PSPV-PSOE	15/06/1991
1995 - 1999	Santiago Cantó Pérez	PP	17/06/1995
1999 - 2003	Santiago Cantó Pérez	PP	03/07/1999
2003 - 2007	Santiago Cantó Pérez	PP	14/06/2003
2007 - 2011	Santiago Cantó Pérez	PP	16/06/2007
2011 - 2015	Santiago Cantó Pérez	PP	11/06/2011
Des del 2015	Santiago Cantó Pérez	PP	13/06/2015

A les eleccions municipals de 2015, el PP va obtenir 6 regidors, el PSPV-PSOE 2 i Compromís 1 regidor.

Monuments i llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Castell de Relleu

Casa fortificada la Garrofera. Declarada Bé d'Interès Cultural.
Castell de Relleu. Declarat Bé d'Interès Cultural.
Torre Casa Balde. Declarada Bé d'Interès Cultural.
Torre de la Vallonga. Declarada Bé d'Interès Cultural.
Ajuntament. Data del segle passat.
Nucli urbà. El nucli urbà de la població, empinat i estret com els millors socs àrabs, està molt ben conservat i té exemples arquitectònics de notable interès. La plaça del Sagrat Cor de Jesús és l'epicentre convivencial de Relleu i eix de comunicacions de la població.
Església parroquial de Sant Jaume Apòstol. S'erigeix en el segle XVII sobre l'antic cementeri de la població per ser enderrocada a final del segle passat i acabada de reconstruir el 1931.
Ermita de Sant Albert. Es troba en una de les altures properes al nucli urbà. L'ascensió permet contemplar la millor vista de Relleu i de gran part del seu terme.
Pantà de Relleu. Situat a l'extrem sud-est del terme municipal i just abans del terme d'Orxeta, recull les aigües del riu Amadorio. Es tracta d'una construcció del segle XVIII, del tipus volta arc de 30 metres d'alçada i de 10 metres de gruix a la paret. La presa va ser construïda a iniciativa dels habitants de la Vila Joiosa, que van rebre el 1653 el document del rei Felip IV autoritzant-ne la construcció. Actualment, aquest pantà no té cap finalitat com a tal. El paratge és impressionant a causa de l'abrupte estret que forma el riu.
La "Patà" de Sant Jaume. És una petjada de peu marcada sobre la roca l'origen de la qual s'atribueix a una suposada visita que l'apòstol va fer a la població.
Els Tolls. Petits embassaments o faldes d'aigua on poder-se capbussar a l'estiu.
Poblat iber de Penya-roja.
Museu de Relleu. Museu històric i etnològic de Relleu.^[3]

Festes[modifica | modifica el codi]

Rodar les aixames

Festes patronals. Se celebren l'últim cap de setmana de setembre en honor a la Mare de Déu del Miracle i els sants metges Cosme i Damià. Amb aquest motiu, es fan actes religiosos i actes lúdics; destaquen l'ofrena, en què les fadrines ofrenen alfàbegues i es ballen les danses; la processó, el concurs de carrers engalanats, de paelles, correfoc, espectacles musicals, cucanyes o focs artificials.

Sant Albert. És la festa dels joves i se celebra el primer cap de setmana d'agost. Destaca la romeria a l'ermita del sant; també podem gaudir de la sardinà, paelles, cucanyes, desfilada de disfresses, orquestres i la banyà en un ambient acollidor i distès.

Les aixames. El 24 de desembre al vespre es roden les aixames. És una festa d'origen pagà en què s'encenen torxes d'espart (les aixames), amb què es recorren els carrers del poble demanant les estrenes.

Sant Antoni del porquet. Se celebra el cap de setmana més pròxim al 17 de gener. El dissabte es rememora l'antiga matança del porc; a poqueta nit es convida el públic a la degustació de carn, tot acompanyat per la música del poble. El diumenge, missa major amb benedicció d'animals i repartiment del pa beneït.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Els plats típics de la localitat són l'olleta de blat, la borra feta amb espinacs i bacallà, la faseura amb dacsa, o els diversos tipus de coques: farcida, escaldada o a la paleta.

Esports[modifica | modifica el codi]

El club de Pilota Valenciana Relleu fomenta les modalitats de carrer de la pilota valenciana, com les llargues, la perxa, la palma o l'esquerra. També podem destacar l'equip de futbol que milita en regional.^{[cal citació]}