René de Possel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRené de Possel

Al fons, René de Possel. (Oberwolfach, 1961). Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Lucien Alexandre de Possel-Deydier Modifica el valor a Wikidata
7 febrer 1905 Modifica el valor a Wikidata
Marsella (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 febrer 1974 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Clamart (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Normale Supérieure (1923–1927)
Lycée Thiers (–1923) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaQuelques problèmes de représentation conforme et l'uniformisation des fonctions algébriques  (1932 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiConstantin Carathéodory Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, informàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCentre Nacional de Recerca Científica (1962–1968)
Universitat de París (1959–)
Universitat d'Alger (1941–1959)
Universitat de Clermont-Ferrand (1934–1941)
Universitat d'Ais-Marsella (1933–1934) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralRoland Fraïssé, Jacques Pitrat, Pascal Maroni i Maurice Audin Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEvelyne Gillet
Yvonne Liberati
ParesRaoul de Possel i Marthe Seignon
Premis

René de Possel (Marsella, 7 de febrer de 1905 - Clamart, 26 de febrer de 1974) va ser un matemàtic francès.

Vida[modifica]

Nascut a Marsella, on el seu pare era magistrat, cursa en aquesta ciutat els seus estudis secundaris. El 1923 ingressa a l'ENS, i obté el seu graduat en matemàtiques l'any 1927. Durant els anys següents fa estances a les universitats de Múnic, Goettingen i Berlin. En els anys 1931 i 1932 publica alguns articles de Topologia.

El 1933 publica la seve tesi doctoral sobre l'existència de prolongacions conformes de certes superfícies de Riemann. El 1935 s'integra en el grup fundador de N. Bourbaki, però les seves diferències, personals i metodològiques,[1] amb el grup, el porten a abandonar-lo el 1937 quan André Weil es casa amb la seva ex-dona, Eveline.[2]

L'agost de 1935 es torna a cassar amb Yvonne Liberati, amb qui tindrà tres fills. L'any següent publica un important llibre sobre Teoria de jocs.

El 1941 es trasllada a Alger on ocuparà la càtedra d'Anàlisi matemàtica. Durant la seva estança a Alger, que durarà fins al 1959, treballarà en exposició matemàtica rigorosa de la mecànica, amb el seu col·lega Marcel Brelot. En un acte de solidaritat, el 1957 va presentar la tesi doctoral de Maurice Audin in absentia, quan aquest matemàtic comunista va desaparèixer a mans dels paracaigudistes francesos a Algèria amb la seva tesi pràcticament enllestida.

El 1960, a instàncies del seu ex.company de N. Bourbaki, Jean Coulomb, aleshores director del CNRS, accepta el lloc de director de l'Institut Blaise Pascal del CNRS, per a dedicar-se a l'anàlisi numèrica. Des d'aquesta posició serà un dels matemàtics i físics que crearan els primers instituts de disseny de computadors.

Els seus treballs en Reconeixement òptic de caràcters OCR seran pioners.[3]

Principals obres[modifica]

  • 1933. Sur l'existence de prolongements conformes de certaines surfaces de Riemann
  • 1935. Sur la théorie mathématique des jeux de hasard et de réflexion.
  • 1939. Sur la représentation conforme d'un domaine à connexion infinie sur un domaine à fentes parallèles
  • 1946. Initiation à la topologie

Referències[modifica]

  1. Aczel, pàgina 115.
  2. Mashaal, pàgina 35.
  3. Jamati, pàgina 16.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]