Constantin Carathéodory

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaConstantin Carathéodory
Caratheodory constantin.jpg
Biografia
Naixement 13 setembre 1873
Berlín (Alemanya)
Mort 2 febrer 1950 (76 anys)
Munic (Alemanya)
Lloc d'enterrament Waldfriedhof de Munich, 303-W-4 48° 06′ 10″ N, 11° 29′ 37″ E / 48.102777777778°N,11.493611111111°E / 48.102777777778; 11.493611111111
  Membre de l'Acadèmia d'Atenes 

Dades personals
Grup ètnic Grecs
Formació Universitat Tècnica de Berlín . matemàtiques (1900–)
Universitat de Göttingen
Universitat Humboldt de Berlín
Activitat
Tesi doctoral Ueber die diskontinuirlichen Lösungen in der Variationsrechnung (1904)
Director de tesi Hermann Minkowski
Camp de treball Anàlisi matemàtica
Ocupació Matemàtic i professor d'universitat
Ocupador Universitat de Munic
Universitat de Bonn
Universitat de Breslau
Universitat de Hannover
Universitat de Göttingen
Universitat d'Atenes
Universitat Humboldt de Berlín
Universitat Politècnica Nacional d'Atenes
Universitat Jònica d'Esmirna
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoral Hans Rademacher, Ernst Peschl, Wladimir Seidel, Sue-Yung Zee-Kiang, Nazim Terzioglu Tradueix, Erich Bessel-Hagen, Georg Aumann i Paul Finsler
Premis

Find a Grave: 180898617
Modifica les dades a Wikidata

Constantin Carathéodory (Berlín, 13 de setembre de 1873 Munic, 2 de febrer de 1950) va ser un matemàtic grec que va treballar, sobretot, a Alemanya la primera meitat del segle XX.


Vida[modifica]

El pare de Carathéodory, Stefanos, era un grec fanariota que havia estudiat Dret a Berlín i que treballava com a diplomàtic per l'Imperi Otomà. Constantin va néixer a Berlín, quan el seu pare era l'ambaixador otomà en aquesta ciutat. La seva mare, Despina Petrocochino, pertanyia a una rica família de comerciants grecs que s'havia establert a Marsella segles abans, però que, amb la independència de Grècia el 1832, havien retornat al seu país.

Els anys 1874 i 1875 la família va viure a Constantinoble, on vivien els avis paterns. L'any 1975, el pare és nomenat ambaixador a Brussel·les, on naixerà la seva germana Loulia. La seva mare, Despina, va morir amb només vint-i-vuit anys, i l'educació de Constantin i Loulia queda en mans de la seva àvia materna i d'una dida alemanya. Els nens parlen amb normalitat grec, francès i alemany.

Constantin és enviat a una escola privada a Vanderstock el 1881, però només hi romandrà dos anys. El 1886 ingressa al Athénée Royal d'Ixelles on finalitza els seus estudis secundaris el 1891. De 1891 a 1895 estudia a l'École Militaire de Belgique, una escola d'enginyeria, seguint els passos de molts altres membres de la família.[1]

L'esclat de la primera guerra greco-turca, desperta en Carathéodory els seus primers sentiments nacionalistes grecs, mentre bona part de la seva família continua al servei del sultà otomà, com per exemple el seu futur sogre.[2] L'any 1897 el dedica a viatjar per diverses ciutats europees, amb la sort que li ofereixen a Londres un lloc de treball en el servei colonial britànic. Fins al 1900 estarà a Egipte construint pantans en molt males condicions higièniques i saludables. Continua estudiant pel seu compte matemàtiques.

L'any 1900, contra el parer de la seva família,[3] decideix dedicar-se exclusivament a les matemàtiques i es trasllada a Berlín per seguir estudis sota la direcció de Hermann Schwarz. Atret pel prestigi de Göttingen, ingressa a la Universitat de Göttingen el 1902 on obtindrà el seu doctorat el 1904 sota la direcció de Hermann Minkowski amb una tesi sobre càlcul de variacions (Über die diskontinuierlichen Lösungen in der Variationsrechnung (Solucions discontínues en el càlcul de variacions)). A Göttingen es trobarà en el centre d'un selecte grup de joves matemàtics, del que ell serà un dels seus membres més populars per la seva natura aristocràtica i la seva aura hel·lènica.[4] Les influències sobre els seus estudis de Hilbert i, sobretot, de Klein seran considerables.

L'any següent, presenta la seva tesi d'habilitació per a la docència a la mateixa universitat a proposta de Hilbert, ja que incompleix els terminis establerts entre tesi i habilitació. Serà professor a Göttingen fins al 1908 i establirà una forta amistat amb Ernst Zermelo, que durarà tota la vida.[5] El 1908 és nomenat professor a la Universitat de Bonn on treballarà sobre els fonaments axiomàtics de la termodinàmica.

El 1909 es casa amb Eufrosine Carathéodory, una familiar seva que reforça les seves arrels fanariotes. A Bonn només s'hi està un any i, després de passar per les universitats de Hanover i Breslau, retorna a Göttingen el 1913 on romandrà fins al final de la Primera Guerra Mundial en què es traslladarà a Berlín. En aquesta època serà també editor de Mathematische Annalen.

L'any 1920, el govern grec decideix crear una universitat a Esmirna (l'actual Izmir, avui a Turquia), i el nomena catedràtic de Matemàtiques d'aquesta nova Universitat, de la que també en serà el seu principal organitzador. Però Esmirna serà ocupada per les forces turques el 1922, durant la segona guerra greco-turca i la Universitat Jònica d'Esmirna no passarà mai de ser un projecte. Carathéodory pot fugir a Atenes on serà professor fins al 1924.

L'any 1924 és nomenat catedràtic de la Universitat de Munic en substitució del retirat Ferdinand von Lindemann, ciutat a la que restarà fins al final dels seus dies.

Obra[modifica]

L'obra de Carathéodory es va desenvolupar en tres camps diferents:

  1. El càlcul de variacions, la teoria dels màxims i mínims de les corbes. Es va interessar particularment en les seves aplicacions a la òptica geomètrica.
  2. La teoria de les funcions.
  3. La teoria de la mesura i de les funcions reals (Teorema de Carathéodory).

La seva obra completa es va publicar en cinc volums a Munic entre 1954 i 1957 amb el títol de Gesammelte mathematische Schriften.

Les seves principals obres són:

  • Vorlesungen über reelle Funktionen, Leipzig, 1918.
  • Conformal Representation, Cambridge, 1932.
  • Variationsrechnung and partielle Differentialgleichungen erster Ordnung, Leipzig, 1935.
  • Geometrische Optik, Berlin, 1937.
  • Reelle Funktionen, Leipzig, 1939.
  • Funktionentheorie, Basilea, 1950.
  • Mass and Integral and ihre Algebraisierung, Basilea, 1956.

Referències[modifica]

  1. Geōrgiadou, pàgines 10 i 11.
  2. Geōrgiadou, pàgina 13.
  3. Geōrgiadou, pàgina 19.
  4. Geōrgiadou, pàgina 26.
  5. Geōrgiadou, pàgina 42.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Constantin Carathéodory Modifica l'enllaç a Wikidata