Resolució 1935 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentResolució 1935 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Imatge
Medalla de la UNAMID
Identificador de llei o regulacióS/RES/1935 Modifica el valor a Wikidata
Tipusresolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
PromulgacióConsell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Votat perSessió del Consell de Seguretat de l'ONU (Sessió:6366)
 15Nombre de vots a favor, 0 Nombre de vots en contra, 0Nombre d'abstencions Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació30 juliol 2010 Modifica el valor a Wikidata
1934 Modifica el valor a Wikidata
1936 Modifica el valor a Wikidata
TemaLa situació al Sudan

Obra completa aundocs.org… Modifica el valor a Wikidata

La Resolució 1935 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 30 de juliol de 2010. Després de reafirmar totes les resolucions i declaracions anteriors sobre la situació al Sudan, el Consell va ampliar el mandat de la Operació Híbrida de la Unió Africana i les Nacions Unides al Darfur (UNAMID) durant 12 mesos més fins al 31 de juliol de 2011 i va exigir el final dels combats i atacs contra personal i civils de les Nacions Unides.[1]

La resolució, redactada pel Regne Unit,[2] va ser adoptada durant un augment dels atacs a les forces de manteniment de la pau de les Nacions Unides i a civils, inclosa unaemboscada i captura d'un pilot d'helicòpters de la UNAMID per grups locals.[3] El Consell també sabia que la lluita entre grups rebels i el govern s'havien intensificat.[4] L'endemà de l'aprovació de la Resolució 1935, el govern sudanès va demanar a la UNAMID que li informés dels seus moviments, després d'haver acusat a les Nacions Unides de no mantenir la pau als camps de refugiats a l'oest del país.[5]

Resolució[modifica]

Observacions[modifica]

El Consell de Seguretat va expressar el seu suport al procés polític a la regió del Darfur i va acollir favorablement el diàleg entre el Govern del Sudan i el Moviment per a l'Alliberament i la Justícia (LJM), deplorant que alguns grups s'havien negat unir-se al procés polític. Va subratllar la cooperació entre les Nacions Unides i la Unió Africana, d'acord amb Capítol VIII de la Carta de les Nacions Unides, i la necessitat d'un enfocament rigorós i estratègic dels desplegaments de manteniment de la pau per millorar la seva efectivitat.

Mentrestant, hi havia preocupació pel deteriorament de la situació de seguretat al Darfur a causa de violacions de l'alto el foc, atacs rebels, lluita intertribal, bombardeig aeri del govern sudanès i atacs al personal humanitari.[6] A més, totes les violacions dels drets humans i del dret internacional humanitari a Darfur van ser condemnades pel Consell, mentre que la represa de relacions entre el Txad i Sudan el 15 de gener de 2010 va ser acollides favorablement.

Actes[modifica]

En ampliar el mandat de la UNAMID durant un any, el Consell va instar l'operació a fer un ús íntegre del seu mandat per protegir els civils i facilitar el lliurament d'ajuda humanitària.[7] Va exhortar a la promoció del procés polític liderat per les Nacions Unides al Darfur. Tots els atacs i amenaces contra la UNAMID foren durament condemnades com a inacceptables i el Consell va exigir que aquests incidents cessessin immediatament.[2] Addicionalment, hi havia preocupació per les restriccions imposades a la llibertat de moviment i les operacions de la UNAMID i el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, havia d'informar cada 90 dies sobre la implementació del seu mandat.[8]

La resolució exigia que totes les parts en conflicte acabessin immediatament amb la violència, els atacs a civils, als mantenidors de la pau i al personal humanitari, i complissin les obligacions internacionals relacionades amb els drets humans i el dret humanitari.[9] En aquest sentit, es va suggerir un mecanisme de vigilància de l'alto el foc més eficaç. El Consell es va mostrar greument preocupat pel deteriorament de la situació humanitària i les amenaces a les organitzacions humanitàries. Va reiterar que no hi hauria una solució militar al conflicte del Darfur i que un acord polític era essencial; es va instar a totes les parts, inclosos els grups rebels, a participar en el procés.[3]

El Consell de Seguretat va assenyalar que el conflicte al Darfur tenia conseqüències a la resta del Sudan i a la regió més àmplia i es va instar a la UNAMID a cooperar amb la Missió de les Nacions Unides al Sudan i la Missió de les Nacions Unides a la República Centreafricana i al Txad. També es va demanar a l'operació que ajudés en els preparatius per al referèndum d'independència a Sudan del Sud. El Consell també va destacar les solucions a la qüestió dels refugiats, desplaçats interns i a les iniciatives de recuperació. Es preocupava per la continuació dels conflictes localitzats i la proliferació de les armes, exigint que totes les parts en conflicte prenguessin mesures per protegir els civils.

Finalment, es va demanar al Secretari General que vetllés per mantenir un diàleg i informar sobre la situació dels nens en conflicte, inclòs l'ús de nens soldat i violacions dels drets humans.

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts en català sobre Resolució 1935 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides a Viquitexts, la biblioteca lliure.