Resolució 1950 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
| |||
| Identificador de llei o regulació | S/RES/1950  | ||
|---|---|---|---|
| Tipus | resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides | ||
| Promulgació | Consell de Seguretat de les Nacions Unides | ||
| Votat per | Sessió del Consell de Seguretat de l'ONU (Sessió:6429) 15  , 0  , 0 | ||
| Data de publicació | 23 novembre 2010 | ||
← 1949
1951 → | |||
| Tema | La situació a Somàlia | ||
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | llengües sinítiques | ||
| Obra completa a | undocs.org… | ||
La Resolució 1950 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 23 de novembre de 2010. Després de recordar resolucions anteriors sobre la situació a Somàlia, incloses les resolucions 1814 (2008), 1816 (2008), 1838 (2008), 1844 (2008), 1846 (2008), 1851 (2008), 1897 (2009) i 1918 (2010), el Consell va reautoritzar els estats a intervenir contra actes de pirateria per part dels pirates somalis al mar durant un període addicional de dotze mesos.[1]
El Govern Federal de Transició a Somàlia havia fet diverses peticions d'assistència per contrarestar la pirateria a la seva costa.[2]
Observacions[modifica]
En el preàmbul de la resolució, es mostrava la preocupació del Consell sobre l'actual amenaça de la pirateria i el robatori a mà armada contra vaixells humanitaris que lliuraven ajudes a Somàlia, la navegació internacional i els vaixells pesquers. A més, va assenyalar que aquesta amenaça s'havia estès més enllà de les aigües territorials de Somàlia a l'oceà Índic occidental i que havia involucrat infants. El Consell va reconèixer que la inestabilitat a la pròpia Somàlia havia contribuït a la qüestió de la pirateria i calia fer front a les seves causes subjacents, especialment perquè el GFT tenia una capacitat limitada per afrontar el problema.[3] Prenia nota que la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar havia establert procediments per fer front a la pirateria i els robatoris a mà armada al mar.
La resolució va donar la benvinguda als esforços de la Operació Atalanta de la Unió Europea, OTAN, i els estats inclosos Xina, Índia, Iran, Malàisia, Corea del Sud, Rússia, Aràbia Saudita i Iemen que havien desplegat tots els vaixells i/o aeronaus a la regió. Mentrestant, preocupava que la capacitat limitada per facilitar la detenció i la persecució dels pirates hagués obstaculitzat els esforços internacionals contra els pirates de la costa de Somàlia. Kenya i les Seychelles van ser elogiades per la persecució de pirates i calia donar suport a aquests estats, juntament amb altres de la regió, inclòs el Iemen, per processar pirates o encarcerar-los en un tercer estat. El Consell també va dirigir a aquells que havien estat víctimes de la pirateria i es van encomanar a l'Organització Marítima Internacional per desenvolupar directrius en aquest sentit.
Actes[modifica]
Actuant sota el Capítol VII de la Carta de les Nacions Unides, el Consell va reiterar la condemna de tots els actes de pirateria i robatori a mà armada contra vaixells de la costa de Somàlia.[4] Estava preocupat per un informe sobre un grup de seguiment de la situació a Somàlia que indicava que hi havia falta d'aplicació de l'embargament d'armes imposada per la Resolució 733 (1992) i l'augment dels pagaments de rescats van impulsar el creixement en pirateria a la costa de Somàlia; es va encoratjar als Estats a compartir informació per prevenir violacions de l'embargament.
La resolució va demanar a tots els estats que participessin en la lluita contra la pirateria amb la cooperació del GFT a la costa somali, tot reconeixent els drets del país als recursos offshore. Es va demanar als estats cooperants no negar ni deteriorar el dret de transvasament de vaixells i que l'embargament d'armes a Somàlia no s'apliqués a armes i material destinades a ser utilitzades per forces internacionals. També es va instar a estats membres a millorar la capacitat de les autoritats a Somàlia de perseguir els qui planegin i realitzin atacs, determinar la jurisdicció i criminalitzar la pirateria segons les seves lleis nacionals.
El Consell de Seguretat també es va dirigir a Interpol i Europol perquè investiguessin les xarxes criminals involucrades en la pirateria de la costa de Somàlia, mentre que el Secretari General Ban Ki-moon fou encarregat d'informar en un termini d'11 mesos sobre l'aplicació de la resolució actual.
Referències[modifica]
- ↑ «'Condemning and deploring' piracy, armed robbery off Somalia's coast, Security Council re-authorises states, regional groups to intervene at sea, as needed». United Nations, 23-11-2010.
- ↑ «UN Security Council reauthorizes states to fight Somali piracy for another year». People's Daily, 24-11-2010.
- ↑ «UN Security Council extends authority for action against piracy off Somali coast». Sofia Echo, 24-11-2010.
- ↑ «Security Council Re-Authorizes Action Against Piracy Off Coast». AllAfrica.com, 23-11-2010.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
Vegeu texts en català sobre Resolució 1950 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides a Viquitexts, la biblioteca lliure. |
 Resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprovades el 2010 | |
|---|---|
