Resolució 903 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula esdevenimentResolució 903 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Imatge
Les converses van tenir lloc a la capital de Zàmbia, Lusaka
Identificador de llei o regulacióS/RES/903 Modifica el valor a Wikidata
TipusResolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
PromulgacióConsell de Seguretat de l'ONU Modifica el valor a Wikidata
Votat perSessió del Consell de Seguretat de l'ONU (Sessió:3350)
 15Nombre de vots a favor, 0 Nombre de vots en contra, 0Nombre d'abstencions Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació16 març 1994 Modifica el valor a Wikidata
TemaAngola
Llengua del terme, de l'obra o del nomxinès Modifica el valor a Wikidata

Text complet aun.org… Modifica el valor a Wikidata

La Resolució 903 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 16 de març de 1994. després de reafirmar la Resolució 696 (1991) i totes les resolucions posteriors sobre Angola, el Consell va enfortir i ampliar el mandat de la Segona Missió de Verificació de les Nacions Unides a Angola (UNAVEM) II) fins al 31 de maig de 1994.[1]

El Consell reitera la importància que concedeix als Acords de Pau i la presència permanent de les Nacions Unides al país, acollint amb beneplàcit el progrés de les converses entre el Govern d'Angola i UNITA celebrades a la capital de Zàmbia, Lusaka. Es va instar a UNITA a acceptar els resultats de les eleccions de 1992, i va assenyalar que les decisions futures sobre Angola dependrien de la voluntat política d'ambdues parts d'aconseguir la pau. Es va acollir amb satisfacció els esforços dels estats veïns i de l'Organització de la Unitat Africana (OUA). Tanmateix, va expressar la seva preocupació per les contínues hostilitats i l'efecte sobre la població civil, que va insistir en la necessitat d'un alto el foc. En conjunt, el Consell va assenyalar que la situació humanitària a Angola havia millorat encara que en alguns llocs la situació es mantingués greu.

Es va instar a ambdues parts a complir els seus compromisos, aconseguir immediatament un alto el foc eficaç i arribar a un acord de pau, exigint que cessin totes les operacions militars. Després d'ampliar l'estacionament de la UNAVEM II, el Consell va declarar que estava disposat a autoritzar un augment de la missió de manteniment de la pau al seu nivell anterior de 350 observadors militars, 126 observadors de policia i 14 militars amb un nombre adequat d'assistència internacional i personal civil local.[2] Es va condemnar qualsevol acció que obstaculitzés el lliurament d'ajuda humanitària i que posés en perill la vida dels treballadors humanitaris, mentre va demanar assistència a la comunitat internacional en aquest respecte.

Davant les negociacions en curs entre el govern d'Angola i UNITA, no es van imposar noves mesures contra UNITA. Es va demanar al Secretari General Boutros Boutros-Ghali que mantingués informat al Consell sobre l'evolució de les converses a Lusaka, Zàmbia, així com sobre la situació militar i humanitària a Angola en un informe que s'havia de presentar no més tard del 4 d'abril de 1994.

Referències[modifica]

  1. Kalley, Jacqueline Audrey; Schoeman, Elna; Andor, Lydia Eve. Southern African political history: a chronology of key political events from independence to mid-1997. Greenwood Publishing Group, 1999, p. 69. ISBN 978-0-313-30247-3. 
  2. da Silva, José Paulino Cunha; Cardoso, Frederico. As resoluções das Nações Unidas sobre Angola (en portuguese). Editorial Nzila, 2002, p. 309. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts en català sobre Resolució 903 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides a Viquitexts, la biblioteca lliure.