Resolució 952 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Consell de Seguretat de l'ONU
Resolució 952 Emblem of the United Nations.svg
Discarded bus in Angola.jpg
Bus abandonat a Angola
Data 27 d'octubre 1994
Trobada n. 3445
Codi S/RES/952 (Document)
Subjecte La situació a Angola
Resultat de la votació 15 votaren a favor
0 votaren en contra
0 s'abstingueren
Resultat Adoptada
Composició del Consell de Seguretat
Membres permanents
Membres no permanents
Modifica les dades a Wikidata

La Resolució 952 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 27 d'octubre de 1994. Després de reafirmar la Resolució 696 (1991) i totes les resolucions posteriors sobre Angola, el Consell va discutir sobre la implementació d'un alto el foc al país i va ampliar el mandat del Segona Missió de Verificació de les Nacions Unides a Angola (UNAVEM II) fins al 8 de desembre de 1994.[1]

El Consell de Seguretat va començar reafirmant la importància dels acords de pau a Angola. Va ser encoratjat pels progressos realitzats durant les converses de pau a Lusaka i qualsevol retard addicional era inacceptable. Encara hi havia preocupació per les contínues hostilitats del país i el seu impacte sobre la població, l'ajuda humanitària, les converses de pau i el mandat de la UNAVEM II. Es va recordar a tots els països que observessin l'embargament d'armes a UNITA d'acord amb la Resolució 864 (1993).

Després d'ampliar el mandat de la UNAVEM II fins al 8 de desembre de 1994, el Consell va autoritzar un augment de la força de l'operació de manteniment de la pau al seu nivell anterior de 350 observadors militars i 126 observadors de policia amb personal local a instàncies del secretari general Boutros Boutros-Ghali que s'havia finalitzat un acord.[2] Qualsevol ulterior d'expansió de la presència de les Nacions Unides a Angola també dependrà d'un informe del Secretari General. Es va instar a totes les parts a complir els compromisos que van cometre a Lusaka i establir i respectar un alto el foc durador.

La continuació de les hostilitats militars va ser deplorada pel Consell en violació de les resolucions 922 (1994), 932 (1994) i 945 (1994). Al mateix temps va deplorar la degradació de la situació humanitària, inclòs l'establiment de mines terrestres que inhibia els esforços humanitaris i va exigir a totes les parts garantir un pas segur per al personal humanitari. Es va exigir l'alliberament dels treballadors de socors humanitaris que van desaparèixer el 27 d'agost de 1994 i es va instar a totes les parts a cooperar amb la investigació de les Nacions Unides a aquest respecte.

Finalment, es va demanar al secretari general que informés al Consell sobre els esdeveniments a Lusaka i la situació a Angola.

Referències[modifica]

  1. Kalley, Jacqueline Audrey; Schoeman, Elna; Andor, Lydia Eve. Southern African political history: a chronology of key political events from independence to mid-1997. Greenwood Publishing Group, 1999, p. 72. ISBN 978-0-313-30247-3. 
  2. Barston, Richard Peter. Modern diplomacy. Pearson Education, 2006, p. 289. ISBN 978-1-4058-1201-6. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts en català sobre Resolució 952 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides a Viquitexts, la biblioteca lliure.