Vés al contingut

Resolució 1357 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentResolució 1357 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Imatge
Tanc de la SFOR
Identificador de llei o regulacióS/RES/1357 Modifica el valor a Wikidata
Tipusresolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
PromulgacióConsell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Votat perSessió del Consell de Seguretat de l'ONU (Sessió:4333)
 15Nombre de vots a favor, 0 Nombre de vots en contra, 0Nombre d'abstencions Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació21 juny 2001 Modifica el valor a Wikidata
1356 Modifica el valor a Wikidata
1358 Modifica el valor a Wikidata
TemaLa situació a Bòsnia i Hercegovina

Obra completa aundocs.org… Modifica el valor a Wikidata

La Resolució 1357 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 21 de juny de 2001. Després de recordar les resolucions anteriors relatives als conflictes a l'antiga Iugoslàvia, en particular a les resolucions 1031 (1995), 1035 (1995), 1088 (1996), 1103 (1997), 1107 (1997), 1144 (1997), 1168, 1174 (1998), 1184 (1998), 1247 (1999) i 1305 (2000), el Consell va prorrogar el mandat de la Missió de les Nacions Unides a Bòsnia i Hercegovina (UNMIBH) per un període que finalitzava el 21 de juny de 2002 i autoritzava als estats que participaven en la Força d'estabilització (SFOR) de l'OTAN a continuar fent-ho durant uns altres dotze mesos.[1]

El Consell de Seguretat va subratllar la importància de l'acord de Dayton (Acord Marc general) i la importància que Croàcia, la República Federal de Iugoslàvia (Sèrbia i Montenegro) i altres estats havien jugat el procés de pau a Bòsnia i Hercegovina. La situació continuava constituint una amenaça per a la pau i la seguretat i el Consell estava decidit a promoure una solució pacífica del conflicte.

Actuant amb el Capítol VII de la Carta de les Nacions Unides, el Consell va recordar a les autoritats de Bòsnia i Hercegovina i altres de la seva responsabilitat l'aplicació de l'Acord de Dayton.[2] Va subratllar el paper de l'Alt Representant per a Bòsnia i Hercegovina de supervisar la seva implementació. També va concedir importància a la cooperació amb el Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia.

El Consell de Seguretat va encomanar els països que participaven en la SFOR a continuar les seves operacions durant dotze mesos addicionals; s'ampliarà més enllà d'aquesta data si es justifica per la situació al país. També va autoritzar l'ús de mesures necessàries, inclòs l'ús de la força i defensa pròpia, per assegurar el compliment dels acords i la seguretat i la llibertat de moviment del personal de la SFOR. Al mateix temps, el mandat de la UNMIBH, que incloïa la International Police Task Force (IPTF), es va ampliar fins al 21 de juny de 2002. Es va instar als països a proporcionar formació, equips i suport a les forces de policia local a Bòsnia i Hercegovina i es va demanar al secretari general Kofi Annan que presentés informes a l'Alt Representant per a Bòsnia i Hercegovina.

Referències

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  •  PDF Text de la Resolució a UN.org