Restionàcies

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Restionaceae)
Infotaula d'ésser viuRestionàcies
Restionaceae Modifica el valor a Wikidata

Elegia capensis Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Període
Cretaci tardà a l'actualitat
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdrePoales
FamíliaRestionaceae Modifica el valor a Wikidata
R.Br., 1810
Tipus taxonòmicRestio Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Anarthriaceae
Centrolepidaceae Modifica el valor a Wikidata

Restionaceae són una família de plantes nadiues de l'hemisferi sud que són plantes perennes que fan de 10 cm a 3 metres d'alt. Es van originar fa uns 60 milions d'anys, al Cretaci, quan el continent sud formava part de Gondwana.[1]

Descripció[modifica]

Superficialment s'assemblen a les Juncaceae i també a les ciperàcies i poàcies. Tenen tiges que fan la fotosíntesi i fulles reduïdes a làmines. Les seves flors són extremadament petites i en espiguetes que formen inflorescències. Són plantes dioiques i pol·linitzades pel vent.

Distribució[modifica]

Estan distribuïdes en tots els continents de l'hemisferi sud: Amèrica del Sud (1 espècie, Apodasmia chilensis), Àfrica al sud de l'equador incloent Madagascar (prop de 330 espècies), Austràlia (unes 150 espècies) i a Nova Zelanda (4 espècies); al sud-est d'Àsia n'hi ha una espècie. Sovint són elements dominants en la flora de clima mediterrani de Sud-àfrica i de l'oest d'Austràlia. Defineixen la flora del fynbos.[2]

Taxonomia[modifica]

Gèneres[modifica]

Dins d'aquesta família es reconeixen els 48 gèneres següents:[3]

Història taxonòmica[modifica]

El primer sistema APG (1998) va reconèixer la família de les anartriàcies (Anarthriaceae),[4] aquesta situació es va mantenir a la segona versió, APG II (2003) i a la tercera, APG II (2009), però a la quarta versió del sistema, APG IV (2016), va deixar de ser reconeguda i els quatre gèneres que la formàven (Anarthria, Hopkinsia i Lyginia) van tornar a la família de les restionàcies.[5]

Referències[modifica]

  1. Bremer, K. (2002). "Gondwanan Evolution of the Grass Alliance of Families (Poales)." Evolution, 56(7): 1374-1387. «PDF». Arxivat de l'original el 2013-07-28. [Consulta: 23 febrer 2013].
  2. Linder, H. Peter; Pia Eldenas, Barbara G. Briggs «Contrasting patterns of radiation in African and Australian Restionaceae». Evolution, 57, 12, 2003, pàg. 2688–2702. DOI: 10.1111/j.0014-3820.2003.tb01513.x. PMID: 14761050.[Enllaç no actiu]
  3. «Restionaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 2 març 2023].
  4. The Angiosperm Phylogeny Group, 1998, p. 539.
  5. Byng et alii., 2016, p. 15.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Restionàcies