Retrat del fill de l'artista
| Francès: Portrait du fils de l'artiste | |
|---|---|
 | |
| Tipus | pintura  |
| Creador | Paul Cézanne |
| Creació | circa 1880 |
| Mètode de fabricació | oli sobre tela |
| Gènere | retrat |
| Mida | 35 ( ) × 38 ( ) cm |
| Propietat de | Paul Guillaume Domenica Walter |
| Col·lecció | Museu de l'Orangerie, París |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | RF 1963-59 |
| Catàleg | |
Retrat del fill de l'artista (Portrait du fils de l'artiste) és un oli sobre tela de 35 × 38 cm pintat per Paul Cézanne vers l'any 1880 i dipositat al Museu de l'Orangerie de París.[1]
Context històric i artístic[modifica]
Paul Cézanne fill va néixer el 4 de gener del 1872 a París. Si bé durant molt temps va amagar a la seua família l'existència d'aquest fill il·legítim, Cézanne sentia una profunda estimació per ell i, fins i tot, es meravellava quan el vailet perforava les seues teles al lloc exacte on havia pintat finestres i xemeneies... Cézanne va deixar del jove Paul un nombre considerable de dibuixos i diversos retrats a l'oli.[1]
L'edat aparent del model permet igualment de situar aquest retrat cap al 1880. Però consideracions estilístiques -la nitidesa del dibuix i la delicadesa de la pinzellada- podrien fer pensar en una execució més tardana, que l'acostaria a una sèrie de paisatges de factura semblant, pintats a la Provença sobre el 1883-1884.[1]
Descripció[modifica]
En aquest retrat (un dels més ambiciosos i consumats dels que va fer al seu fill[2]), el noi sembla estar assegut sobre el braç d'una butaca, el respatller de la qual es veu a la dreta. Característica de les investigacions de l'artista al voltant del 1880, aquesta composició tendeix a les formes simplificades (la qual cosa recorda l'obra de Gauguin[2])i a reunir els diferents elements en un mateix pla[1] tal com queda palès en l'enquadrament estret que retalla el model i la butaca com si fos una fotografia.[2]
La composició es basa en un joc de corbes: les de la butaca i les espatlles, la cara i els cabells del marrec. Hi ha un fort contrast entre la butaca, la roba del nen i el fons del quadre.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Pierre Georgel, José Francisco Yvars, Jean-Pierre Labiau, 2002. De Renoir a Picasso: obres mestres del Musée de l'Orangerie, París. Barcelona: Fundació "la Caixa". ISBN 8476647808. Pàgs. 114-115.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Museu de l'Orangerie (francès) i (anglès)
