Reverberació convolutiva

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

La reverberació convolutiva és un processament digital d'àudio basat en el càlcul matemàtic de convolució, que permet simular la reverberació d'entorns físics o d'unitats de reverb de maquinari. Utilitza respostes a impulsos, que són mostres d'àudio pregravades de la resposta de les reflexions que genera l'entorn, ja sigui físic o virtual, a simular posteriorment. Els senyals processats d'aquest tipus de reverberació sonaran com si la font de so es trobés realment en l'entorn simulat.

Obtenció de respostes a impulsos[modifica]

Una sala es comporta respecte a una font sonora de forma similar a un procés de convolució. Aquest procés matemàtic converteix 2 funcions f i g en una tercera, la qual representa la magnitud en què se superposen la primera i una versió traslladada i invertida de la segona. El producte de convolució de d'aquestes funcions respon a la integral (f * g) (t) = ∫ f (τ) g (t - τ) dτ. (F * g) (t) = ∫ f (τ) g (t - τ) dτ .

L'impuls perfecte seria el que tingués una durada infinitament curta en el temps i ens proporcionés una amplada de banda en freqüències també infinit. Això és impossible però matemàticament parlant no ho és. Per a això s'utilitza la delta de Dirac (δ (t)) que és una distribució el valor és infinit en un determinat punt i zero per a la resta. Això implica que l'amplada de banda serà infinita, i que la integral entre més i menys infinit serà un. En fer-se el producte entre qualsevol funció i la delta de Dirac el resultat és la funció inicial f (t) * δ (t) = f (t) . La funció f (t) és el que s'anomena la resposta a l'impuls i proporciona la informació sobre les modificacions de temps i freqüència que patiria el senyal inicial reproduït en aquesta sala.

Aplicacions[modifica]

Simulació d'entorns reals[modifica]

L'ús més comú de les reverberacions convolutives és la simulació d'espais reals per tal d'imitar la seva acústica. Reproduint i gravant un impuls, és a dir, un so de molt curta durada (normalment una espurna elèctrica o un escombrat d'ones sinusoïdals) en aquest espai.

Simulació d'entorns virtuals[modifica]

També s'utilitzen per simular la resposta d'unitats de reverberació, en lloc de reproduir l'impuls en un espai real es reprodueix a través d'una d'aquestes unitats. El procés utilitzat és exactament el mateix empleat per a la simulació d'entorns reals.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]