Revista de Llengua i Dret

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de publicacions periòdiquesRevista de Llengua i Dret
Tipusrevista acadèmica i publicació d'accés obert
Fitxa
Llenguacatalà
EstatEspanya
Dades i xifres
Temallenguatge administratiu i jurídic, dret lingüístic, política lingüística i sociolingüística
EditorialEscola d'Administració Pública de Catalunya
Edició en català
Publicació1983
Identificadors
ISSN2013-1453 i 0212-5056

La Revista de Llengua i Dret (en anglès, Journal of Language and Law, abreviat com RLD), és una publicació científica fundada el 1983 i editada per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. Fa difusió de la recerca i el debat intel·lectual en els àmbits del llenguatge administratiu i jurídic, el dret lingüístic, la política lingüística i la sociolingüística, des d'un vessant multilingüe. És una revista d'accés obert i es publica semestralment. Està indexada a diverses bases de dades de referència com l'Emerging Sources Citation Index de Clarivate Analytics i Scopus d'Elsevier. Disposa del segell de qualitat emès per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) i ha obtingut la màxima qualificació en l'índex CARHUS Plus+ de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR). La publicació també està inclosa al Directory of Open Access Journals (DOAJ), entre d'altres. A la pàgina web de la Revista es pot consultar la informació actualitzada de les indexacions.

Història[modifica]

La Revista de Llengua i Dret va néixer el 1983, any en què s'aprova la Llei de Normalització Lingüística a Catalunya, moment, doncs, crucial per a la recuperació de la llengua catalana. Inicialment la Revista es va crear com un instrument científic, obert a les experiències històriques i internacionals, que exercís la funció de pont entre el món acadèmic i l'Administració pública, i que contribuís a l'especialització d'un col·lectiu nombrós de persones en les disciplines que inclou. Enric Rebés i Solé, director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, ens detalla quins eren els objectius fundacionals de la Revista en el seu editorial [1].

El primer Consell de Redacció (anomenat aleshores Consell de Direcció) estava format per onze reconeguts especialistes procedents de disciplines diverses: Carles Duarte i Montserrat n'era el director i Joan Ramon Solé i Durany, responsable de legislació lingüística a la Direcció General de Política Lingüística, el secretari; els membres eren Antoni M. Badia i Margarit, Joan Coromines i Vigneaux, Josep Lluís Sagarra i Zacarini, Josep Maria Puig i Salellas, Aina Moll Marquès, Jesús Massip Fonollosa, Antoni Milian i Massana, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Josep-Enric Rebés i Solé i Francesc Vallverdú i Canes.

Els primers números no diferenciaven entre àrees temàtiques. A partir del número 5 (juny del 1985) s'introdueix la distinció entre estudis de Llenguatge jurídic i administratiu, de Dret lingüístic i Política lingüística i sociolingüística.

A partir de l'any 1985, el Consell de Redacció va ampliar-se amb les incorporacions d'Àlex Alsina i Keith, catedràtic del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, Albert Bastardas i Boada, Lluís Jou i Mirabent, Pere Martí i Mainar, especialista en llenguatge administratiu, Antoni Mirambell i Abancó, catedràtic de Dret Civil de la UB, Oriol Oleart i Piquet, professor d'Història del Dret i de les Institucions a la UB, Lluís Maria de Puig i Olivé, Jaume Vernet i Llobet, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Rovira i Virgili, Antoni Milian i Massana passa a ser-ne el secretari, fins a arribar a dinou membres l'any 1991.

A partir del 1993, en la presentació del núm. 19 i en commemoració del desè aniversari de la Revista, Carles Duarte i Montserrat, en la presentació [2] hi afegeix un nou objectiu: defensar un nou model lingüístic que situï el català, l'èuscar i el gallec com a llengües oficials espanyoles, al costat del castellà, les quals han de poder ser usades en el marc de les institucions i organismes comuns de l'Estat, el qual reforci clarament en tots els àmbits l'ús d'aquestes llengües com a oficials i públiques. A més, expressa la preocupació per les interpretacions judicials que en qüestionen la unitat.

L'any 2002 Antoni Milian i Massana n'assumeix la direcció. En aquesta etapa es redueix el Consell de Redacció de la Revista per fer-lo més operatiu, també es treballa per internacionalitzar-la i adaptar-la als criteris internacionals exigibles a les revistes científiques. El 2009, en motiu del 25è aniversari de la Revista Eva Pons, professora de Dret Constitucional de la UB i Jordi Argelaguet, professor de Ciència Política de la UAB, presenten un estudi aprofundit sobre els continguts de la Revista i s'incorporen, també, com a membres del Consell de Redacció [3].

L'any 2008 es crea un primer portal multilingüe i es digitalitza la Revista. Durant el període 2008-2012, l'EAPC publica la Revista tant en paper com en versió electrònica. Tal com s'expressa en la nota editorial del núm. 57 [4]: «La Revista de Llengua i Dret passa a editar-se únicament en format electrònic a partir del número vinent. L'aposta per Internet, però, no comporta únicament deixar de fer la Revista en paper, sinó que preveu la potenciació i dinamització de la publicació, bo i aprofitant que es podrà proporcionar els continguts de forma més àgil. En aquest sentit, davant la mundialització que comporta la xarxa, ens ha semblat oportú acordar ja una mesura formal, que consisteix a afegir al nom oficial de la Revista la denominació equivalent en llengua anglesa». A partir del desembre del 2012, per tant, és substituït pel portal actual, l'edició esdevé íntegrament digital i s'implanta el sistema de gestió de revistes electròniques Open Journal Systems (OJS), que implica un salt qualitatiu en la professionalització del procés editorial. En aquesta etapa s'incorporen al Consell de Redacció de la Revista Montserrat Serra, del Termcat, actual secretària, Joan Pujolar i Cos, professor d'Estudis d'Art i Humanitats de la UOC i Carles de Rosselló i Peralta, membre del CUSC de la Universitat de Barcelona.

L'any 2013 neix el Blog de la Revista de Llengua i Dret, amb l'objectiu de dotar-la d'una eina de gran utilitat per dinamitzar els continguts de la Revista, ampliar-ne la difusió i ser presents en els debats de més actualitat. Actualment, el Blog està coordinat per Agustí Pou, professor de llenguatge jurídic a la UB i membre del Consell de Redacció.

El 2016 Eva Pons n'assumeix la direcció [5]. Pons havia començat a col·laborar amb la Revista l'any 1992 com a cronista de jurisprudència. Durant la seva direcció es fa èmfasi en l'aplicació dels estàndards internacionals de qualitat de les revistes científiques, i la Revista manté i millora les posicions en els rànquings, com ara la posició al segon quartil de la base de dades de Scopus i la categoria A del CARHUS Plus+. En aquesta etapa la Revista aprova el seu codi ètic per garantir l'ètica i la qualitat dels articles publicats. Es tracta del Codi ètic de les revistes científiques de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya [6], un document marc que compromet tots els actors implicats: des de l'EAPC com a entitat editora fins al Consell de Redacció, els autors i els avaluadors dels estudis.

Seccions[modifica]

La Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law distribueix els continguts en set seccions:

  • Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic
  • Estudis sobre dret lingüístic
  • Estudis sobre política lingüística i sociolingüística
  • Notes i informació
  • Legislació, jurisprudència i documentació
  • Recensions i notícies bibliogràfiques

La Revista també publica seccions monogràfiques amb l'objectiu de promoure una línia d'estudi concreta que aglutini contribucions des de diversos punts de vista per oferir una visió completa i exhaustiva de la matèria. Recentment s'ha publicat la Guia per a fer propostes de seccions monogràfiques. En són una mostra la secció monogràfica “Llengües i estatus. L'oficialitat importa?” (número 67), “De la traducció a la jurilingüística” (número 68), “20 anys de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries” (número 69) i “La traducció i la interpretació jurídiques en serveis públics” (número 71).

Jornades[modifica]

Al llarg de la història de la Revista també s'han organitzat diverses jornades, en alguns casos commemoratives i, en d'altres, per tractar i aprofundir en qüestions relacionades amb la llengua i el dret.

Els dies 14, 15, 16 i 17 de setembre de 1987, en el marc de les activitats de commemoració del 75è aniversari de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, va tenir lloc el Simposi sobre dret lingüístic a Barcelona, en el qual es va analitzar el marc juridicolingüístic tant en territori espanyol com en altres països europeus. Aquest Simposi es va estructurar en onze ponències i tres comunicacions. Quant als ponents, hi van intervenir prestigiosos especialistes estrangers com Alessandro Pizzorusso d'Itàlia, Vera Klopcic, de Iugoslàvia, Serge Govaert, alt funcionari de Bèlgica, i nombrosos professors universitaris com Antoni Milian, Antoni Mirambell i Vicent Franch i professionals del dret com Josep M. Puig Salellas, Lluís J. Segura, Miquel Mayol, Juli Pallarol i Joan Ramon Solé.

El 16 de setembre de 2003 es va celebrar el 20è aniversari de la Revista, amb una Jornada en la qual Antoni Milian i Massana va pronunciar la conferència “El règim jurídic de les llengües a les institucions de la Unió Europea i la llengua catalana”.

El 3 de desembre de 2008 es va celebrar els 25 anys de la Revista [7], amb una exposició retrospectiva a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya i la Jornada 25è Aniversari de la Revista de Llengua i Dret on es va repassar l'evolució de la publicació en el marc de la temàtica de les tres seccions: El llenguatge administratiu i jurídic, El dret lingüístic i La política i la planificació lingüístiques i se'n va replantejar el futur. Els ponents, tots ells especialistes reputats en els àmbits respectius, varen ser: Heikki E. S. Mattila, Carles Duarte i Montserrat, Bruno de Witte, Antoni Milian Massana, Jacques Maurais i Albert Bastardas i Boada.

El 15 de juny de 2017 es va fer un acte de reconeixement a Carles Duarte, el seu fundador i primer director.

El 19 de setembre de 2018, en el marc de l'any Pompeu Fabra, es van connectar la llengua, el dret i les tecnologies, amb el lema “Fabra avui. El català, de llengua moderna a llengua digital”] [8].

El 18 de setembre de 2019, en el marc de la commemoració del 40è aniversari del restabliment de l'EAPC, es va organitzar la jornada “40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur” [9], on es va analitzar i debatre l'evolució de la legislació lingüística des de cinc perspectives sectorials: l'ensenyament, l'ús institucional, el món socioeconòmic, els mitjans de comunicació i el sector audiovisual, i la toponímia.

Referències[modifica]

  1. Rebés i Solé, Josep-Enric. (1983). Presentació. Revista de Llengua i Dret, 1, 1-2.
  2. Carles Duarte i Montserrat. (1993) Presentació. Un nou model lingüístic, 19, 1-2.
  3. Pons, Eva, Argelaguet, Jordi. (2009). Vint-i-cinc anys de la Revista de Llengua i Dret: una aproximació qualitativa i quantitativa als seus continguts. Revista de Llengua i Dret, 51, 285-303.
  4. Nota editorial (2012). Revista de Llengua i Dret, 57.
  5. Pons, Eva. (5 d'abril de 2016). Salutació de la nova directora de la Revista. Blog de la Revista de Llengua i Dret.
  6. El Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret aprova el codi ètic de conducta i bones pràctiques (5 de febrer de 2018). EAPC. Consultat el 23 de desembre del 2020.
  7. Renovació de la Revista de Llengua i Dret. NL Informació núm. 43, pàg. 4 (2008). Centre de Normalització Lingüística de Cornellà de Llobregat.
  8. Fabra avui. El català, de llengua moderna a llengua digital
  9. La Revista de Llengua i Dret organitza la Jornada "40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur" (2019).

Enllaços externs[modifica]