Rho de la Verge

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicRho de la Verge
Tipusestel, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A3VakA0mA0_lB[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióVerge Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra38,922 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi1,6 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre1.040.000 km[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,88 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Massa2 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva8.831 K[5] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi25,6921 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−90,323 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)81,912 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar154 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−0,7 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial10.700 cm/s²[8] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)12h 41m 53.0569s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)10° 14' 8.2526''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,64[9] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Rho de la Verge (ρ Virginis) és un estel en la constel·lació de la Verge de magnitud aparent +4,87.[10] Encara que actualment no té nom tradicional, a la Xina rebia el títol de Kew Heang, «els nou oficials de l'estat», en el qual s'incloïen alguns estels menors.[11] S'hi troba a 120 anys llum de distància del Sistema Solar.

Rho de la Verge és un estel blanc de la seqüència principal de tipus espectral A0V.[10] El seu radi és un 55% més gran que el radi solar[12] i és 23 vegades més lluminós que el Sol.[13] Té una velocitat de rotació d'almenys 154 km/s.[14] És un estel químicament peculiar la temperatura superficial del qual és incerta, variant segons la font consultada entre 8800 i 9506 K. Estel variable del tipus Delta Scuti, mostra una variació en la seva lluentor de 0,02 magnituds.[15] És molt més jove que el Sol, amb una antiguitat que pot ser de només 10 milions d'anys. Així mateix, forma part del reduït grup de les anomenades estrelles Lambda Bootis, la naturalesa de la qual encara avui no és ben coneguda.[16]

Observacions dutes a terme en banda submilimètrica i infraroig proper han posat de manifest l'existència d'un disc circumestel·lar de pols al voltant de Rho Virginis. El disc, de 37 ua de radi, té una temperatura aproximada de 90 K.[12]

Referències[modifica]

  1. Christopher J. Corbally «An Evaluation of the Membership Probability of 212 λ Boo Stars. I. A Catalogue». Publications of the Astronomical Society of Australia, 2015. DOI: 10.1017/PASA.2015.34.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Michael McElwain «Characterization of Dusty Debris Disks: The IRAS and Hipparcos Catalogs» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 10-05-2007, pàg. 1556-1571. DOI: 10.1086/509912.
  4. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  5. «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, gener 2012. DOI: 10.1051/0004-6361/201117691.
  6. «Rotational velocities of A-type stars. III. Velocity distributions» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, febrer 2007, pàg. 671–682. DOI: 10.1051/0004-6361:20065224.
  7. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  8. Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 Parsecs: The Northern Sample. I» (en anglès). Astronomical Journal, 4, octubre 2003, pàg. 2048–2059. DOI: 10.1086/378365.
  9. «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE and CORALIE» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2003, pàg. 1121–1135. DOI: 10.1051/0004-6361:20021711.
  10. 10,0 10,1 Rho Virginis (SIMBAD)
  11. Allen, Richard Hinckley. «Virgo». A: Courier Dover Publications. Star Names — Their Lore and Meaning (en anglès), 1889, p. 563. ISBN 0-486-21079-0. 
  12. 12,0 12,1 Zuckerman, B.; Song, Inseok «Dusty Debris Disks as Signposts of Planets: Implications for Spitzer Space Telescope». The Astrophysical Journal, 603, 2, 2004. pp. 738-743.
  13. Wyatt, M. C.; Smith, R.; Su, K. Y. L.; Rieke, G. H.; Greaves, J. S.; Beichman, C. A.; Bryden, G. «Steady State Evolution of Debris Disks around A Stars». The Astrophysical Journal, 663, 1, 2007. pp. 365-382.
  14. Royer, F.; Zorec, J.; Gómez, A. E. «Rotational velocities of A-type stars. III. Velocity distributions». Astronomy and Astrophysics, 463, 2, 2007. pp. 671-682.
  15. Rho Virginis (General Catalogue of Variable Stars)
  16. Paunzen, E. & Reegen, P. «Analysing the Hipparcos epoch photometry of λ Bootis stars». Communications in Asteroseismology, 153, 2008. p. 49-53.