Rich, Young and Pretty
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Norman Taurog |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Cedric Gibons i Arthur Lonergan |
| Producció | Joe Pasternak |
| Guió | Sidney Sheldon |
| Música | David Rose |
| Fotografia | Robert Planck |
| Muntatge | Gene Ruggiero |
| Vestuari | Helen Rose |
| Productora | MGM |
| Distribuïdor | Loews Cineplex Entertainment |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1951 |
| Durada | 95 minuts |
| Idioma original | anglès |
| Descripció | |
| Gènere | musical |
| Lloc de la narració | París |
        | |
Rich, Young and Pretty és una pel·lícula musical americana de Norman Taurog estrenada el 1951.
Argument[modifica]
Durant un viatge a París amb el seu pare, ric criador de bestiar texà, una noia s'enamora del fill d'un diplomàtic.[1]
Repartiment[modifica]
- Jane Powell: Elizabeth Rogers
- Danielle Darrieux: Marie Devarone
- Wendell Corey: Jim Stauton Rogers
- Vic Damone: Andre Milan
- Fernando Lamas: Paul Sarnac
- Marcel Dalio: Claude Duval
- Una Merkel: Glynnie
- Richard Anderson: Bob Lennart
- Jean Murat: Henri Milan
- Duci De Kerekjarto: Gypsy Leader
- Hans Conried: Jean
- George Tatar: Ballarí
- Katrin Tatar: Ballarí
- Monique Chantal: La minyona
Galeria[modifica]
-
Danielle Darrieux -
Jane Powell -
Danielle Darrieux
Rebuda[modifica]
Time deia que la pel·lícula estava "radiant amb Technicolor " i que tractava un "tema de cinema musical lleuger amb sentimentalisme de caramel, dissenyat per complaure"; la pel·lícula "tracta les seves situacions sense entusiasme o humor, i gestiona els seus problemes tan pesadament com si els hagués proposat Ibsen en un del seu melancolics humors." [2] Bosley Crowther de The New York Times la defineix com "postal i per això, emocionant."[2]
Premis i nominacions[modifica]
Nominacions[modifica]
- 1952. Oscar a la millor cançó original per Nicholas Brodszky (música) i Sammy Cahn (lletra) per la cançó "Wonder Why"
Referències[modifica]
- ↑ «Rich, Young and Pretty». The New York Times.
- ↑ 2,0 2,1 Bosley Crowther. «Two Newcomers on the Local Scene». The New York Times, 26-07-1951.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rich, Young and Pretty |