Riu Alier
 El Pont de Briude | |||||
| Tipus | Riu  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Continent | Europa | ||||
| Cota inicial | 1140 m | ||||
| Entitat territorial administrativa | França | ||||
| Localització | Moure de la Gardille, Losera | ||||
| Final | |||||
| Entitat territorial administrativa | Cher (França) | ||||
| Localització | al Loira a Cuffy, Cher | ||||
| Desembocadura | Riu Loira | ||||
| |||||
| Afluent | 37
| ||||
| Conca hidràulica | Allier basin (en)  | ||||
| Dades i xifres | |||||
| Dimensions | 420,9 default ( ) | ||||
| Travessa | Alvèrnia | ||||
| Superfície | 14310 km² | ||||
| Superfície de conca hidrogràfica | 14.321 km² | ||||
| Mesures i indicadors | |||||
| Cabal | 147 m³a la desembocadura | ||||
L'Alier[1] (Alèir en occità, Allier en francès) és un riu francès del centre de França, un afluent del riu Loira. Es tracta d'un dels darrers rius en estat natural d'Europa.
Hidrologia[modifica]
El riu té la seva font a la Margeride al Moure de la Gardille, de 1.423 metres d'altitud, al departament de la Losera i desemboca al riu Loira, a l'anomenat bec de l'Alier, en els límits dels departaments de la Nièvre i el Cher. Es tracta d'un dels darrers rius en estat natural d'Europa, amb una interessant fauna i sense cap tipus d'impediment en el curs del riu. Per tant, el riu té uns marges molt interessants, amb diverses zones humides, així com crescudes imprevisibles, que permet un desenvolupament natural del riu.
Departaments i ciutats que travessa[modifica]
- Losera : Langònha
- Ardecha, serveix de límit amb el departament de la Losera.
- Alt Loira : Alleyras, Auson, Briude, Lanjac, La Vòuta
- Puèi Domat : Brassac-les-Mines, Auzat-sur-Allier, Soire, Coudes, Cornon d'Auvernha, Pont del Chastèl
- Alier : Molins, Varenas, Vichèi
- Cher: Cuffy
- Nièvre
Afluents i subafluents principals[modifica]
- el Langouyrou (riba esquerra)
- el Chapeauroux (riba esquerra)
- l'Ance du Sud (riba esquerra)
- la Seuge (riba esquerra)
- la Desges (riba esquerra)
- la Cronce (riba esquerra)
- la Senouire (riba dreta)
- l'Alagnon (riba esquerra)
- el Lagnon (riba dreta)
- l'Allanche (riba esquerra)
- l'Arcueil (riba dreta)
- la Sianne (riba esquerra)
- l'Alagnonnette (riba dreta)
- la Couze d'Ardes (riba esquerra)
- la Couze Pavin (riba esquerra)
- la Couze Chambon (riba esquerra)
- la Veyre (riba esquerra)
- l'Auzon (riba esquerra)
- el Joron (riba dreta)
- la Morge (riba esquerra)
- la Dore (riba dreta)
- el Sichon (riba dreta)
- el Jolan (riba dreta)
- el Mourgon (riba dreta)
- el Valençon (riba dreta)
- l'Andelot (riba esquerra)
- la Sioule (riba esquerra)
- el Luzeray (riba dreta)
- la Queune (riba esquerra)
- la Burge (riba esquerra)
- la Bieudre (riba esquerra)
Hidrologia[modifica]
El règim hídric de l'Alier és pluvial, sotmès al clima atlàntic. S'hi pot observar una crescuda màxima al febrer amb 243 m³/s, de mitjana mensual, i un mínim a l'agost amb 50 m³/s. A l'estiu el volum d'aigua pot arribar a baixar fins als 20 m³/s i superar els 2000 m³/s en les crescudes. Aquests es formen després de llargs episodis de pluja, normalment de novembre da l'abril, i provenen de les pertorbacions atlàntiques. També hi ha hagut crescudes amb pertorbacions mediterrànies que s'expandeixen, com al desembre de 2003, que fou la més forta després de la II Guerra Mundial.
Fauna[modifica]
Coipús i castors són, entre altres, les espècies que més hi ha al riu Alier. Pel que fa als peixos, és molt variat, amb truites, Thymallus, lluç de riu. Les preses en el curs del riu Loira ha fet que el salmó pràcticament hagi desaparegut, per l'absència o inadaptació de les escales de peixos. Hi ha esforços per tal de reintroduir aquest peix. El Conservatoire Nationnal du Saumon Sauvage' ha instal·lat a Chanteuge, a l'Alt Loira un centre de reproducció de salmó per tal de subministrar alevins a les granges piscícoles d'Europa.
Referències[modifica]
- ↑ «Alier». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Alier |