Robert Cornelius

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRobert Cornelius
RobertCornelius.jpg
Autoretrat de Robert Cornelius del 1839.
Biografia
Naixement 1r març 1809
Filadèlfia (Pennsilvània)
Mort 10 agost 1893 (84 anys)
Filadèlfia (Pennsilvània)
Lloc d'enterrament Laurel Hill Cemetery Tradueix
Activitat
Ocupació Fotògraf i industrial

Find a Grave: 33755033
Modifica les dades a Wikidata

Robert Cornelius (Filadèlfia, Pennsilvània, 1809 - Frankford, Pennsilvània, 1893) va ser un empresari estatunidenc i pioner en el camp de la fotografia. L'autoretrat que es va fer l'octubre o novembre de 1839 és considerat el primer de la història.

Biografia[modifica]

Cornelius va néixer a Filadèlfia, Pennsilvània, l'1 de març de 1809. El nom de la seva mare era Sarah Cornelius (nascuda Soder) i el seu pare, Christian Cornelius, era un immigrant holandès que havia arribat d'Amsterdam el 1783. El seu pare treballarà com a orfebre als Estats Unis abans d'obrir una empresa pròpia dedicada a la fabricació de llums.[1]

El jove Robert Cornelius va anar a una escola privada on es va apassionar per la química.[2] El 1831 va començar a treballar pel seu pare, especialitzant-se en plaques de plata i el polit dels metalls. El 1832 es va casar amb Harriet Comly (també anomenada Comely) amb qui hi tindrà vuit fills: tres nens i cinc nenes.[1]

Cornelius va adquirir renom en la seva feina, fins al punt que poc després de la invenció del daguerrotip, Joseph Saxton es va posar en contacte amb ell per a fer un daguerrotip per a la Central High School de Filadèlfia. Aquesta trobada va ser decisiva per entendre l'interès posterior de Cornelius per la fotografia. Gràcies als seus coneixements en química i metal·lúrgia, i gràcies també a l'ajuda del químic Paul Beck Goddard, Robert Cornelius es va dedicar al perfeccionament de la tècnica del daguerrotip.

L'autoretrat de 1839[modifica]

Pels volts del mes d'octubre de 1839, quan tenia 30 anys, es va fer una fotografia a si mateix davant de la botiga familiar. El daguerreotip que en va sortir és un autoretrat descentrat d'un home de peu, amb els braços plegats i els cabells esvalotats. Aquest autoretrat, que va obligar a Robert Cornelius a mantenir-se immòvil durant 10-15 minuts, és la primera fotografia coneguda on hi surt una persona d'una manera intencionada.[1][3]

La primera fotografia de la història on hi surt la silueta reconeixible d'una persona la va fer Louis Daguerre un any abans al Boulevard du Temple (París). En aquesta fotografia hi apareixen dos homes a la vorera, un li està netejant les sabates de l'altre. Van romandre al mateix lloc prou de temps perquè l'exposició de la placa fotogràfica gravés la seva imatge.[4]

Segon autoretrat de Cornelius fet el 1843,

L'autoretrat de Cornelius sovint es considera com el primer retrat i, alhora, el primer autoretrat fotogràfic de la història.[5][6] Segons André Gunthert, alguns dels assajos d'Hippolyte Bayard se li van avançar uns mesos,[7] però Cornelius es considera el primer en haver sabut reduir prou el temps d'exposició per a fer possible un retrat.

L'artista colombià Óscar Muñoz va homanatjar aquesta fotografia en la seva obra del 2009 Ante la imagen.[8]

Fi de la carrera fotogràfica[modifica]

Robert Cornelius va obrir dos dels primers estudis fotogràfics que van existir als Estats Units entre 1839 i 1843. Tanmateix, a mesura que la popularitat de la fotografia va anar creixent i altres estudis van anar aportant noves tècniques, Cornelius va anar perdent l'interès per la fotografia i es va acabar dedicant plenament al negoci familiar.

Es va retirar el 1877.[9] Va passar els últims anys de la seva vida a la casa familiar del districte de Frankford de Filadèlfia. Va ser elder a l'Església presbiteriana, de la qual en va ser membre durant cinquanta anys. Va morir a casa seva el 10 d'agost de 1893.[10]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Hannavy, John. Encyclopedia of Nineteenth-Century Photography (en anglès). Nova York: Routledge, 2013, p. 339. ISBN 1-135-87327-5. 
  2. Barger, M. Susan; White, William B. The Daguerreotype: Nineteenth-Century Technology and Modern Science (en anglès). Baltimore: JHU Press, 2000, p. 33. ISBN 978-0801864582. 
  3. «See the world's first selfie taken in 1839 by unkempt amateur chemist» (en anglès). Mirror, 21-12-2013. [Consulta: 24 febrer 2019].
  4. «La première photo d'un être humain est celle d'un Parisien» (en francès). France Info, 05-11-2014. [Consulta: 24 febrer 2019].
  5. Sheehan, Tanya. Doctored: The Medicine of Photography in Nineteenth-century America (en anglès). Penn State Press, 2011, p. 28. ISBN 978-0271037936. 
  6. Dinius, Marcy J. The Camera and the Press: American Visual and Print Culture in the Age of ... (en anglès). Filadèlfia: University of Pennsylvania Press, 2012, p. 222. ISBN 9780812244045. 
  7. «Les autoportraits d'Hippolyte Bayard» (en francès). L'atelier des icônes, 03-10-2013. [Consulta: 24 febrer 2019].
  8. «Ante la imagen, 2009» (en castellà). banrepcultural.org. [Consulta: 24 febrer 2019].
  9. Sachse, Julius et Alii. American Journal of Photograph (en anglès). 14. Filadèlfia: Thos. H. McCollin & Co, 1893, p. 420. 
  10. «Proceedings of the American Philosophical Society». American Philosophical Society, 1893, pàg. 242.

Enllaços externs[modifica]