Robert de Berghes
Robert de Berghes (també anomenat Robert de Glymes de Bergen) (nascut vers 1520, - mort a Bergen op Zoom, l'11 d'abril del 1564) fou el príncep-bisbe del principat de Lieja de 1557 fins a la seva abdicació l'any 1564.
Va eixir de la casa noble dels de Glymes de Bergen, que provingueren de la ciutat de Bergen-op-Zoom, (avui als Països Baixos) que feia part del bisbat de Lieja, tot i escaure políticament al Brabant. El 1549, el seu predecessor Jordi d'Àustria va nomenar-lo coadjutor, sota la pressió de Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic. El 7 de maig de 1557, dos dies després de la mort de Jordi, els arquebisbes de Cambrai, Arràs i Tournai van consagrar-lo príncep-bisbe. L'emperador Ferran I va investir-lo el 28 de gener de 1558.
A la fi de les guerres d'Itàlia, durant el seu regne, França va haver de cedir les ciutats ocupades de Bouillon i Couvin al principat de Lieja segons les estipulacions del tractat Pau de Cateau-Cambrésis del 1559.[1] Al mateix any, el papa Pau V va dictar la butlla Super Universa a la qual crea tres arquebisbats (Cambrai, Utrecht i Mechelen) i catorze bisbats nous. Així el bisbat de Lieja va perdre tota la jurisdicció espiritual a les terres de Brabant, Namur i de Gueldre. El primer impressor Gauthier Morberius va establir-se a Lieja i imprimir el primer llibre, el breviari dels canonges de Sant-Pau.
Al 1562, Robert va publicar un manament episcopal contra els calvinistes.
El 1564 va haver d'abdicar per raons de malaltia mental i va tornar a la seva família a Bergen, on va morir poc després.
Vegeu també
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja
| Precedit per: Jordi d'Àustria |
Príncep-bisbe del Principat de Lieja 1557 – 1564 |
Succeït per: Gerard de Groesbeek |