Rodrigo Vivar Téllez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRodrigo Vivar Téllez
Biografia
Naixement29 novembre 1906 Modifica el valor a Wikidata
Vélez-Màlaga (Província de Màlaga) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 novembre 1991 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Governador civil de Almeria
10 d'abril de 1940 – 5 de setembre de 1942
  Governador civil de Biscaia
5 de setembre de 1942 – 18 de setembre de 1944
  Vicesecretari general de FET y de las JONS
16 de setembre de 1944 – 16 de setembre de 1951
  Procurador en Corts
16 de març de 1943 – 30 de juny de 1977
Dades personals
FormacióUniversitat de Granada - dret Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómagistrat, polític, jurista Modifica el valor a Wikidata
PartitFalange Española Tradicionalista y de las JONS Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Rodrigo Vivar Téllez (1906-1991) va ser un polític espanyol d'ideologia falangista.

Biografia[modifica]

Nascut a Vélez-Màlaga el 1906,[1] va fer estudis de dret en la Universitat de Granada. Magistrat de carrera, el començament de la Guerra civil el va sorprendre en zona republicana, aconseguint en diverses ocasions evitar ser assassinat per les milícies anarquistes.[2] Després de l'ocupació franquista de Màlaga va passar a servir al nou règim.[3] A Màlaga el seu principal valedor va ser el governador José Luis Arrese, que el va arribar a proposar per a dirigir la delegació provincial d'Informació i Investigació.[4]

Va ser governador civil de la província d'Almeria entre 1940 i 1942.[5] En el context de l'atemptat de Begoña i la crisi de 1942, va passar a ser nomenat governador civil de Biscaia el 6 de setembre de 1942.[6] Es va mantenir en el càrrec fins a 1944.

El setembre del 1944 va ser nomenat subsecretari general de FET i de las JONS, en substitució de Manuel de Mora-Figueroa y Gómez-Imaz.[7] Quan al juliol de 1945 el Ministre-secretari general José Luis Arrese va ser destituït del seu càrrec, Vivari Téllez va quedar oficialment a càrrec de la Secretaria general del partit únic i es va fer amb les regnes de Falange.[8] Considerat un «neofalangista»,[9] es va mostrar molt allunyat dels antigues camises velles que havien dominat el partit; va arribar fins i tot a demanar a Franco la dissolució de Falange Española Tradicionalista y de las JONS.[10] Es va mantenir en aquest càrrec fins a 1951.[11]

També va ser procurador a les Corts franquistes i membre del Falange Española Tradicionalista y de las JONS.[11]

Va morir a Madrid el 1991.[11]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Bardavío, Joaquín. La Estructura del poder en España. Sociología política de un país. Ibérico Europea de Ediciones, 1969. 
  • Cazorla Sánchez, Antonio. Las políticas de la victoria: La consolidación del Nuevo Estado franquista (1938-1953). Madrid: Marcial Pons, 2000. ISBN 84-95379-19-8. 
  • Ellwood, Sheelagh M. Spanish Fascism in the Franco era. Falange Española de las JONS, 1936–76. Nova York: Palgrave Macmillan, 1987. ISBN 978-0-312-00540-5. 
  • Payne, Stanley G. Fascism in Spain, 1923–1977. Madison: University of Wisconsin Press, 1999. 
  • Redondo, Gonzalo. Política, cultura y sociedad en la España de Franco (1939-1975). I. Ediciones Universidad de Navarra, 1999. 
  • Rodríguez Barreira, Guillermo Óscar J. Poder y actitudes sociales durante la postguerra en Almería (1939-1953). Universidad de Almería, 2007. 
  • Thomàs, Joan Maria. La Falange de Franco: fascismo y fascistización en el régimen franquista, 1937-1945. Barcelona: Plaza & Janés, 2001.