Rohingya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de grup humàRohingya

Modifica el valor a Wikidata
Tipusètnia i grup d'humans Modifica el valor a Wikidata
Població total1.712.000 Modifica el valor a Wikidata
LlenguaRohingya (en) Tradueix i bangla Modifica el valor a Wikidata
Religióislam Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatMyanmar, Bangladesh, Malàisia, Pakistan i Tailàndia Modifica el valor a Wikidata

Els rohingyes són un poble d'Arakan de religió musulmana, per contraposició als rakhines que són budistes. El conforma més d'un milió i mig llarg de persones, la majoria de les quals viuen als districtes de Maungdaw, Buthidaung i Rathedaung (els tres del nord d'Arakan). El seu idioma, la llengua rohingya, és similar al bengalí que es parla a la regió de Chittagong, però n'és una llengua no mútuament intel·ligible. El seu nom ve del fet que van poblar el regne de Rohang, al nord del país, prop de la frontera amb Bengala. Els rohingyes (rohang muluk) donaven a l'Arakan el nom de Rohang. El març de 2017 les Nacions Unides van denunciar crims contra la humanitat de la Policia de Birmània contra aquesta minoria musulmana.[1]

Demografia[modifica]

Els que s'identifiquen com a rohingyes solen residir als municipis més septentrionals d'Arakan, limítrofs amb Bangladesh, on conformen entre el 80 - 98% de la població. Una família rohingya típica té entre quatre o cinc fills supervivents, però s'han registrat casos de fins a vint-i-vuit nounats en una mateixa família.[2][3] Els rohingyes tenen un 46% més de fills que la mitjana nacional de Birmània.[2] L'any 2014 es van comptabilitzar prop de 1,3 milions de rohingyes vivint a Birmània i s'estima que n'hi ha un milió a d'altres països. Conformen un 40% de la població de l'estat d'Arakan. Des de desembre de 2016, un de cada set apàtrides al món són rohingyes segons xifres de Nacions Unides.[4][5]

Al sud-est de Bangladesh, hi ha més de 900.000 refugiats rohingyes que han fugit de la repressió i neteja ètnica viscuda a Birmània.[6] També hi ha grups importants a l'Índia,[7] Tailàndia,[8] Malàisia,[8] Indonèsia,[9] Aràbia Saudita[10] i Pakistan.[11] Més de 100.000 rohingyes viuen en camps de concentració interns dels quals les autoritats birmanes no els permeten sortir.[12][13]

A la taula següent mostra l'evolució de la població musulmana a Arakan, independentment de l'origen ètnic, de diferents censos històrics:

Any del cens Musulmans a Arakan Musulmans al Districte d'Akyub Població a Akyub Percentage

de musulmans

a Akyub

Indis a Arakan Indis nascuts fora de Birmània Població total d'Arakan Percentatge de musulmans a Arakan
1802 248.604
1869 24.637 10% 447.957 5%
1872 64.315 58.255 276.671 21% 484.963 13%
1881 359.706 113.557 71.104 588.690
1891 416.305 137.922 62.844 673.274
1901 162.754 154.887 481.666 32% 173.884 76.445 762.102 21%
1911 178.647 529.943 30% 197.990 46.591 839.896
1921 576.430 206.990 51.825 909.246
1931 255.469 242.381 637.580 38% 217.801 50.565 1.008.535 25,3%
1983 584.518 2.045.559

Llengua[modifica]

La llengua rohingya és una llengua indoària de la família lingüística indoeuropea i està influenciada per la llengua chittagoniana, parlada a la part més meridional de Bangladesh que limita amb Birmània.[14] Tot i que el rohingya i el chittagonià estan emparentats amb el bengalí, aquestes llengües no són mútuament intel·ligibles. Els rohingyes no solen parlar birmà, la llengua franca de Birmània, i la població s'enfronta a problemes d'integració. El rohingya ha estat transcrit correctament en diversos alfabets, com l'àrab, el hanifi (alfabet recentment creat, derivat de l'àrab amb quatre caràcters dels alfabets llatí i birmà), l'urdú, el llatí i el birmà.

Recentment, s'ha desenvolupat una variant de l'alfabet llatí amb les 26 lletres de la a a la z, incloses la ç i la ñ. Per representar de manera precisa la fonologia rohingya, aquest alfabet també utilitza cinc vocals accentuades (áéíóú). Ha estat reconegut per l'ISO amb el codi rhg (ISO 639-3).[15]

Religió[modifica]

El poble rohingya practica majoritàriament l'islam sunnita juntament amb elements del sufisme. El govern de Myanmar restringeix les seves oportunitats educatives, és per això que moltes persones realitzen estudis islàmics com la seva única opció. Les mesquites i les madrasses estan presents a la majoria dels pobles.

Salut[modifica]

Segons un estudi publicat a la revista mèdica The Lancet de 2016, els nens rohingyes a Myanmar tenen un pes baix al néixer, signes de desnutrició, diarrea i problemes de reproducció en l'edat adulta. Els rohingyes tenen una taxa de mortalitat infantil de fins a 224 defuncions per cada 1.000 nascuts vius, més de quatre vegades la taxa de la resta de Myanmar (52 de cada 1.000 naixements vius) i tres vegades més que les altres zones no rohingyes de l'estat d'Arakan (77 per 1.000 nascuts vius). L'estudi també va trobar que el 40% dels nens rohingyes pateixen diarrees, a Myanmar, cinc vegades més que els nens de la resta d'Arakan.[5][16]

Drets humans[modifica]

Els rohingye han estat qualificats com «una de les minories menys desitjades del món» i «algunes de les persones més perseguides del món».[17] Els rohingyes són privats del dret a la lliure circulació i al dret a l'educació superior.[18] S'ha negat la ciutadania birmana des que es va promulgar la llei de nacionalitat birmana.[19] No se'ls permet viatjar sense permís oficial i, inclús, se'ls va obligar a signar un compromís de no tenir més de dos fills, tot i no ser aplicada estrictament. Els rohingyes han estat subjectes a treballs forçats i recluits en camps de concentració. Els rohingyes també han perdut quantitats importants de terra cultivable, que ha estat confiscada per militars i lliurada a colons budistes d'altres llocs de Myanmar.[19]

Segons Amnistia Internacional, els rohingyes han sofert violacions de drets humans sota la dictadura militar que governa el país des de 1978, i molts d'ells, com a resultat, han fugit a Bangladesh.[20] El 2005, l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats va iniciar la repatriació de rohingyes de Bangladesh, però les denúncies d'abusos de drets humans als camps de refugiats van amenaçar aquest esforç.[21] L'any 2015, 140.000 rohingyes romanen en campaments de desplaçaments interns després de disturbis comunals el 2012.[22] Malgrat els primers esforços de l'ONU, la gran majoria dels refugiats rohingyes a Bangladesh no poden tornar a Myanmar a causa de la violència comunitària de 2012 i el temor a la persecució. El govern de Bangladesh ha reduït la quantitat de suport que assigna als rohingyes a fi d'evitar la sortida de refugiats rohingyes a Bangladesh.[23]

Milers de rohingyes també han fugit a Tailàndia. Al febrer de 2009, van aparèixer evidències que un grup de l'exèrcit tailandès va remolcar un vaixell amb 190 refugiats rohingyes mar endins. Rescatats per les autoritats indonèsies van dir que havien estat capturats pels militars tailandesos i després abandonats al mar.[24]

Els passos per repatriar els refugiats rohingyes es van iniciar el 2005. El 2009, el govern de Bangladesh va anunciar que repatriaria al voltant de 9.000 rohingyes residents als camps de refugiats a l'interior del país cap a Myanmar després d'una reunió amb diplomàtics birmans.[25][26] El 16 d'octubre de 2011, el nou govern de Myanmar va acordar la repatriació dels refugiats rohingyes registrats. No obstant això, els disturbis estatals d'Akaran el 2012 van obstaculitzar els procés.[27][28]

El 29 de març de 2014, el govern birmà va prohibir la paraula rohingya i va canviar el registre de la minoria anomenant-lo «bengalí» al Cens de Myanmar de 2014.[29][30] El 7 de maig de 2014, la Cambra de Representants dels Estats Units va aprovar la resolució que condemnava la persecució al poble rohingya a Myanmar i demanava al govern acabar amb la discriminació i la persecució[31] Investigadors de la Iniciativa Internacional contra els Crim d'Estat de la Universitat Queen Mary de Londres suggereixen que el govern de Myanmar es troba en les etapes finals d'un procés organitzat de genocidi contra els rohingyes.[32] Al novembre de 2016, un alt funcionari de l'ONU a Bangladesh va acusar a Myanmar de la neteja ètnica dels rohingyes.[33]

Referències[modifica]

  1. ↑ «La violación, arma de guerra birmana contra los rohingya» (en castellà). ELMUNDO.
  2. ↑ 2,0 2,1 A Fatal Distraction from Federalism. Religious Conflict in Rakhine.
  3. ↑ «'Mass graves' for Myanmar's Rohingya». [Consulta: 16 setembre 2017].
  4. ↑ «An army crackdown sends thousands fleeing in Myanmar» (en anglès). The Economist.
  5. ↑ 5,0 5,1 Mahmood, Syed S.; Wroe, Emily; Fuller, Arlan; Leaning, Jennifer «The Rohingya people of Myanmar: health, human rights, and identity» (en anglès). The Lancet, 389, 10081, 06-05-2017, p. 1841–1850. DOI: 10.1016/S0140-6736(16)00646-2. ISSN: 0140-6736.
  6. ↑ «1,000 killed in Myanmar violence: UN rapporteur» (en anglès). The Daily Star, 08-09-2017.
  7. ↑ «India plans to deport thousands of Rohingya refugees». [Consulta: 16 setembre 2017].
  8. ↑ 8,0 8,1 Refugees, United Nations High Commissioner for «Over 168,000 Rohingya likely fled Myanmar since 2012 - UNHCR report» (en anglès). UNHCR.
  9. ↑ «Rohingya Refugees Emergency Response, Indonesia | Kopernik» (en anglès). Kopernik.
  10. ↑ «190,000 Myanmar nationals' get residency relief in Saudi Arabia» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2017].
  11. ↑ Rehman, Zia Ur «Identity issue haunts Karachi’s Rohingya population» (en anglès). DAWN.COM, 23-02-2015.
  12. ↑ Hodal, Kate «Trapped inside Burma's refugee camps, the Rohingya people call for recognition» (en anglès). The Guardian, 20-12-2012. ISSN: 0261-3077.
  13. ↑ «US Holocaust Museum highlights plight of Myanmar's downtrodden Rohingya Muslims» (en anglès). Fox News, 06-11-2013.
  14. ↑ Simpson, Andrew. Language and National Identity in Asia, 2007. ISBN 978-0199226481. 
  15. ↑ «ISO 639 code tables», 18-06-2011. Arxivat de l'original el 2011-06-18. [Consulta: 16 setembre 2017].
  16. ↑ «The Rohingya people of Myanmar: health, human rights, and identity». The Lancet.
  17. ↑ «Dhaka 'cracks down' on Rohingyas» (en anglès). , 18-02-2010.
  18. ↑ «Myanmar does not recognise Rohingya as citizens, as NGO expert elaborates in our interview» (en anglès). D+C.
  19. ↑ 19,0 19,1 «What drives the Rohingya to sea?» (en anglès). , 05-02-2009.
  20. ↑ «Myanmar: The Rohingya Minority: Fundamental rights denied | Amnesty International», 13-12-2014. Arxivat de l'original el 2014-12-13. [Consulta: 21 setembre 2017].
  21. ↑ «Front Page», 25-04-2009. Arxivat de l'original el 2009-04-25. [Consulta: 21 setembre 2017].
  22. ↑ Head, Jonathan «Burma's unwanted people» (en anglès). BBC News, 01-07-2013.
  23. ↑ «Burmese exiles in desperate conditions» (en anglès). , 29-09-2007.
  24. ↑ CNN, By Dan Rivers. «Thai PM admits boat people pushed out to sea - CNN.com» (en anglès). [Consulta: 21 setembre 2017].
  25. ↑ «Myanmar to repatriate 9,000 Muslim refugees from B`desh» (en anglès). Zee News, 29-12-2009.
  26. ↑ «Myanmar to take back 9,000 Rohingyas soon» (en anglès). The Daily Star, 29-12-2009.
  27. ↑ «Myanmar to 'take back' Rohingya refugees» (en anglès). The Daily Star, 16-10-2011.
  28. ↑ Ahmed, Akbar; Akins, Harrison «Little help for the persecuted Rohingya of Burma | Akbar Ahmed and Harrison Akins» (en anglès). The Guardian, 01-12-2011. ISSN: 0261-3077.
  29. ↑ «No registration for ‘Rohingya’ in Myanmar census» (en Indian English). The Hindu [Sittwe (myanmar):], 30-03-2014. ISSN: 0971-751X.
  30. ↑ «Burmese Rohingya face census snub» (en anglès). BBC News, 30-03-2014.
  31. ↑ Marcos, Cristina «House passes resolution pressuring Burmese government to end genocide». TheHill, 07-05-2014.
  32. ↑ «Campaigns of violence towards Rohingya are highly organised and genocidal in intent» (en anglès). Arxivat de l'original el 2015-11-07. [Consulta: 21 setembre 2017].
  33. ↑ Holmes, Oliver; agencies «Myanmar seeking ethnic cleansing, says UN official as Rohingya flee persecution» (en anglès). The Guardian, 24-11-2016. ISSN: 0261-3077.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rohingya

Vegeu també[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rohingya&oldid=32596138»