Rosa Brugat Batlle

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaRosa Brugat Batlle
Rosa Brugat Batlle.jpg
Naixement 1956 (60/61 anys)
Girona
Ocupació artista
Modifica dades a Wikidata

Rosa Brugat Batlle (La Jonquera, Girona 1956) és una artista contemporània espanyola el treball de la qual s'ha centrat en crear projectes i accions que responen a problemes socials i principalment els relacionats amb les dones en la societat utilitzant diverses tècniques com performances, transvestisme, fotografia, Videoart i instal·lacions per recrear diferents personatges.[1]

Biografia i treballs[modifica | modifica el codi]

Nascuda en el municipi de La Jonquera, va estudiar arquitectura d'interiors, arts visuals i guió de cinema. L'inici del seu treball i carrera artística comença a principis de la dècada dels 90 en les Galeries de Figueres (Galeria d´art i Galeria Fòrum),[2] i posteriorment en col·laboració amb la Galeria Broadway a la ciutat de Nova York. Anys després tornaria a treballar en 2003 i 2006 amb l'exposició de "La feme" en la Galeria Tretze i en la Galeria Rene Metras,[3] i més tard (en 2013) amb el Festival de video-art Loop. Actualment, i des de l'any 2015, treballa amb la Galeria Magda Bellotti.[4]

La seva obra ha estat presentada en diversos museus, com el Museu de l´Empordà, Museu d'Art a Girona, amb exposicions com a" Assumptes del cor" o " Històries del cor". Va participar en la Marató de vídeo de Dones en les Arts Visuals realitzat a la Casa Encesa (2013-2014) comisariado per Susana Blas.[5]

Sent característica la reflexió plantejada en 2013 en el context del Museu Darder de Banyoles pel poeta Jordi Colomer on Rosa Brugat juntament amb les artistes Elena Font Roda i Clara Oliveras se servirien de les peces exposades per crear un imaginari amb la finalitat de convertir-se en les il·lustracions del poemari “L’ull del recol.lector", desencadenant una exposició temporal en el mateix museu, coneguda com a "Història Artificial". Rosa Brugat dins d'aquesta revisió dels fons del museu planteja l'estudi de la Història a manera de regressió.[6]

Un dels seus últims treballs realitzat durant el seu viatge al Japó, és el vídeo "Aligatou Gozaimasu" (2015), on estudia a través de la seva càmera els costums, el temps i la vida del món de les geishas. Posteriorment formarà part del projecte Biennal Mirades de Dona (2016) organitzat per MAV.[7]

Qüestions de gènere també són tractades en les seves obres, com per exemple en el vídeo "Què pensen les sirenes?" exposat a Girona a l'interior de la capella de Sant Nicolas de Bolit premiat per la Beca Kreas, o dins d'un altre dels seus treballs com a "Mico de Seda", presentat a la Casa de la cultura de Girona.[8]

Obres destacades[modifica | modifica el codi]

  • Arigatou Gozaimasu.[9]
  • Què pensen les sirenes?[10]
  • El penjat.
  • Mico de seda.[11]
  • Bona nit.
  • Per sempre?
  • El meu Jo Jo.[12]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Historia Artificial». Museu Darder, Plaça dels Estudis, 2 [Consulta: 25 febrer 2017].
  2. «Figueres». [Consulta: 26 febrer 2017].
  3. «Galería de Arte Trece». [Consulta: 26 febrer 2017].
  4. «Galería Magda Bellotti». [Consulta: 26 febrer 2017].
  5. «Mujeres en las Artes Visuales». [Consulta: 26 febrer 2017].
  6. Girona, Diari de Girona. «L'ull del recol-lector, Espectacles a Banyoles – Oci a Diari de Girona». [Consulta: 26 febrer 2017].
  7. Animo.es, Animo Creations -. «ART NOU 2016. Revisa Ma. Angeles Santos Torroella. Charla Coloquio Vida y Arte | Bienal Miradas de Mujeres». [Consulta: 26 febrer 2017].
  8. Vàzquez, Eva. «Rosa Brugat posa a prova el tòpic sexista en un curt». [Consulta: 4 juliol 2016].
  9. «tràiler Arigatou gozaimasu». [Consulta: 26 febrer 2017].
  10. «Tràiler - Què pensen les sirenes?». [Consulta: 26 febrer 2017].
  11. «tràiler - Mona de seda». [Consulta: 26 febrer 2017].
  12. «Mi Yo yo». [Consulta: 26 febrer 2017].