Rosa Mas i Mallén

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRosa Mas i Mallén
Biografia
Naixement1915 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort21 desembre 1988 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióviolinista Modifica el valor a Wikidata

Rosa Mas i Mallén (Barcelona, 1915 o 1916 [n 1] - 21 de desembre del 1988[1]) fou una violinista i compositora catalana.

Biografia[modifica]

Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona amb els mestres Frederic Alfonso (solfeig) i Francesc Costa (violí).[2] Va tenir tres germanes: Teresa, Roser i Mercè.[1] La seva germana Roser també fou instrumentista, en aquest cas de piano.[3][4] El 1929 [n 2] obtingué la beca municipal que la permetia ampliar la formació a l'estranger, el 1931 guanyà el premi Parramon, instituït set anys abans pel músic i lutier Ramon Parramon, i el 1935 el "concurso de Unión Radio Madrid".[5]

En 1930 va participar en el que es va anomenar "Primer concert de música femenina", patrocinat pel Comitè de Dones organitzadores de l'Exposició Nacional del Treball de la Dona Espanyola. Aquest concert es va dur a terme al Palau d'Alfons XIII de Barcelona i hi van participara més de Rosa Mas, la pianista i compositora Margarida Orfila, la pianista Maria Cocquard i la cantant Concepció Callao.[6][7]

Debutà amb èxit com a solista amb la Banda Municipal de Barcelona [8] el 1932. La diputació de Barcelona li concedí una beca per competir en el "Concurs internacional de violí Wieniawski" del 1935 a Polònia, on guanyà el primer Diploma d'Honor. Després del parèntesi causat per la guerra civil espanyola, tornà a fer concerts per Catalunya i Espanya, que la permeteren de fer-se nom com a intèrpret de violí. En crear-se l'Orquestra Municipal de Barcelona l'any 1944, hi oposità [n 2] i guanyà la plaça de subconcertino.[9] Després d'una gira per Llevant, Andalusia i el Marroc,[10] el 1947 marxà a l'Argentina on va oferir el seu primer concert a Buenos Aires, al Teatro Polilteama,[11] i hi encetà una gira per tota l'Amèrica Llatina,[12] amb tant d'èxit que la Direcció General de Cultura del Ministeri d'Educació de l'Argentina li oferí de crear i dirigir una "Alta Escola de Violí", oferiment que rebutjà per no voler nacionalitzar-se argentina. Quan, el 1961, estava a punt per traslladar-se als Estats Units des de l'Argentina, la mort el dia 14 de setembre de la seva germana Mercè[13][14] la feu tornar a Barcelona,[15][16] abandonant després la seva brillant carrera com a intèrpret.

Morí a Barcelona amb més de setanta anys. En ocasió d'un concert al Palau de la Música de Barcelona, el 1941, un prestigiós músic i pedagog la definí així:

« Artista de gran temperamento, Rosa Mas hace vivir las obras que interpreta en el ideal del autor »
Frank Marshall (1941) [17]

Obres[modifica]

Notes[modifica]

  1. Les fonts divergeixen sobre si nasqué al 1915 («Catàleg d'Autoritats de la BNE, que diu que nasqué al 1915».; «Necrològica, que diu que morí amb 73 anys».) o al 1916 («Biografia, per Anna Bofill».)
  2. 2,0 2,1 A les oposicions de 1944 per a l'Orquestra Municipal de Barcelona, Rosa Mas es presentà a les places de concertino, subconcertino i dues de primer violí segon faristol. Poc després, trameté una instància a l'alcalde de Barcelona enumerant els seus mèrits, i demanant que no se la tingués en compte per a la plaça de concertino de violí, que havia sol·licitat. Argumentava que, si guanyava la plaça, aquesta portava aparellada la possibilitat d'haver de substituir el director en cas d'absència, i que la seva condició femenina podia ser un obstacle per a guanyar el post. Demanava que se li concedís la primera plaça de primer violí segon faristol («Instància que Rosa Mas presentà a l'ajuntament de Barcelona».) A la fi, Rafael Ferrer i Fitó va ser concertino, i Mas, subconcertino (Almacellas i Díez, Josep M. «El procés de creació de l'Orquestra Municipal de Barcelona». Revista Catalana de Musicologia, núm. III, 2005, pàg. 93-112.)
  3. 3,0 3,1 Disc senzill Capella Clàssica Polifònica; Ribó, Enric (director). Cançó de Barcelona. Barcelona: Concèntric, 1971.  Ref. 6090-UC

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Necrológicas». La Vanguardia, 22-12-1988, pàg. 36.
  2. Diccionari biogràfic de dones. «Rosa Mas i Mallén». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 24 setembre 2015].
  3. «Orfeó Gracienc». La Publicidad, 05-05-1930, pàg. 5.
  4. «XVIII cap d'Any del grup excursionista». Revista Orfeó Gracienc. Orfeó Gracienc, Any XIII - núm. 130, Juliol 1930, pàg. 54-55.
  5. «Concursos Premios Radio Unión - Premio de violín». Ondas, 23-03-1935, pàg. 6.
  6. «Primer concierto de música femenina». Hola oficial de la provincia de Barcelona, 02-06-1930, pàg. 3.
  7. «Concierto de "Acción Femenina"». Música - Ilustración Ibero-Americana [Barcelona], Any II - Núm. 10, Juny 1930, pàg. 21.
  8. «Los conciertos». La Vanguardia, 10-05-1932, pàg. 19.
  9. «Orquestra Municipal de Barcelona». Eduard Toldrà i Soler - web oficial. [Consulta: 21 desembre 2017].
  10. «Triunfal jira artística de Rosa Mas». La Vanguardia, 10-05-1947, pàg. 8.
  11. de Montsant, Oriol «La Vanguardia en Buenos Aires - Rotundo triunfo del arco de Rosa Mas». La Vanguardia, 24-10-1947, pàg. 9.
  12. «Rosa Mas triunfa en la Argentina». La Vanguardia, 19-10-1949, pàg. 13.
  13. «Necrológicas». La Vanguardia, 16-09-1961, pàg. 23.
  14. Tingué el mateix nom que la mare, Mercè Mallén
  15. «Música - La violinista Rosa Mas». La Vanguardia, 10-10-1961, pàg. 28.
  16. «La señorita Mercedes Mas Mallén». La Vanguardia, 19-09-1960, pàg. 20.
  17. Rosa Mas, violinista [programa de concert]. Palacio de la Música, 1941. 

Enllaços[modifica]