Roweïta

Roweïta
Roweïta (beix) amb johnbaumita (blanc)
Fórmula química	Ca₂Mn₂2+B₄O₇(OH)₆
Epònim	George Rowe (en)
Localitat tipus	mina Franklin, Franklin, Sussex Co., Nova Jersey, Estats Units
Classificació
Categoria	borats
Nickel-Strunz 10a ed.	6.DA.25
Nickel-Strunz 9a ed.	6.DA.25
Nickel-Strunz 8a ed.	Vc/B.02 – Anhang
Dana	25.4.1.1
Heys	9.4.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 9,05Å; b = 13,35Å; c = 8,28Å;
Color	marró clar
Exfoliació	pobre en {101}
Tenacitat	fràgil
Duresa	5
Lluïssor	vítria
Diafanitat	transparent
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,646 nβ = 1,658 nγ = 1,660
Birefringència	δ = 0,014
Angle 2V	mesurat: 28°, calculat: 44°
Dispersió òptica	feble
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1937
Símbol	Rwe
Referències

La roweïta és un mineral de la classe dels borats. Va rebre el seu nom l'any 1937 per Harry Berman i Forest A. Gonyer en honor de Mr. George Rowe (1868-1947), capità de mines i col·leccionista de minerals de Franklin, Nova Jersey (Estats Units).

Característiques

La roweïta és un borat de fórmula química Ca₂Mn₂²⁺B₄O₇(OH)₆. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5. És l'anàleg amb manganès de la fedorovskita, amb la qual fa una sèrie de solució sòlida.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la roweïta pertany a «06.DA: Nesotetraborats» juntament amb els següents minerals: bòrax, tincalconita, hungchaoïta, fedorovskita, hidroclorborita, uralborita, borcarita, numanoïta i fontarnauïta.

Formació i jaciments

Es troba en petits filons hidrotermals que travessen minerals de zinc, manganès i ferro precambrià metamorfosejat, on es troba associada a wil·lemita. Va ser descoberta l'any 1937 a la mina Franklin, Franklin, al comtat de Sussex (Nova Jersey, Estats Units). També ha estat descrita al dipòsit de bor de Solongo (Buriàtia, Rússia) i a la mina Fuka (illa de Honshu, Japó).