Vés al contingut

Fedorovskita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralFedorovskita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCa₂Mg₂B₄O₇(OH)₆
EpònimNikolai M. Fedorovskii (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusdipòsit de bor de Solongo, altiplà de Vitim, Buriàtia, Transbaikàlia, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoriaborats
Nickel-Strunz 10a ed.6.DA.25
Nickel-Strunz 9a ed.6.DA.25 Modifica el valor a Wikidata
Dana25.4.1.2
Heys9.4.2
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 8,96(2) Å; b = 13,15(2) Å; c = 8,15(1) Å;
Grup puntualmmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Colormarró
Maclespolisintètiques, pla de composició {100}
Exfoliacióperfecta en {100}
Duresa4,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllamarró clar
Diafanitattranslúcida
Densitat2,65 g/cm³ (mesurada); 2,60 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,619 a 1,623 nβ = 1,627 a 1,632 nγ = 1,629 a 1,634
Birefringènciaδ = 0,010 a 0,011
Pleocroismevisible
Angle 2Vmesurat: 48°
Dispersió òpticar<v molt forta
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1975-006
SímbolFdo Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La fedorovskita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom de Nikolai Mikhailovich Fedorovskii (1886-1956), cristal·lògraf i mineralogista rus, fundador de l'Institut Rus d'Investigació de Recursos Minerals.

Característiques

[modifica]

La fedorovskita és un borat de fórmula química Ca₂Mg₂B₄O₇(OH)₆. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1975. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba en forma de cristalls prismàtics, de vegades amb contorns ròmbics, de fins a 1 centímetre; comunament en agregats fibrosos.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fedorovskita pertany a «06.DA: Nesotetraborats» juntament amb els següents minerals: bòrax, tincalconita, hungchaoïta, roweïta, hidroclorborita, uralborita, borcarita, numanoïta i fontarnauïta.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta al dipòsit de bor de Solongo, a l'altiplà de Vitim, Buriàtia (Rússia), l'únic indret on ha estat trobada, on es troba als filons de tipus skarn. Sol trobar-se associada a altres minerals com: sakhaïta, frolovita, uralborita, szaibelyita i datolita.[2]

Referències

[modifica]
  1. «Fedorovskite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 juny 2016].
  2. 2,0 2,1 «Fedorovskite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 15 juny 2016].