Bòrax
 Bòrax | |
|---|---|
 Cristalls de bòrax procedents de Kramer, Califòrnia, Estats Units | |
| Fórmula química | Na₂B₄O₅(OH)₄(H₂O)₈ |
| Epònim | blanc  |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.DA.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.DA.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vc/B.05 |
| Dana | 26.4.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Color | incolor, blanc, gris groguenc |
| Exfoliació | perfecta |
| Fractura | concoidal |
| Duresa (Mohs) | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | vítria, grassa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Densitat | 1,7 a 1,8 |
| Solubilitat | aigua |
| Magnetisme | diamagnètic |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Brx |
| Referències | [1] |
El bòrax o borraix[2][3] (de l'àrab buraq 'rellamp, esclat resplendent', provinent del persa búrah ‘nitre’) és un mineral de la classe dels borats compost d'aigua gairebé en un 50%. És una de les principals menes de bor.
Va ser descobert el 1546 a Ladakh, Jammu i Caixmir, India. També és conegut pel nom que defineix la seva composició química: Borat de sodi o tetraborat de sodi ; i també és anomenat de vegades tincal, nom que prové del sànscrit.[4]
Característiques
[modifica]És un cristall blanc i suau que es dissol fàcilment en aigua. La seva fórmula química més comuna és Na2B4O7·10 H2O[5] (també escrita B4H20Na2O17) però va ser actualitzada l'any 2025 a Na₂B₄O₅(OH)₄(H₂O)₈, degut a que a partir del mes de juliol de 2025 canvia la manera en que es mostren les molècules d'aigua a les fórmules depenent si els oxígens pertanyen a algun poliedre de coordinació o no.[6] Si es deixa reposar a l'aire lliure, perd lentament la seva hidratació i es converteix en tincalconita: (Na₂B₄O₇·5H₂O). El bòrax comercial generalment es deshidrata en part.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, el bòrax pertany a «06.DA: Nesotetraborats» juntament amb els següents minerals: tincalconita, hungchaoïta, fedorovskita, roweïta, hidroclorborita, uralborita, borcarita, numanoïta i fontarnauïta.
Comportament químic
[modifica]El bòrax té un comportament amfòter en solució, el que permet regular el pH en dissolucions i productes químics en base aquosa. La dissolució d'ambdues sals en aigua és lenta i a més a baixa concentració (6%). El bòrax té la propietat de dissoldre òxids metàl·lics quan aquest compost es fusiona amb ells. Té un millor comportament dissolt si el pH està entre 12 i 13, formant-se sals de BO2- en ambient alcalí.
Formació
[modifica]El bòrax s'origina de manera natural en els dipòsits d'evaporites produïts per l'evaporació contínua dels llacs estacionaris. Els dipòsits més importants es troben prop de Boron, Califòrnia i d'altres llocs del sud-oest americà, en les llacunes salines a Bolívia, el Desert d'Atacama a Xile, i el Tibet. El bòrax també es pot sintetitzar a partir d'altres compostos del bor. Es troba associat comunament a ulexita, trona, thenardita, nitratina, hanksita, halita, guix, glauberita, gaylussita, calcita i aftitalita.
Usos
[modifica]Bòrax també és un nom comercial de la sal de bor i se serveix en forma pentahidratada o decahidrada (5-10 mols d'aigua). Aquest producte és usat en manufactures de vidre, components de pintures, soldadures, preservant de fustes, desoxidant i com a ingredient en adobs foliars. El bòrax s'utilitza àmpliament en detergents, suavitzants, sabons, desinfectants i pesticides. S'utilitza en la fabricació d'esmalts, vidre i ceràmica. També es converteix fàcilment en àcid bòric o en borat, que tenen molts usos. Una barreja de clorur de bòrax i amoni s'utilitza com a fundent (flux) en soldar ferro i acer. La seva funció és baixar el punt de fusió de l'òxid de ferro.
El bòrax també s'utilitza barrejat amb aigua com a fondent en soldar or, plata, etc. en joieria. Permet que el metall fos flueixi uniformement sobre el motlle, i conserva la brillantor i el polit de la peça a soldar. Ataca cert tipus de pedres semiprecioses com tota la família de les zirconites, destruint-se aquestes al contacte amb el bòrax i una alta temperatura, necessària per fondre el metall.
També és habitual el seu ús per adulterar l'heroïna.
Referències
[modifica]
- ↑ «Borax» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 març 2014].
- ↑ «Diccionari normatiu valencià». [Consulta: 26 maig 2026].
- ↑ «DECat - Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana - Joan Coromines - Versió digital - Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 26 maig 2026].
- ↑ «Borax (Na2B4O7. 10H2O) - Sodium Borate - Occurrence, Discovery and Applications». Amoz.com.
- ↑ «bòrax - Diccionari de química | TERMCAT». [Consulta: 26 maig 2026].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2025. [Consulta: 5 juliol 2025].