Borcarita

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de mineralBorcarita
Borcarite-Cahnite-568838.jpg
Cristalls de borcarita de la mina No. 3, a Hexigten Banner, Mongòlia Interior, Xina
Fórmula química Ca4MgB4O6(CO3)2(OH)6
Epònim Borat, Carbonat i composició química
Localitat tipus Snezhnoe, rierol Izvestkovyi, dipòsit de bor de Titovskoe, Tas-Khayakhtakh Range, Sakhà, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoria borats
Nickel-Strunz 10a ed. 6.DA.40
Nickel-Strunz 9a ed. 6.DA.40
Nickel-Strunz 8a ed. V/H.13
Dana 27.1.3.1
Heys 10.4.3
Propietats
Sistema cristal·lí triclínic
Duresa 4
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1,590 nβ = 1,651 nγ = 1,657
Birefringència δ = 0,067
Angle 2V mesurat: 30°, calculat: 32°
Dispersió òptica r > v distinta
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA1968 s.p.
Any d'aprovació 1965
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

La borcarita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom de la seva composició, sent un borat que conté carbonat.

Característiques[modifica]

La borcarita és un borat de fórmula química Ca4MgB4O6(CO3)2(OH)6. Cristal·litza en el sistema triclínic. Es troba en forma de cristalls euèdrics, de fins a 5 mil·límetres, en creixements subparal·lels, massiu i petits filons.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la borcarita pertany a "06.DA: Nesotetraborats" juntament amb els següents minerals: bòrax, tincalconita, hungchaoïta, fedorovskita, roweïta, hidroclorborita, uralborita, numanoïta i fontarnauïta.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta l'any 1965 al dipòsit de bor de Titovskoe, a Tas-Khayakhtakh Range, Sakhà (Rússia). També ha estat descrita a les ofiolites de Bela (Balutxistan Oriental, Pakistan), a la mina Fuka (illa de Honshu, Japó) i a les mines xineses de Shijiangshan (Linxi) i No. 3 (Hexigten Banner), ambdues a Mongòlia Interior. Sol trobar-se associada a altres minerals com: szaibelyita, uralborita, sibirskita, kotoïta, magnetita, espinel·la, calcita, olshanskyita, bultfonteinita o takedaïta.[2]

Referències[modifica]

  1. «Borcarite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 juny 2016].
  2. 2,0 2,1 «Borcarite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 21 juny 2016].