Sibirskita
 Sibirskita | |
|---|---|
| Fórmula química | Ca₂(HB₂O₅)(OH) |
| Epònim | Sibèria  |
| Localitat tipus | dipòsit de Yuliya Svintsoviya, Khakàssia, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.BC.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.BC.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | V/H.02 |
| Dana | 25.2.2.1 |
| Heys | 9.3.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Color | incolor, gris fosc (amb inclusions de clorita) |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,555 nβ = 1,643 nγ = 1,658 |
| Birefringència | δ = 0,103 |
| Angle 2V | mesurat: 43°, calculat: 42° |
| Dispersió òptica | no en té |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1962 |
| Símbol | Sib |
| Referències | [1] |
La sibirskita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom de Sibèria (Sibirski, en rus), on va ser descoberta.
Característiques[modifica]
La sibirskita és un borat de fórmula química Ca₂(HB₂O₅)(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls ròmbics a prismàtics, de fins a 1,5 mil·límetres, i com a grans irregulars, en agregats.[2] És un mineral isostructural amb la sussexita i la szaibelyita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sibirskita pertany a «06.BC - Inodiborats amb triangles i/o tetraedres» juntament amb els següents minerals: calciborita, vimsita i parasibirskita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta l'any 1962 al dipòsit de Yuliya Svintsoviya, a República de Khakàssia (Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia), on es troba associada a calcita, clorita, pirita, granat, vesuvianita, datolita, tourmalina i axinita. També ha estat descrita al dipòsit de bor i coure de Novofrolovskoye (óblast de Sverdlovsk, Rússia) i a la mina Fuka (illa de Honshu, Japó), on es troba associada a altres minerals com: takedaïta, nifontovita, olshanskyita, pentahidroborita, frolovita, parasibirskita, uralborita, borcarita, fluorita i calcita.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Sibirskite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 juny 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Sibirskite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 5 juny 2016].