Rumiko Takahashi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRumiko Takahashi
Nom original (ja) 高橋留美子
Biografia
Naixement 10 octubre 1957 (62 anys)
Niigata (Japó)
Formació Japan Women's University Tradueix
Activitat
Camp de treball Mangaka
Ocupació Mangaka, animadora i guionista
Obra

IMDB: nm0847186 Allocine: 214080 Allmovie: p113538 Metacritic: person/rumiko-takahashi TV.com: people/rumiko-takahashi
Modifica les dades a Wikidata

Rumiko Takahashi (高橋 留美子 , Takahashi Rumiko?) és una mangaka japonesa,[1] nascuda a Nigata, Japó, el 10 d'octubre de 1957. Va ser la primera dona a superar la venda d'un milió d'exemplars dels seus mangues.[cal citació] El 2017 el total de les vendes fins aleshores dels seus manga resultà en 200 milions d'exemplars.[2]

Les seues obres de manga, de molts variats gèneres,[3] han tingut molt d'èxit i han sigut adaptades a anime i live-action.[1]

Llista d'obres[modifica]

Carrera i treballs importants[modifica]

Takahashi durant la seva infància es va mostrar nomes una mica interessada pel manga, encara que diu que dibuixava ocasionalment en els marges dels seus llibres quan anava a l'escola "Niigata Chūō High School", Tot i que el veritable interès de Takahashi pel manga va arribar més tard. Durant els seus anys a la universitat, es va matricular a "Gekiga Sonjuku", una escola de manga fundada per Kazuo Koike (autor de Crying Freeman i El llop solitari i el seu cadell). Sota la seva tutela Rumiko Takahashi comença a publicar les seves primeres creacions de doujinshi el 1975, com ara Bye-Bye Road i Kyojin no Hoshi (Estrella de pols inútil). Koike insta els seus alumnes a crear bones idees, personatges interessants, i aquesta influència va impactar molt en els treballs de Rumiko Takahashi durant la seva carrera.

La carrera professional de Takahashi comença el 1978. La seva primera publicació va ser Katte na Yatsura (Aquests extraterrestres egoistes), una comèdia de ciència-ficció. Durant el mateix any, va publicar Time Warp Trouble, Shake Your Buddha, i el Golden Gods of Poverty a la revista Shōnen Sunday, que continuaria sent la llar per a moltes de les seves millors obres durant els propers 20 anys. Més tard, Rumiko va dur a terme la seva primera sèrie llarga, Urusei Yatsura (Lamu). Tot i tenir un començament inestable a causa de problemes amb la publicació, Urusei Yatsura es va convertir en una sèrie molt popular.

Al 1980, Rumiko Takahashi comença a publicar amb regularitat. En aquesta època comença la seva segona gran obra mestra, Maison Ikkoku, a la revista Big Comic Spirits. Escrita per a audiències madures, Maison Ikkoku és una comèdia romàntica. Takahashi gestiona el treball en Maison Ikkoku al mateix temps que Urusei Yatsura. Acaba les dues sèries en 1987, Urusei Yatsura seria editada en 34 volums, i Maison Ikkoku en 15 volums.

Durant la dècada dels 80, Takahashi es converteix en una prolífera autora d'històries curtes. Les seves històries Laughing Target, Maris the Chojo i Fire Tripper van ser adaptades a OVAs. El 1984, durant la realització d'Urusei Yatsura i Maison Ikkoku, Takahashi va prendre un enfocament diferent en les seves adaptacions i va començar la fosca i macabra Mermaid Saga (la saga sirena). Aquesta sèrie d'històries curtes van ser publicades esporàdicament fins a 1994, la història final seria Mermaid s Mask. Molts fans sostenen que aquest treball encara està inacabat per Takahashi, ja que l'última història no acaba amb claredat.

Un altre treball curt, com Mermaid Saga, que es va publicar irregularment és One Pound Gospel. Takahashi acaba la sèrie en 2007 després de la publicació dels capítols en 1998, 2001 i 2006. One-Pound Gospel va ser adaptada en un Drama de TV, que va durar 9 dels 11 episodis que es tenien previstos.

Més tard el 1987, Takahashi comença la seva tercera gran sèrie, Ranma ½. Seguint els paràmetres de moda de començaments dels anys 1990, un manga Shonen d'arts marcials, la sèrie va durar gairebé una dècada, fins a 1996. Va ser conclosa amb 38 toms i Ranma ½ és convertir en un dels mangas més populars fora del Japó.

Durant mitjans dels anys 1990, Rumiko Takahashi va continuar amb històries curtes i les seves creacions de Mermaid Saga i One-Pound Gospel. Llavors va començar el seu quart treball de més èxit, InuYasha. Mentre Ranma ½, Urusei Yatsura i Maison Ikkoku van ser categoritzades en el gènere de comèdia romàntica, InuYasha és més similar al estil fosc de Mermaid Saga. La sèrie conté acció, romanç, terror, fantasia (basada en el folklore japonès) ficció i comèdia. Aquesta sèrie va ser editada a la revista Shōnen Sunday per dotze anys (1996-2008) i el seu llarg treball va ser editat en 56 toms.

El 2015, Takahashi publica a la revista Big Comic Superior en l'edició numero 15, Històries d'un Mirall. Un recull de cinc històries curtes mes una d'autobiogràfica, explicant com van començar en el món del manga (Es va editar en castellà per l'editorial Ivrea)

Al mes de juliol de 2018, Takahashi va ser inclosa en el Saló de la fama Will Eisner, per valuosa aportació a la indústria del còmic, i el seu impacte cultural. Ella prèviament havia estat nominada en 2014, 2016 i 2017

Animació[modifica]

El 1981, Urusei Yatsura es converteix en el primer treball de Takahashi que és portat a les pantalles. Aquesta sèrie es va estrenar a la televisió japonesa l'14 d'octubre, i va tenir molts canvis de directors a mesura que avançava la seva emissió. El més destacat d'ells va ser "Mamoru Oshii", que va dirigir Beautiful Dreamer, la segona pel·lícula d'Urusei Yatsura.

Kitty Films, l'estudi que va animar Urusei Yatsura va continuar amb la seva cooperació i va adaptar el segon treball de Rumiko Takahashi, Maison Ikkoku el 1986. La sèrie de TV va tenir 96 episodis, 3 OVAs, una pel·lícula i també una pel·lícula d'imatge real (live action)

Maris the Chojo, Fire Tripper, i Laughing Target van ser realitzats en OVAs durant mitjans dels 80. Les seves històries Mermaid s Forest i Mermaid s Scar també van ser realitzades en OVAs al Japó el 1991.

El 1989, amb la cooperació de Studio Deen, Kitty Animation produeix la seva òpera prima, Ranma ½. Aquesta sèrie va començar amb molts alts i baixos d'audiències i Kitty Animation va voler cancel·lar-la. Ranma ½ no té un final tancat tot i comptar amb 161 episodis.

Sunrise va ser el primer estudi, després de Kitty Animation en adaptar un treball important de Rumiko Takahashi. InuYasha estrenada el 2000 i finalitzada el 2004. La sèrie va arribar als 167 episodis i es van crear fins a la data quatre pel·lícules. L'anime va finalitzar abans que el manga, de manera que va quedar innacabat, agregant també 4 OVAS dels quals 2 van ser transmeses com capítols de la sèrie, una només disponible en DVD i l'última publicada el 30 d'agost de 2008 sota el nom de Kuroi Tessaiga considerada part d'InuYasha Kanketsu-Hen.

InuYasha Kanketsu-hen es va emetre un episodi per setmana per part de la Yomuri TV, des del 3 d'octubre de 2009 a 30 de març de 2010. Són 26 capítols que inclouen tots els volums finals del manga, encara que amb algunes retallades a les històries dels personatges secundaris de la sèrie.

Hi ha un vídeo per celebrar el "50 aniversari" dels treballs de Rumiko Takahashi. S'inclouen personatges de Urusei Yatsura, Ranma ½ i InuYasha. Això nomes és, un tràiler del nou DVDBox que l'editorial Shôgakukan llançarà. Inclou 3 OVAs de les seves 3 sèries més populars (Urusei Yatsura 32th anniversary OVA: Full Course Swimming contest with Obstacles, Ranma ½ OVA i InuYasha OVA: The Black Tessaiga). Seran animades pel staff d'InuYasha Kanketsu-Hen i va ser llançada a inicis de febrer de 2010 a un preu aproximat de 220 iens.

El 4 d'abril de 2015 va començar la transmissió de l'adaptació del manga Kyoukai no Rinne. Va ser produïda per Brain 's Base i dirigida per Seiki Sugawara, el guió està escrit per Michiko Yokote i la música composta per Akimitsu Honma.

Premis i reconeixements[modifica]

Fou nominada diverses vegades al Premi Eisner: el 2014,[5] el 2016[6] i el 2018[7]

El 2003 fou nominada al Premi Friends of Lulu.[8]

El 2019 guanyà el gran premi del Festival d'Angulema, que només havia premiat un altre autor japonès, Katsuhiro Otomo (l'any 2015) i una altra dona, Florence Cestac (el 2000).[9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Rumiko Takahashi Draws New Horror One-Shot Manga». Anime News Network, 2018 [Consulta: 14 abril 2018].
  2. «Rumiko Takahashi's Manga Top 200 Million Copies in Print Worldwide». Anime News Network, 2017 [Consulta: 14 abril 2018].
  3. Cronin, Brian. «Top 25 Female Comic Book Artists #25-21». CBR. [Consulta: 14 abril 2018].
  4. «Esta es Rinne, la nueva serie animada de la creadora de Ranma 1/2». SDP noticias, 24-01-2015 [Consulta: 1r abril 2016].
  5. «Hayao Miyazaki, Rumiko Takahashi Nominated for Eisner Hall of Fame». Anime News Network, 2014 [Consulta: 14 abril 2018].
  6. «Rumiko Takahashi Nominated for Eisner Hall of Fame». Anime News Network, 2016 [Consulta: 14 abril 2018].
  7. «Rumiko Takahashi Nominated for Eisner Hall of Fame». Anime News Network, 2018 [Consulta: 14 abril 2018].
  8. «‘Friends of Lulu’ award nominees announced». CBR, 2003 [Consulta: 14 abril 2018].
  9. «'Rumiko Takahashi, creadora de Ranma 1/2, guanya el gran premi del festival d'Angulema'». Llegim (Diari Ara), 2019 [Consulta: 24 gener 2019].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rumiko Takahashi