Russisme

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a la ideologia política vegeu raixizm

Un russisme és una influència de l'idioma rus en altres idiomes. En particular, els russismes són paraules russes o russificades, expressions o construccions gramaticals utilitzades a les llengües eslaves, llengües dels estats de la CEI i llengües de la Federació Russa.

No obstant això, l'abast de la influència idioma rus és més àmplia. Per exemple, a l'italià, els russismes ocupen el cinquè i sisè lloc després dels anglicismes, gal·licismes, germanismes, hispanismes, i arabismes.[1] En català, per exemple, són d'origen rus, entre d'altres, els mots estepa,[2]taigà, pogrom, cosmonauta, kolkhoz, tsar, Duma, korenització, starets, líman, beluga, datxa, politburó, l'acrònim NEP, perestroika, glàsnost, vodka.[3] i gulag.

Classificació per Ajduković[modifica]

Jovan Ajduković reinterpreta i innova la "teoria de la transferència" dels préstecs lèxics (е.g., Rudolf Filipović 1986, 1990) i introdueix la "teoria de la còpia i l'activació aproximada" de lexemes de contacte.

A la "teoria de la transferència", el concepte de russisme a les fonts lexicogràfiques, en el seu sentit més ampli, significa, (1) una paraula d'origen rus, motivada o no, que ha mantingut una forta connexió formal-semàntica amb la paraula corresponent en rus (e.g. serbi. baćuška, votka, dača, samizdat, sputnjik, uravnilovka), (2) una paraula, motivada o no, d'origen rus que ha perdut parcialment o totalment la seva connexió formal-semàntica amb la paraula original en rus, a causa de l'adaptació (per exemple, en serbi, blagovremen, iskrenost, istina, pravda, ljubimac, ljubimica, predostrožan, predostrožnost), (3) una paraula, motivada o no, d'origen no rus manllevada a través del rus (per exemple, en serbi. agitprop, agitpropovski, almaz, bandura, aul, kilka, tajga, čaj, korsak, jantar, kumis, kaftan, aršin)i (4) una paraula, motivada o no, d'origen rus o no rus, manllevada a la llengua receptora per mitjà d'un llenguatge transmissor (per exemple, en macedoni, boljar, kolhoz, sovhoz, kolhozovština). Per exemple, el llenguatge transmissor en els contactes entre el rus-macedoni és el búlgar o serbi (Ajdukovic 2004: 94; 340).

A la "teoria de la còpia aproximada i activació" (l'anomenada "Teoria d'Ajduković del contactema"), el concepte de russisme significa una paraula que té un o més "contactemes independents", que han sorgit sota la influència dominant del rus (e.g. en serbi, vostok, nervčik, knjiška, bedstvo, krjak). Jovan Ajduković introdueix el terme "contactema" per a la unitat bàsica de contacte en cada nivell separat del llenguatge. Ell distingeix "contacte-fonema", "contacte-grafema", "contactema en la distribució dels sons", "contactema prosòdic", "contactema derivatiu", "contactema morfològic", "contactema semàntic", "contactema simàntic", "contactema estilístic", "contacte-lexema" i "contacte frasema " (e.g. en serbi, čovek u futroli, Baba Jaga, pali borac, planska privreda, široke narodne mase, Sve srećne porodice liče jedna na drugu, svaka nesrećna porodica nesrećna je na svoj način) (Ajdukovic 2004: 99; 340) (vegeu la pàgina web principal d'Ajduković).

Russismes i russificació[modifica]

Als països que han estat durant molt temps sota la influència de l'Imperi rus, la Unió Soviètica i l'actual Rússia, el russisme és un resultat directe de la "russificació", quan les paraules natives i expressions foren reemplaçades per unes de russes. Els russismes són especialment freqüents en l'ucraïnès i el bielorús, atesa la seva proximitat lingüística al rus.

Exemples de russismes a l'ucraïnès serien "часи" (txassi, "rellotge") en lloc de "годинник" (hodinnik), "ковьор" (kovor "catifa") en comptes de "килим" (kilim), "празнувати" (praznuvati, "celebrar") en comptes de "святкувати" (sviatkuvati), i molts d'altres. Els exemples en moldau inclouen "odecolon" i "subotnic".

L'ús de russismes han comportat la creació de pidgins (anomenats súrjik i trassianka en conseqüència).

Notes[modifica]

Referències[modifica]

  • Mansvetova E.N. On the problem of semantic differentiation of Slavisms and Russism // Research on semantics. - Ufa, 1980. - pp. 20-30.
  • Jovan Ajdukovic, Jovan Ajdukovic, Russisms in Serbo-Croatian Dictionaries. Principles of Adaptation. Dictionary, Foto futura, Belgrad, 1997, 331, 1997, 331 (extracte)
  • Jovan Ajdukovic, "An Introduction to Lexical Contact: The Theory of the Adaptation of Russisms In South and West Slavic Languages" Foto Futura, Belgrad, 2004, 364 pp.
  • Giorgio Maria Nicolai. Dizionario delle parole russe che si incontrano in italiano. Biblioteca di cultura. Roma: Bulzoni Editore, 2003. 529 pp.

Enllaços externs[modifica]